Parlem de càncer
Sovint la vida ens dóna sorpreses, i no sempre agradables,
com és el cas d'un bon amic meu al qual, fa poc mes d'un any, li diagnosticaren
un càncer que després ha presentat metàstasis. A causa de l'amistat que ens
uneix, enfortida, si cal, davant l'adversitat, ens solem reunir de tant en tant
per passar una estona i parlar del món i de la bolla. Parlem de política,
temes jurídics, ell és advocat, problemes que ens plantegen els fills
adolescents...i per suposat del càncer; així, tal com sona, sense cap pudor ni
cap temor. Parlem de la seva malaltia amb la mateixa naturalitat que toquem els
altres temes.
El darrer vespre que sopàrem plegats, me va emocionar
sentir-lo parlar de la complicitat existent entre els propis malalts per tal de
passar-se informació, d'intercanviar opinions i d'ajudar-se a superar, de la
millor manera, els moments difícils.
Després el sentiment emotiu es transformà en indignació
quan, amb els ulls més expressius que mai, ens explicava les limitacions de
l'Administració Sanitària i, sobretot, el seu silenci a l'hora de donar
informació sobre tractaments alternatius al mètode tradicional aplicat als
centres públics. Precisament ell, gràcies a un amic malalt, es va sotmetre a
una intervenció que, de moment, ha estat una alternativa vàlida; també va
parlar de complements alimentaris per millorar l'estat general i mitigar els
efectes secundaris dels tractaments convencionals. Si el lector està interessat
pot consultar la web wwwciti.miami.com .
De la lectura de l'esmentada pàgina es desprenen alguns
interrogants:
Per quin motiu l'Estat Espanyol no permet la comercialització
de productes que es poden trobar a països desenvolupats com Holanda, Andorra o
els Estats Units? Qui veta la seva comercialització ?
Segons la informació penjada a internet, la causa fou una
protesta d'un grup d'oncòlegs quan es dugué a terme la seva presentació, però
el mes curiós es que els arguments que s'exposaren estaven mancats de qualsevol
base científica. Gelosia tal volta?
Crida l'atenció el mutis de metges i institucions sanitàries,
conscients com són, que és un tractament que millora el benestar del pacient
passat un mes. El meu amic ho afirma per experiència pròpia, i la de tants
d'altres companys de malaltia. A més, determinats facultatius no tenen cap
problema a l'hora de recomanar-ho, advertint, això sí, de les dificultats per
aconseguir-ho. També ens hauríem de demanar perquè es poden assajar noves
alternatives a centres i hospitals privats, però no als centres públics. Qüestions
d'economia? Interessos privats? Seria bo que, des de L'Associació Espanyola
contra el Càncer, a part de la tasca que duen a terme i els sopars per recaptar
fons, se promoguessin debats que aportessin un raig de llum sobre aquestes qüestions.
I seria ben just que des de la pròpia administració agafessin el bou per les
banyes sense deixar-se influir per determinats interessos, falsos
corporativismes o determinades pressions.
Les persones que pateixen càncer, per la gravetat de la
malaltia, necessiten veure que, a nivell institucional es fan tots els possibles
per proporcionar, a curt termini, les alternatives d'intervencions que oferta la
sanitat privada i posar al seu abast aquells productes que, com a mínim,
milloren la qualitat de vida del pacient.
|