|
IB3 i el cinema
La projecció, en el seu primer dia d'emissions, per part de
la nova emissora autonòmica IB3, d'un mediocre film nord-americà, en la seva
versió doblada al castellà, constitueix tota una declaració d'intencions. La
pel·lícula en qüestió era Otoño en Nueva York, una producció de l'any 2000
dirigida per Joan Chen. Per començar, sorprèn desagradablement que no
s'aprofitàs tan destacada ocasió per oferir qualque pel·lícula relacionada
amb les Illes Balears. Ens referim a títols com Bearn (1982), de Jaime Chávarri,
La Senyora (1987), de Jordi Cadena i Casasnovas, El Vent de l'Illa (1988), de
Gerard Gormezano o El Mar (1999), d'Agustí Villaronga. A més, la majoria
d'aquestes pel·lícules eren adaptacions d'escriptors mallorquins de reconegudíssim
prestigi, com són Llorenç Villalonga, Antoni Mus i Blai Bonet. Tampoc no es va
voler oferir una pel·lícula catalana, la qual cosa en realitat no ens
estranya, ni espanyola i ni tan sols europea. Molt de donar suport a la
Constitució Europea però després es menysprea l'enorme riquesa del patrimoni
cinematogràfic europeu, molt més ric, divers i proper a la nostra realitat
cultural que el nord-americà. També resulta emblemàtic emetre una versió
doblada al castellà. Evidentment no s'ha tengut la valentia de trencar amb la
nefasta tradició del doblatge i començar a emetre únicament pel·lícules en
la seva versió original subtitulada. I això que hi ha estudis ben documentats
que destaquen l'ajuda que això representa per a l'aprenentatge de llengües
estrangeres, i s'acostuma a esmentar el cas de Finlàndia, amb el millor sistema
educatiu del món. D'altra banda, passar pel·lícules només en castellà ben
segur que contradiu l'esperit de l'Estatut i de la Llei de Normalització Lingüística.
I no aprofitar l'oferta de TV3 per utilitzar el seu fons de films doblats al
català sembla una ofensa fins i tot al sentit comú. Així mateix, també
s'hauria pogut aprofitar la tasca de doblatge i subtitulació feta per la
Televisió Valenciana, en especial pel Punt 2, que per cert emet sovint
interessants films clàssics del cinema europeu. Això, no implica, evidentment
que no es puguin doblar films en un subestàndard mallorquí de la llengua
catalana, tot i que caldria no repetir la tasca feta a València o Barcelona.
D'altra banda, es rebutjaran també els films rodats en dialectes diferents al
castellà estàndard d'Espanya? No es passarà cap pel·lícula en argentí o
mexicà? S'emetran en castellà les rodades originalment en català? Tot plegat
implica considerables dosis de provincianisme castellanista i submissió al
model cultural de l'imperialisme nord-americà. Amb tot, i si bé el dia de
l'estrena sempre té un alt valor simbòlic, potser les emissions regulars
modificaran aquesta percepció de moment força negativa.
|
