"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 28/04/2006

El nom no fa la cosa, o sĂ­?

www.tribunamallorca.cat

* Nanda Ramon Ă©s vicesecretĂ ria general del PSM-Entesa-Nacionalista de Mallorca.

El PP, no prou escalivat, torna a embullar la troca en matèria lingüística. Ara, a la proposta d’Estatut que ha entrat al Parlament anomenen, una per una, les modalitats lingüístiques insulars: mallorquí, menorquí, eivissencs i un suposat “formenterenc”. La cosa no té sentit si es pretén fer dialectologia: hi ha més diferències entre el pollencí, el felanitxer i el solleric que entre l’eivissenc i el parlar de Formentera. És més, les modalitats geogràfiques només són una part de la varietat interna d’una llengua: també existeixen les modalitats temporals, les socials i els registres usats en funció del context. Per què no les esmenten? No s’han d’ensenyar i fomentar, també?

Ben mirat, tot això és important si es tracta de fer lingüística, però és molt sospitós si apareix a l’Estatut. És un doi esmentar-hi les modalitats d’una llengua. Totes les llengües en tenen i no les citen els seus textos legals. Tot això és sobrer en una llei, si no és que darrere s’hi amaga qualque intenció inconfessable. I aquí hi ha el re: el reconeixement legal d’un dialecte pot donar lloc al secessionisme i, per tant, a la debilitat del conjunt de la llengua.

Si es dóna carta de naturalesa legal a la fragmentació de la llengua, les conseqüències poden ser molt perilloses: el PP mai més tornarà a dir “català” a la nostra llengua, qui sap si en una passa més ja es parlarà de “l’idioma balear”, no es reconeixeran estudis ni títols acadèmics, no es deixaran entrar productes culturals d’altres territoris catalanoparlants, es voldrà aïllar la producció literària i cultural de les Balears... No continuam, per no donar-los idees.

L’exemple del País Valencià és clar. Tant aquí com allà, els qui no usen mai la llengua, els qui voldrien que desaparegués, s’obstinen a degradar-la usant la màxima segons la qual una llengua és un dialecte amb una llei a darrere. Però no ens podem permetre aquesta degradació. Hem d’aturar les constants cortines de fum que alça el PP per amagar el vertader problema de la nostra llengua: la falta de normalitat social i la necessitat que tenim d’aconseguir-la. Només hi arribarem amb idees clares i amb voluntat de feina ben feta. Tot allò que fa falta al PP.

ť




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: