Dos anys de legislatura educativa
* M. Neus Santaner Pons és
secretària general de l´STEI-i.
L´STEI-i
l´any 1997, abans del traspàs de les competències educatives va realitzar un
estudi de les necessitats de finançament del nostre sistema educatiu. Aquest va
concloure que calien afegir prop de 17 mil milions de pessetes als 40 mil
milions en què es va dotar la transferència. En el moment del traspàs, gener
de 1998, hi havia el mateix color polític tant en el govern central com en el
autonòmic. Ens va arribar un finançament que ha provocat, juntament amb l´augment
de la població escolar que s´ha produït en aquest període, dèficits
estructurals que s´han anat acumulat des de l´any 1998 fins ara.
La realitat és que les Illes Balears estan patint un dèficit crònic i les
administracions central i autonòmica, ni coincidint el colors polítics ni
diferint, mai no s´han posat d´acord per solucionar-lo. No ens agradaria
tornar a les picabaralles entre el PP-PSOE que no condueixen més que
enfrontaments estèrils per a la ciutadania d´aquestes illes. Calen més
recursos i una millor gestió dels mateixos.
Els dos primers anys d´aquesta legislatura del govern Matas, han significat en
el terreny educatiu i social retrocessos a l´àmbit de la política lingüística:
retallades en el pressupost de la normalització lingüística, tancament d´emissores
en la nostra llengua, un model de televisió autonòmica que no prestigia la
nostra llengua i, en el camp educatiu l´elecció de la llengua d´aprenentatge
per part de les famílies (model contrari completament a les directrius del
Ministeri d´Educació des de 1996), la congelació dels plans d´acollida lingüística
per a l´alumnat nouvingut, etc. i tot això podria culminar en l´equiparació
de l´assignatura del català de 4t d´ESO amb el certificat C de català, que
és el nivell de coneixement de llengua exigida al professorat, és a dir per a
la Conselleria d´Educació de les Illes Balears el coneixement de català de l´alumnat
de 4t d´ESO és el mateix que el que s´ha exigit al professorat per poder
impartir classes en aquesta comunitat. Aquest fet trencaria tota la coherència
de titulacions en matèria de català que li atorga el prestigi acadèmic
necessari. Ens preocupa l´emissió d´un discurs institucional que pot crear
confrontació social en matèria lingüística.
Una manca d´atenció a l´ensenyament públic, una paralització en la
negociació, tot i que, en el primer any del seu govern, es signés el Pacte d´Estabilitat
per al professorat interí i l´Acord de millora per als treballadors de l´ensenyament
concertat.
Les negociacions, tant a la Mesa Sectorial, com a la Mesa de l´Ensenyament
Concertat es van allargant sense aconseguir res. S´impulsa la negociació amb
les direccions dels centres, tant públics com privats, no atenent-se a les mínimes
regles democràtiques sorgides dels processos electorals.
I què hem de dir de la devaluació que fa la Conselleria d´Educació del
Consell Escolar Autonòmic, a qui se li obvien una part importantíssima de temàtiques
educatives que li corresponen analitzar, assessorar i fer les aportacions
adients.
Les inversions dedicades a campanyes publicitàries, que res tenen a veure en
educació, han estan quantioses, mentre que els centres educatius, encara ara,
estant pendents que se´ls solucioni el tema econòmic per al seu manteniment.
L´educació no és una prioritat d´aquest govern, s´ha dedicat a desenvolupar
una política de propaganda anunciant mesures que a l´hora de la seva aplicació
just beneficien a pocs centres, com és el cas de l´aplicació de noves
tecnologies; operacions cosmètiques com la creació d´observatoris per la
convivència escolar i no la implantació de mesures negociades amb la comunitat
educativa per millorar les condicions d´escolarització de la xarxa educativa
de les Illes.
L´augment de les ràtios, que en molts de centres supera els 25 infants per
aula i sovint els 40 a ESO, i la manca d´espais per poder acollir l´alumnat,
ha obligat els centres públics a adequar els espais on s´imparteix docència.
Es posen en marxa aules prefabricades, s´utilitzen espais comuns com a
biblioteques i fins i tot les sales del professorat s´han convertit en aules
improvisades. En aquest sentit hem reiterat contínuament a la conselleria la
demanda de l´aplicació del Mapa Escolar i la construcció dels centres que fan
falta a la nostra comunitat. Com pot ser que Palma, Inca i Manacor tenguin el
mateix nombre de centres que fa de 10 anys? Aquesta és un pregunta que a hores
d´ara no té resposta.
Des del sindicat hem presentat reiteradament els temes que consideràvem que s´havien
de negociar per millorar el sistema educatiu en el seu conjunt i les condicions
dels seus treballadors. Totes aquestes reivindicacions són demandes del
professorat que recollim diàriament en les visites que l´STEI-i fa als
centres.
Els problemes són molts: dificultats per fer front a un alumnat molt divers,
que requereix una formació específica i recursos que no ofereix adequadament l´administració.
La conselleria ha estat incapaç d´estructurar un Pla de formació coherent per
al professorat capaç d´ajustar-se als diferents nivells i als nous reptes que
es presenten a les aules.
En definitiva, la política educativa s´ha centrat en crispar massa sovint la
comunitat educativa, a satisfer a determinades patronals de l´educació, i a
fer campanyes mediàtiques sobre fal·làcies com la lliure elecció de centre.
Els centres educatius funcionen gràcies a l´esforç del professorat malgrat la
política de l´administració, basada en criteris ideològics que no tenen en
compte els criteris pedagògics més elementals, com l´elecció de la llengua
del primer ensenyament en comptes de resoldre les problemàtiques que realment
afecten el dia a dia de l´alumnat.
|