|
Centralitats, centralismes i cases comunes
Article publicat avui a Diari de Balears per Joana Lluïsa Mascaró, presidenta del PSM i portaveu dels nacionalistes al Parlament de les Illes Balears. 
Sembla que UM, en comptes de voler créixer a costa dels vots de PP i PSOE, ha decidit prioritzar els atacs contra la coalició Bloc per Mallorca i fer veure que ocupen l'espai nacionalista, esforçant-se a negar els trenta anys de feina política del PSM i, sobretot, la seva vergonyosa actuació política, la històrica, i la recent. Un alt dirigent arriba a parlar «d'oportunitat per consolidar el tercer espai nacionalista», cosa difícil d'entendre. El PSM ha apostat per la creació del Bloc per ser el primer espai nacionalista, - progressista i ecologista- per tant, seria lògic que UM aspirés a ocupar el segon. Llavors per què es conformen a aspirar només amb el tercer?
Però hem de ser benèvols i pensar que va ser un lapsus. Com també ho deu ser que la mateixa persona arribi a dir que en «l'opció central UM es troba tota sola» o que UM és «l'únic partit nacionalista que es presenta a les eleccions autonòmiques amb seguretat d'obtenir representació institucional, i per tant amb capacitat per influir decisivament en el futur de Mallorca». O no va ser un lapsus? Què ens deu voler dir amb «capacitat per influir decisivament en el futur de Mallorca? Que és l'únic partit capaç de pactar amb un Partit Popular cada dia més escorat cap a l'extrema dreta? Un Partit Popular que aquests darrers anys ha posat i posa en perill el futur de Mallorca, sempre amb el suport dels seus escolans d'UM. Si és això el que ens vol dir, efectivament: UM es troba tota sola. Des del PSM i des del Bloc no només no hi estam disposats a col·laborar sinó que treballam per evitar-ho, precisament en favor d'aprofundir en l'autogovern i mantenir les senyes d'identitat del país, singularment la llengua catalana.
És una llàstima que, per a qui aspira a crear la casa comuna del nacionalisme, la «centralitat» signifiqui necessàriament ocupar el major espai possible en el repartiment de poder, encara que sigui a costa de pactar amb el màxim exponent del centralisme «sin complejos», i sobre el qual pesen casos greus d'escàndols i corrupcions ..., que sacrifica territori, llengua, convivència, qualitat de vida, ..., i que posa, per sobre de qualsevol cosa, els interessos partidistes i les ambicions personals. Amb aquests companys de viatge polític que va triar UM, la «centralitat nacionalista» corre el perill de convertir la capacitat per influir decisivament en el futur de Mallorca en el trist paper de col·laboracionista de la seva destrucció, posant en perill per sempre més la possible casa comuna de que tant parlen.
|
)
