"El creacionista Delgado"
Article d'Antoni Alorda, diputat del BLOC-PSM, publicat avui al diari Ăšltima Hora.
Els qui voldrien veure desaparèixer la llengua del paĂs, o reclosa en la intimitat domèstica, no descansen mai. En comptes d’atacs directes, ara prefereixen subterfugis: qĂĽestionar la unitat de la llengua o, mĂ©s recentment, apel•lar a la llibertat personal. Rebatre-ho amb comparacions amb el castellĂ , amb la seva orgullosa unitat arreu del mĂłn, o l’obligaciĂł legal de conèixer-lo (aplicada amb èxit total a Mallorca), Ă©s ja tan rebregat que cansa.
Per què idò contestar la provocaciĂł de Delgado? D’entrada perquè Ă©s batle de CalviĂ i vol forçar el PP a anar encara mĂ©s enllĂ en el secessionisme lingĂĽĂstic i el setge al catalĂ ; però sobretot perquè no convĂ© passar per alt el fanatisme foll de la seva argumentaciĂł.
Diu Delgado (ho transcric textual respectant el seu bĂ lĂ©Ă ): “si no reaccionamos, dentro de unos veinte años, cuando (sic) ya nada se podrá hacer por la verdadera lengua de esta tierra, porque los polĂticos de turno, los colegios, los institutos y la Universidad habrán culminado el proceso”. La comunitat cientĂfica i docent ordint una perversa conspiraciĂł judeo-catalana-masònica contra la veritat, la veritat certa, la veritat de Delgado. Magre veritas.
Se’ n pot fer broma, però la història ens alerta front els qui ataquen una de les majors conquestes d’Occident: el respecte pels centres de coneixement i els seus mètodes. Delgado ens evoca els creacionistes americans contra l’ensenyament de l’evolucionisme (amb èxits polĂtics com l’equiparaciĂł de les dues “teories” a Kansas), o la intolerĂ ncia religiosa de tots els temps. Al cap i a la fi, sĂłn totes les Universitats del mĂłn les que coincideixen en l’abast de la llengua catalana. Fins i tot la perillossĂssima Reial Acadèmia de la llengua espanyola. Afortunadament, encara no ens cal recular remugant l’E pur si muove de Galileu, però davant provocacions populistes contra el pensament cientĂfic convĂ© no badar.
Delgado demana al PP que es pronunciĂŻ. Rosa EstarĂ s ho ha fet amb tebiesa: respecta les proposes de Delgado, però no les comparteix. És tot el que podem esperar del PP balear? No desautoritzaran aquests desbarats? Si no ho fan per amor a Llull, a Alcover, a Costa, a la llengua pròpia del paĂs, que sigui per respecte a la comunitat cientĂfica. Si no ho fan per la decència, que ho facin per la docència. ť
|