•1975, novembre. Primeres gestions per a crear
el PSI.
•1976, 18 de febrer. Creació
del Partit Socialista de les Illes -PSI- (Entre els fundadors hi havia
Celestí Alomar, Antoni Campins, Gabriel Feliu, Josep del Hoyo, Àngel
Muerza, Francesc Obrador, Jesús Pérez, Maria-Dolors Quetglas, Sebastià
Serra i Antoni Tarabini).
La revista Branca es converteix en l'òrgan d'expressió del PSI.
•1977, desembre. El PSI es converteix en Partit
Socialista de Mallorca. Es rebutja la incorporació al PSOE.
A les eleccions del 77 el PSM juntament amb el PSP i el Moviment Socialista
de Menorca presenta la candidatura Unitat Socialista que obté 16.401
vots (el 5%) al Congrés i 13.137 vots al Senat per Mallorca.
•1978, març. Comença la publicació de la revista
Mallorca Socialista.
•1978, estiu. La seu central s'estableix al carrer
del Temple, 7 de Palma.
•1978, desembre. El PSM propugnà l'abstenció davant
el referèndum de la constitució (6 de desembre). A Mallorca l'abstenció
fou d'un 28.6%.
•1978,17-19 de desembre. El col·lectiu Socialista
i Nacionalista es fusionà amb el PSM en el IV Congrés, celebrat a Inca.
•1978, 30 de desembre. El PSM fa la primera celebració
de la Diada Nacional de Mallorca.
•1979, març. Eleccions al Congrés 9.902 vots (3.3%)
al conjunt de Illes. 14.551 vots al Senat per Mallorca (2,9%).
•1979, abril. Eleccions municipals i preautonòmiques.
25.925 vots (11.5%) a Mallorca (7.8% a Palma) 2 diputats al Consell
Insular de Mallorca. 10 regidors a Mallorca (4 Campanet, 3 Montuïri,
1 a Capdepera, Andratx i Palma). El PSM pacta amb el PSOE i el PCIB
el govern de l'Ajuntament de Palma. El PSM de Menorca treu 4.830 vots
(17.7%) a les preautonomiques i dos Consellers, a les municipals obté
un 29.2% i 8 regidors (5 a Ciutadella i 3 a Maó).
•1981. Mocions als Ajuntament contra el projecte
d'urbanització de Sa Dragonera. Creació d'una comissió de defensa des
Trenc.
•1981, desembre. El projecte d'Estatut d'UCD-PSOE
fou aprovat per l'assemblea de parlamentaris i Consellers i el PSM hi
votà en contra. Mesos abans s'havia redactat de forma unilateral un
projecte d'Estatut Nacional de les Illes per part del PSM.
•1982, octubre. Eleccions a Corts. 8.595 vots
a Balears (2,39%). Al Senat per Mallorca foren 11.270 vots. 1.977 vots
al Senat per Menorca.
•1983. Primeres eleccions autonòmiques. 16.597
vots (6.59%) a Mallorca i dos diputats. A Menorca altres dos diputats.
A Mallorca, a les municipals, el PSM obtengué 32 regidors. No s'obtingué
representació a Palma per molt poc (4,01% del vot). El Consell Insular
de Menorca fou governat pel PSOE i per l'Agrupament d'Esquerres-PSM.
•1983. Aquell any el PSM comptava amb 27 agrupacions.
•1984. El VII Congrés decideix entre d'altres
la resolució d'adoptar la denominació PSM-Esquerra Nacionalista. El
PSM-EN es converteix en un dels membres fundadors de la Mesa pel Referèndum
sobre l'OTAN.
•1986, març. Referèndum OTAN. El PSM-EN propugna
el No. A Mallorca guanya el si per un 56.3%. (a 10 municipis de Mallorca
guanya el NO)
•1986. Eleccions generals. 7.535 vots (2.21%)
al conjunt d'Illes. 6.142 a Mallorca (2.18%), Palma (1.7%). 7.464 vots
Senat per Mallorca.
•1987, febrer. Inauguració del nou local del PSM-EN
al carrer de la Riera de Palma.
•1987, juny. Eleccions Autonòmiques, municipals
i Europees. 16.383 vots (5.9%) a Mallorca, dos escons; a Menorca l'Entesa
de l'Esquerra de Menorca va obtenir 4.367 vots (14.9%) amb dos escons
també. Es forma el Grup Parlamentari Nacionalista d'Esquerres. Per Europa
s'obtenen 9.920 vots (3%). El PSM-EN forma part de la coalició ESQUERRA
DELS POBLES.
•1987, desembre. Creació dels Joves d'Esquerra
Nacionalista-PSM (JEN-PSM) sota el lema "lluita amb nosaltres".
N'es elegit Secretari General Bernat Aguiló i Siquier.
•1989. A més a més de les seves agrupacions locals
el partit compta amb locals a Palma, Inca, Llucmajor i Sóller. Tres-cents
afiliats.
•1989, març. Creació de
l'Entesa Nacionalista i Ecologista a Eivissa.
•1989, abril. Al Santuari de Monti-sion de Porreres
neix la Federació de l'Esquerra Nacionalista de les Illes Balears.
•1989, juny. El PSM-EN es
torna a presentar en coalició amb l'ESQUERRA DELS POBLES. En conjunt
s'obtingueren 9.913 vots (4.2%). La Coalició obté un Eurodiputat Juan
María Bandrés que s'integrà en el Grup Verd.
•1989, octubre. Eleccions a Cort. S'aconsegueixen
al conjunt de les Illes 7.985 vots (2.3%) al congrés i 6.891 vots al
senat (1.37%).
