"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 21/05/2005

Quan deim català deim mallorquí, quan ho diu en Matas, també

Mai no hem entrat en debats est√®rils sobre la unitat de la llengua, ni sobre la forma d'anomenar-la. No som qui per entrar-hi, no condueixen enlloc i distreuen l'atenci√≥ que hauria d'anar destinada als vertaders problemes que t√© la nostra llengua i que s√≥n com augmentam el seu √ļs social, com feim que els nous mallorquins se la facin seva o com ho feim per garantir els nostres drets ling√ľ√≠stics. Tampoc ho farem ara, √©s clar.

Tot i amb això, un servidor, probablement per deformació professional, potser per un excés de filar prim, creu necessari fer algunes aportacions per ajudar a desembullar la troca que, molt hàbilment, alguns es dediquen a embolicar tot el que poden. Partim de la base que, a excepció feta dels polis que llegeixen això per obligació, la resta de lectors i lectores tenen ben clar tot el que fa referència a la unitat de la llengua catalana.

La intenció no és altra que oferir als sempre amables lectors qualque perspectiva més per si la volen usar en els apassionants debats de sobretaula, de tauler de bar o de perruqueria. Que ja se sap que als bars i perruqueries del nostre país, a banda dels temes habituals, es parla també de llengua.

Fa un temps parl√†vem amb un ve√≠ sobre la meva feina a Diari de Balears i sortir el tema de la llengua em va dir ¬ęel mallorqu√≠ i el catal√† no s√≥n lo mateix¬Ľ. Jo, carregat de paci√®ncia, em disposava a descarregar tota la bateria d'arguments cl√†ssics quan vaig entendre que all√≤ que volia expressar el meu interlocutor era una evid√®ncia, per b√© que expressada amb poca fortuna i que, en cap cas, estava discutint que siguin la mateixa llengua. All√≤ que volen dir moltes de les persones que diuen que ¬ęel mallorqu√≠ i el catal√† no s√≥n lo mateix¬Ľ √©s que la manera de parlar que tenen al Principat de Catalunya i la manera de parlar que tenim aqu√≠ no s√≥n id√®ntiques.

Altra cosa són els quatre moixos gonellistes militants. Aquests no pequen d'ignorància, sinó de mala fe i impostura. No tenen cap dubte sobre la unitat de la llengua, però utilitzen políticament el debat per intentar neutralitzar els avanços en el procés de recuperació de la llengua catalana.

I estirant el fil de l'embullada troca de la socioling√ľ√≠stica de bar encara hi podem trobar una tercera esp√®cie, situada tamb√© en el terreny dels impostors. S√≥n aquells pol√≠tics que saben que jugar la carta gonellista de manera oberta i clara no nom√©s els deixaria p√ļblicament en rid√≠cul, sin√≥ que els faria perdre vots, per√≤ que, de tant en tant es dediquen a fer picades d'ullet en aquesta direcci√≥. S√≥n pol√≠tics que participen de la idea supersticiosa i xen√≤foba que la llengua castellana √©s superior a la llengua catalana. I fan un joc pervers que consisteix a referir-se a ¬ęsa nostra llengo¬Ľ les poques vegades que en parlen en positiu i anomenar-la ¬ę"catal√†¬Ľ quan es tracta de parlar-ne en negatiu, dir que ¬ęs'ha anat massa enfora amb aix√≤ des catal√†¬Ľ o afirmar que ¬ęno s'ha d'imposar¬Ľ. Perqu√® es facin una idea, com l'EMT de Palma, que gaireb√© nom√©s utilitza el catal√† per les prohibicions i per anunciar ¬ęParada anul¬∑lada¬Ľ.

En definitiva, deixar molt clar, perquè, desgraciadament encara és necessari, als nostres interlocutors que quan deim català, també ens referim al mallorquí i també cal fer-los veure que quan polítics enemics del mallorquí com Jaume Matas li diuen català, també hi inclouen el mallorquí.

Tanta sort que la generació Acampallengua acabarà, ben aviat, amb tanta ignorància i tanta mala voluntat.

Ě




      

 

 














PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: