"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

NotĂ­cies. 18/04/2008

"El creacionista Delgado"

Article d'Antoni Alorda, diputat del BLOC-PSM, publicat avui al diari Ăšltima Hora.



Els qui voldrien veure desaparèixer la llengua del país, o reclosa en la intimitat domèstica, no descansen mai. En comptes d’atacs directes, ara prefereixen subterfugis: qüestionar la unitat de la llengua o, més recentment, apel•lar a la llibertat personal. Rebatre-ho amb comparacions amb el castellà, amb la seva orgullosa unitat arreu del món, o l’obligació legal de conèixer-lo (aplicada amb èxit total a Mallorca), és ja tan rebregat que cansa.

Per què idò contestar la provocació de Delgado? D’entrada perquè és batle de Calvià i vol forçar el PP a anar encara més enllà en el secessionisme lingüístic i el setge al català; però sobretot perquè no convé passar per alt el fanatisme foll de la seva argumentació.

Diu Delgado (ho transcric textual respectant el seu bàléà): “si no reaccionamos, dentro de unos veinte años, cuando (sic) ya nada se podrá hacer por la verdadera lengua de esta tierra, porque los políticos de turno, los colegios, los institutos y la Universidad habrán culminado el proceso”. La comunitat científica i docent ordint una perversa conspiració judeo-catalana-masònica contra la veritat, la veritat certa, la veritat de Delgado. Magre veritas.

Se’ n pot fer broma, però la història ens alerta front els qui ataquen una de les majors conquestes d’Occident: el respecte pels centres de coneixement i els seus mètodes. Delgado ens evoca els creacionistes americans contra l’ensenyament de l’evolucionisme (amb èxits polítics com l’equiparació de les dues “teories” a Kansas), o la intolerància religiosa de tots els temps. Al cap i a la fi, són totes les Universitats del món les que coincideixen en l’abast de la llengua catalana. Fins i tot la perillossíssima Reial Acadèmia de la llengua espanyola. Afortunadament, encara no ens cal recular remugant l’E pur si muove de Galileu, però davant provocacions populistes contra el pensament científic convé no badar.

Delgado demana al PP que es pronunciĂŻ. Rosa EstarĂ s ho ha fet amb tebiesa: respecta les proposes de Delgado, però no les comparteix. És tot el que podem esperar del PP balear? No desautoritzaran aquests desbarats? Si no ho fan per amor a Llull, a Alcover, a Costa, a la llengua pròpia del paĂ­s, que sigui per respecte a la comunitat cientĂ­fica. Si no ho fan per la decència, que ho facin per la docència. ť




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: