"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

NotĂ­cies. 23/04/2008

"Coherència i dignitat"

Pel seu interès, reproduïm aquest article de Rosa Barceló, vicesecretària general dels JEN, publicat al Diario de Mallorca.



La situació d’inferioritat social de la llengua catalana en relació a la llengua castellana va obligar les institucions de les Illes Balears a efectuar una tasca de normalització lingüística iniciada amb la promulgació de la Llei 3/1986. Aquesta, assenyala que un dels objectius bàsics és fer factible el seu ús de forma progressiva i normal en l’àmbit oficial i administratiu. Per més afegitó, l’article 9.1 estableix que el Govern de la Comunitat regularà l’ús de la nostra llengua catalana, oral o escrita, a les activitats dels òrgans de la seva competència.

Una de les tasques que li pertoca, per tant, al Govern és la de complir i fer complir la llei i tota la normativa que se’n deriva. Només cal recordar els nombrosos atacs que va patir el català per part de les institucions durant els quatre anys de l’anterior legislatura i que s’han traduït, ara, en una pèrdua del prestigi social de la nostra benvolguda llengua, així com en perillosos retrocessos en l’ús que se’n fa per part de l’administració autonòmica.

Aquests darrers dies torna a ser notícia l’incompliment del Decret 100, el qual pretén que els càrrecs de l’Administració de la CAIB s’expressin “normalment en català” en els actes públics celebrats a les Illes Balears, “sempre que la intervenció sigui per cas del propi càrrec”. És el cas de la portaveu de l’executiu, Margarita Nájera, que a tot estirar utilitza el català només en una quarta part de les seves compareixences públiques. Són molts els que consideram que el càrrec de la portaveu -que parla en nom de tot un Govern- hauria de fer servir l’idioma propi de les Illes Balears de la millor manera possible.

En aquest sentit, és important advertir que el procés de normalització lingüística no s’ha de limitar a les polítiques adreçades a la ciutadania. També és molt important l’exemple que donen els polítics al conjunt de la societat mitjançant l’ús que fan de la llengua. Nàjera hagués pogut fer un gest per a la integració lingüística i tenia la millor oportunitat de fer-ho.

Precisament a principis de la legislatura tots els partits polítics que actualment integram el govern (PSOE, UM, Bloc per Mallorca, PSM-Verds Menorca, Eivissa pel Canvi) ens comprometérem, entre altres coses, a reforçar la presència del català a les Illes. Totes aquestes forces parlamentàries acordàrem fomentar i potenciar la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears i Pitiüses i aquesta era –i supòs que encara deu ser- una tasca de tots i una qüestió primordial.

No tĂ© cap sentit que des de les institucions es facin actuacions per modificar les actituds lingĂĽĂ­stiques dels ciutadans i, per altra part, alguns alts cĂ rrecs no facin cap esforç per a reblir les actituds que es volen canviar. La llei, l’hem de complir tots i els temes que fan referència al catalĂ  no sĂłn una excepciĂł. No ens podem permetre cap passa enrere en el procĂ©s de la seva normalitzaciĂł, que s’ha de consolidar com a llengua comuna de tots els ciutadans. La legislaciĂł lingĂĽĂ­stica no ha de ser paper banyat. Un govern no pot anar en contra dels seus propis principis.ť




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: