"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

Notícies. 26/03/2007

És hora de posar-hi remei!

Article publicat avui a Diari de Balears per Gabriel Barceló, secretari general del PSM i candidat del BLOC a la presidència del Govern.



El repte principal, de cara a aconseguir la sostenibilitat a les Illes Balears, és la contenció del creixement urbanístic, l'adaptació a la capacitat de càrrega real del nostre limitat territori. En una comunitat insular com la nostra, el territori és un bé escàs. La política de protecció del territori ha de passar d'una òptica centrada en els «salvem» encara vigent avui (Salvem es Trenc, Salvem ses Salines, Salvem la Real...) a la reducció de la pressió global de la construcció sobre el territori: el focus no és un o altre topònim, sinó el paisatge de grues. A les Illes Balears, la contenció urbanística és la clau de volta del canvi de rumb cap a la sostenibilitat: alentir el ciment és la millor política de transport, la millor política hidràulica, la millor política de residus o la millor política energètica. Aquest era el sentir dels milers de persones que el passat 17 de març ens vàrem manifestar convocats pel GOB i per la Plataforma Salvem Mallorca sota el lema «Prou!».

Malauradament al llarg d'aquests darrers quatre anys de legislatura del ciment, a les Illes s'ha destruït més territori que mai, s'han construït més quilòmetres d'autopistes i autovies que en tota la història anterior, i el desenvolupament de noves urbanitzacions, les amenaces de camps de golf, les expectatives creades al voltant dels nous eixos de centralitat, la construcció de nous aparcaments al centre de Palma, la frustració de projectes com la falca verda (convertida en «l'asfalta grisa») o el parc de les vies, la reducció o supressió de parcs naturals (un aberrant precedent en la història europea), els atemptats contra el patrimoni cultural i ambiental en general... la llista comença a ser d'escàndol (i no només per la corrupció que comença a destapar-se esquitxant molts alts càrrecs dels partits governants).

En la història recent, amb la signatura dels acords programàtics del Pacte de Progrés, el juliol de 1999, es va suscitar una expectativa important que s'escometés el repte d'allò que tothom deia «el canvi de model territorial». Els instruments normatius que havien de permetre aquest canvi eren, bàsicament: la redacció d'una Llei del sòl autonòmica (que ara s'ha vist frustrada per la incapacitat del PP de pactar-la amb els seus socis d'UM), la reforma en profunditat de les Directrius d'Ordenació Territorial, lleis ambientals (de protecció de la biodiversitat i d'avaluació d'impacte ambiental), l'aprovació de Plans Territorials Insulars de signe clarament proteccionista. Si la legislatura anterior va acabar sense Plans Territorials Insulars (llevat del cas de Menorca), sense Llei del sòl, i sense lleis ambientals, aquesta legislatura haurà fet els deures en moltes d'aquestes assignatures pendents, però en un sentit diametralment oposat a com hauria de ser: estam davant d'una de les legislatures més catastròfiques des del vessant ambiental de la història.

Consideracions polítiques al marge, la realitat és que, quatre anys després, Mallorca continua amenaçada per la grava i el ciment i per un model depredador. És ben hora de posar-hi remei!




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: