"Coherència i dignitat"
Pel seu interès, reproduïm aquest article de Rosa Barceló, vicesecretà ria general dels JEN, publicat al Diario de Mallorca.
La situaciĂł d’inferioritat social de la llengua catalana en relaciĂł a la llengua castellana va obligar les institucions de les Illes Balears a efectuar una tasca de normalitzaciĂł lingĂĽĂstica iniciada amb la promulgaciĂł de la Llei 3/1986. Aquesta, assenyala que un dels objectius bĂ sics Ă©s fer factible el seu Ăşs de forma progressiva i normal en l’à mbit oficial i administratiu. Per mĂ©s afegitĂł, l’article 9.1 estableix que el Govern de la Comunitat regularĂ l’ús de la nostra llengua catalana, oral o escrita, a les activitats dels òrgans de la seva competència.
Una de les tasques que li pertoca, per tant, al Govern és la de complir i fer complir la llei i tota la normativa que se’n deriva. Només cal recordar els nombrosos atacs que va patir el català per part de les institucions durant els quatre anys de l’anterior legislatura i que s’han traduït, ara, en una pèrdua del prestigi social de la nostra benvolguda llengua, aixà com en perillosos retrocessos en l’ús que se’n fa per part de l’administració autonòmica.
Aquests darrers dies torna a ser notĂcia l’incompliment del Decret 100, el qual pretĂ©n que els cĂ rrecs de l’AdministraciĂł de la CAIB s’expressin “normalment en català ” en els actes pĂşblics celebrats a les Illes Balears, “sempre que la intervenciĂł sigui per cas del propi cĂ rrec”. És el cas de la portaveu de l’executiu, Margarita Nájera, que a tot estirar utilitza el catalĂ nomĂ©s en una quarta part de les seves compareixences pĂşbliques. SĂłn molts els que consideram que el cĂ rrec de la portaveu -que parla en nom de tot un Govern- hauria de fer servir l’idioma propi de les Illes Balears de la millor manera possible.
En aquest sentit, Ă©s important advertir que el procĂ©s de normalitzaciĂł lingĂĽĂstica no s’ha de limitar a les polĂtiques adreçades a la ciutadania. TambĂ© Ă©s molt important l’exemple que donen els polĂtics al conjunt de la societat mitjançant l’ús que fan de la llengua. NĂ jera haguĂ©s pogut fer un gest per a la integraciĂł lingĂĽĂstica i tenia la millor oportunitat de fer-ho.
Precisament a principis de la legislatura tots els partits polĂtics que actualment integram el govern (PSOE, UM, Bloc per Mallorca, PSM-Verds Menorca, Eivissa pel Canvi) ens comprometĂ©rem, entre altres coses, a reforçar la presència del catalĂ a les Illes. Totes aquestes forces parlamentĂ ries acordĂ rem fomentar i potenciar la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears i PitiĂĽses i aquesta era –i supòs que encara deu ser- una tasca de tots i una qĂĽestiĂł primordial.
No tĂ© cap sentit que des de les institucions es facin actuacions per modificar les actituds lingĂĽĂstiques dels ciutadans i, per altra part, alguns alts cĂ rrecs no facin cap esforç per a reblir les actituds que es volen canviar. La llei, l’hem de complir tots i els temes que fan referència al catalĂ no sĂłn una excepciĂł. No ens podem permetre cap passa enrere en el procĂ©s de la seva normalitzaciĂł, que s’ha de consolidar com a llengua comuna de tots els ciutadans. La legislaciĂł lingĂĽĂstica no ha de ser paper banyat. Un govern no pot anar en contra dels seus propis principis.ť
|