El PSM opina. 17/06/2005

Pronunciaments casernaris de Bono

Si Rodríguez Zapatero vol demostrar-nos que en el seu partit hi té entrada tothom, i que qualsevol pot arribar a ser ministre, un aital objectiu ha acabat substanciant-se de manera implacable en la figura del ministre Bono. Servidor no sé si els militars n'estan contents o no. Supòs que una gran majoria li deu agrair que permetés desfer la monstruositat del govern anterior respecte dels morts en accident aeri a Turquia. Bono es va comportar com un patriota de molts de quirats. Però, des d'aleshores, ha demostrat tenir més tirada cap al patrioterisme, que és el patriotisme cañí, més prop del banderita, tú eres jora,/ banderita, tú eres gualda, en versió de Marujita Díaz, que no de la marxa reial -i mira que ho posam fàcil. El patriotisme espanyol té tan mala premsa entre una certa gent perquè es manifesta més a través del patrioterisme que no per la lluita pels drets civils i per les llibertats del comú de la ciutadania. Bono n'és paradigma, i es passeja per les casernes inflamant els soldats contra les aspiracions estatutàries d'uns ciutadans i fins i tot contra les llengües minoritàries de l'Estat. Seria simplement graciós -bé, per dir-ho així de malament- si no fos que cada dia aquest home afegeix munició a l'arsenal de la dreta més extremada, servint-se del ressò mediàtic que tenen les seves proclames. Una de les coses que a la meva edat crec que ja no entendré és la complicitat reverencial de la militància dels grans partits respecte d'aquells subjectes que surten de botador... per la dreta. Ara, per exemple, els socialistes illencs faran alguna cosa, així, obertament, per contrarestar l'ofensa de què ha estat objecte aquest país en la seva llengua per part del seu camarada Bono? Pot venir un ministre socialista i maltractar verbalment la llengua d'aquest país sense que els socialistes illencs li cridin públicament l'atenció? Sí, pot, i tant. Bono va fent bolos per les casernes i les desfilades, declama arreu el seu amor a Espanya i emfasitza els excedents de testosterona dels comandaments i la classe de tropa; o el president extremeny envesteix contra sensibilitats que afloren en el seu propi partit..., i no passa res. Qui protegeix els ciutadans contra els greuges de Bono i les grolleries de Rodríguez Ibarra? Vet aquí una pregunta d'aquestes que els científics qualifiquen d'improcedent.