|
L'autodeterminació del poble saharauí
Com que encara no he aconseguit ser a dos llocs al mateix temps, i havia de
ser a sa Dragonera, ahir no vaig poder ser a la manifestació per reivindicar
l'autodeterminació del Sàhara Occidental convocada per l'Associació d'Amics
del Poble Saharauí. No hi vaig poder ser físicament (sí, ja ho sé que és el
que compta) però valgui aquest escrit per a adherir-m'hi espiritualment.
El Sàhara Occidental és una antiga colònia espanyola, avui ocupada pel
Marroc, que continua avui, malgrat les diverses resolucions de l'Organització
de Nacions Unides i les bones paraules dels dirigents mundials, patint una de
les situacions més complicades i angoixoses que com a col·lectiu humà es
poden viure.
El poble saharauí viu en camps de refugiats al desert des de fa més de 25
anys, amb l'esperança que un dia la seva veu s'escoltarà. Enmig del desert,
sense el suport internacional, amb les racions d'aliments i altres productes bàsics
retallades per la falta de recursos de les Nacions Unides, esperen una solució,
que només pot venir de la comunitat internacional. Una solució que ja se sap
quina és i que ja està aprovada per l'ONU i que no és cap altra que fer un
referèndum d'autodeterminació, sense més excuses ni retards.
Resulta evident que els dirigents internacionals saben que la solució al
conflicte entre el poble saharauí i el regne del Marroc passa per organitzar,
d'una vegada per totes, aquesta consulta popular (que ha estat ajornada en
diverses ocasions i amb diverses excuses) i permetre que els saharians
decideixin lliurement el seu futur i esdevenguin, a la fi, un poble lliure. Però
també salta a la vista que els interessos econòmics, polítics i estratègics
han passat durant tots aquests anys per damunt dels acords signats davant
organismes internacionals. La política dels dirigents internacionals sembla
guiada per allò de «qui dia passa any empeny» i així, ja ha passat més d'un
quart de segle.
Com en tantes altres qüestions, no ens queda més remei, des de la societat
civil, des de les organitzacions cíviques i des de la ciutadania conscienciada,
pressionar per aconseguir que s'avanci en la resolució del conflicte.
Hem de continuar exercint la solidaritat amb el poble saharauí, una
solidaritat que en el cas dels Països Catalans és grandiosa, però també cal
que insistim als polítics que tenen responsabilitats a nivell internacional que
es deixin d'hipocresia, de renúncies i traïcions i que afrontin d'una vegada
la responsabilitat de resoldre un conflicte que ja s'ha cobrat massa vides.
En aquest cas, a més a més, és tan senzill com complir la legalitat
internacional.
|
