"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 08/06/2005

Dos anys de legislatura educativa

* M. Neus Santaner Pons és secretària general de l´STEI-i.

L´STEI-i l´any 1997, abans del traspàs de les competències educatives va realitzar un estudi de les necessitats de finançament del nostre sistema educatiu. Aquest va concloure que calien afegir prop de 17 mil milions de pessetes als 40 mil milions en què es va dotar la transferència. En el moment del traspàs, gener de 1998, hi havia el mateix color polític tant en el govern central com en el autonòmic. Ens va arribar un finançament que ha provocat, juntament amb l´augment de la població escolar que s´ha produït en aquest període, dèficits estructurals que s´han anat acumulat des de l´any 1998 fins ara.

La realitat és que les Illes Balears estan patint un dèficit crònic i les administracions central i autonòmica, ni coincidint el colors polítics ni diferint, mai no s´han posat d´acord per solucionar-lo. No ens agradaria tornar a les picabaralles entre el PP-PSOE que no condueixen més que enfrontaments estèrils per a la ciutadania d´aquestes illes. Calen més recursos i una millor gestió dels mateixos.

Els dos primers anys d´aquesta legislatura del govern Matas, han significat en el terreny educatiu i social retrocessos a l´àmbit de la política lingüística: retallades en el pressupost de la normalització lingüística, tancament d´emissores en la nostra llengua, un model de televisió autonòmica que no prestigia la nostra llengua i, en el camp educatiu l´elecció de la llengua d´aprenentatge per part de les famílies (model contrari completament a les directrius del Ministeri d´Educació des de 1996), la congelació dels plans d´acollida lingüística per a l´alumnat nouvingut, etc. i tot això podria culminar en l´equiparació de l´assignatura del català de 4t d´ESO amb el certificat C de català, que és el nivell de coneixement de llengua exigida al professorat, és a dir per a la Conselleria d´Educació de les Illes Balears el coneixement de català de l´alumnat de 4t d´ESO és el mateix que el que s´ha exigit al professorat per poder impartir classes en aquesta comunitat. Aquest fet trencaria tota la coherència de titulacions en matèria de català que li atorga el prestigi acadèmic necessari. Ens preocupa l´emissió d´un discurs institucional que pot crear confrontació social en matèria lingüística.

Una manca d´atenció a l´ensenyament públic, una paralització en la negociació, tot i que, en el primer any del seu govern, es signés el Pacte d´Estabilitat per al professorat interí i l´Acord de millora per als treballadors de l´ensenyament concertat.

Les negociacions, tant a la Mesa Sectorial, com a la Mesa de l´Ensenyament Concertat es van allargant sense aconseguir res. S´impulsa la negociació amb les direccions dels centres, tant públics com privats, no atenent-se a les mínimes regles democràtiques sorgides dels processos electorals.

I què hem de dir de la devaluació que fa la Conselleria d´Educació del Consell Escolar Autonòmic, a qui se li obvien una part importantíssima de temàtiques educatives que li corresponen analitzar, assessorar i fer les aportacions adients.

Les inversions dedicades a campanyes publicitàries, que res tenen a veure en educació, han estan quantioses, mentre que els centres educatius, encara ara, estant pendents que se´ls solucioni el tema econòmic per al seu manteniment.

L´educació no és una prioritat d´aquest govern, s´ha dedicat a desenvolupar una política de propaganda anunciant mesures que a l´hora de la seva aplicació just beneficien a pocs centres, com és el cas de l´aplicació de noves tecnologies; operacions cosmètiques com la creació d´observatoris per la convivència escolar i no la implantació de mesures negociades amb la comunitat educativa per millorar les condicions d´escolarització de la xarxa educativa de les Illes.

L´augment de les ràtios, que en molts de centres supera els 25 infants per aula i sovint els 40 a ESO, i la manca d´espais per poder acollir l´alumnat, ha obligat els centres públics a adequar els espais on s´imparteix docència. Es posen en marxa aules prefabricades, s´utilitzen espais comuns com a biblioteques i fins i tot les sales del professorat s´han convertit en aules improvisades. En aquest sentit hem reiterat contínuament a la conselleria la demanda de l´aplicació del Mapa Escolar i la construcció dels centres que fan falta a la nostra comunitat. Com pot ser que Palma, Inca i Manacor tenguin el mateix nombre de centres que fa de 10 anys? Aquesta és un pregunta que a hores d´ara no té resposta.

Des del sindicat hem presentat reiteradament els temes que consideràvem que s´havien de negociar per millorar el sistema educatiu en el seu conjunt i les condicions dels seus treballadors. Totes aquestes reivindicacions són demandes del professorat que recollim diàriament en les visites que l´STEI-i fa als centres.

Els problemes són molts: dificultats per fer front a un alumnat molt divers, que requereix una formació específica i recursos que no ofereix adequadament l´administració. La conselleria ha estat incapaç d´estructurar un Pla de formació coherent per al professorat capaç d´ajustar-se als diferents nivells i als nous reptes que es presenten a les aules.

En definitiva, la política educativa s´ha centrat en crispar massa sovint la comunitat educativa, a satisfer a determinades patronals de l´educació, i a fer campanyes mediàtiques sobre fal·làcies com la lliure elecció de centre. Els centres educatius funcionen gràcies a l´esforç del professorat malgrat la política de l´administració, basada en criteris ideològics que no tenen en compte els criteris pedagògics més elementals, com l´elecció de la llengua del primer ensenyament en comptes de resoldre les problemàtiques que realment afecten el dia a dia de l´alumnat.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: