|
Per Maó va brut
Supòs que la majoria de mallorquins i mallorquines no deuen tenir cap notícia
de la desmesurada trifulga que durant aquest estiu s'ha desfermat a la capital
menorquina. El motiu és l'aprovació, per part de l'Ajuntament de Maó,
d'aquest nom com l'única denominació oficial de la ciutat, en compliment de la
Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears. Sota la denominació
d'Iniciativa Cívica Mahonesa, i amb el suport explícit i decidit del PP local,
un grup de ciutadans de Maó, d'entre els quals destaca un grapat de militars
retirats, ha organitzat una campanya demanant un referèndum local per decidir
el nom oficial de la ciutat. Proposen que s'oficialitzi la forma castellana Mahón,
i que en català es recuperi la «h» històrica -Mahó-, contravenint el judici
unànime dels filòlegs i acadèmics en general, així com les normes
gramaticals vigents. Naturalment, tota aquesta campanya, venint de qui ve,
s'expressa en castellà.
L'absència de notícies als mitjans mallorquins sobre aquest afer és
normal, perquè informativament parlant les Illes Balears són una comunitat
gairebé inexistent: ha de ser molt gros allò que passi a una illa perquè se
n'assabentin els habitants de les altres. I en el cas que ens ocupa, els
responsables dels diaris mallorquins deuen haver valorat -jo crec que amb bon
criteri- que no paga la pena gastar tinta amb un afer que, al cap i a la fi, ni
tan sols interessa a tots els habitants de Maó, sinó tan sols a una part. Tot
i que per l'apassionament i la duresa que hi posen els promotors de la campanya,
sembla que aquesta sigui la qüestió més important i decisiva per a la ciutat.
Aquest grup també té els seus talibans, que ja han ultrapassat les normes més
elementals del civisme i es dediquen a insultar i vessar ressentiment contra
l'equip de govern municipal, i en especial damunt els regidors del PSM a
l'Ajuntament de Maó. Per sort, aquests personatges que embruten el debat ciutadà
són una ridícula minoria.
Total: que es tracta d'un afer local, escalfat i sobredimensionat per un grup
que, si no afluixa, acabarà per cruixir fins i tot els seus. Així i tot, crec
que cal fer una reflexió: l'únic que fa l'Ajuntament de Maó és donar
compliment a la Llei de Normalització Lingüística (1986), que en el seu
article 14.1 preveu que «els topònims de les Illes Balears tenen com a única
forma oficial la catalana». I convé recordar que aquesta llei fou aprovada en
temps del Govern Cañellas, no va ser obra de la tan odiada minoria catalanista.
Idò bé: el mínim que, per un elemental sentit institucional, caldria esperar
del Director General de Política Lingüística, que és qui ha de garantir el
compliment de la llei que regeix la seva feina, seria un reconeixement d'aquesta
obvietat: que l'Ajuntament de Maó compleix escrupolosament la Llei. Però no:
el senyor Miquel Melià està mut en aquest afer. Ara que, ben mirat, potser
fins i tot li hem de donar gràcies que no intervengui, perquè si ho fes tal
vegada seria per donar suport a les pretensions il·legals dels mahoneses. Bon
mestre té el Sr. Melià amb el seu cap de files: ja sabem que el President
Matas premia l'ocupació del domini públic marítimo-terrestre i la comissió
d'il·legalitats urbanístiques convidant els infractors al Consolat de Mar.
Esperem que el seu exemple no creï escola...
|
