"Els Altres Andalusos"
Pel seu interès, reproduïm l'article d'opinió d'Antoni Noguera i Ortega, secretari general dels Joves d'Esquerra Nacionalista (JEN-PSM), publicat avui al Diari de Balears
“Acceptem amb enteniment, i per pròpia voluntat, la singularitat de la història polĂtica de Catalunya i de la seva cultura, aixĂ com manifestem que el catalĂ Ă©s encara avui la millor eina que ens pot permetre cohesionar-nos i identificar-nos com un sol poble, unit i divers, del qual ens sentim satisfets de formar-ne part”.
Aquest Ă©s un extracte del manifest ideològic dels Altres Andalusos, entitat de catalans nascuts a Andalusia o amb arrels andaluses, que sense renunciar a la seva identitat d'origen fomenten un model d’integraciĂł d’identitat compartida. Un model capaç de superar les barreres culturals i de fomentar l’estima a un poble i als seus trets identitaris, que permet no renegar dels orĂgens i compartir al mateix temps la construcciĂł d'un projecte de convivència present.
A les Illes Balears hi ha molts altres andalusos individuals que provenen d’altres indrets de l’Estat o d'altres paĂŻsos, que han fet l’esforç de superar el xoc cultural i s’han integrat positivament en la quotidianitat (de les maneres de viure, de les maneres de fer i d'entendre el mĂłn) de les nostres Illes. Jo mateix, fill d’andalusa (i per tant orgullĂłs de les meves arrels andaluses), castellanoparlant fins els 18 anys, he adoptat el catalĂ com a llengua habitual i he pogut estimar i participar del sentiment col•lectiu nacional de les Illes Balears i dels PaĂŻsos Catalans, el paĂs on he crescut. Sempre he trobat especialment desagradable el fet que les traves a aquest sentiment, i per tant a la meva integraciĂł, proviguessin dels mateixos: dels nacionalistes espanyols, rancis, amb pensament uniformador i centralista.
Aquest esforç de bona part de la societat civil massa vegades Ă©s posat en qĂĽestiĂł injustament per l'actitud decebedora de determinats polĂtics, que amb les sistemĂ tiques faltes de respecte envers la llengua i la cultura pròpies d'aquestes Illes fan que la seva acciĂł polĂtica esdevingui un retrocĂ©s identitari important del nostre projecte col•lectiu com a paĂs.
El cas de la senyora Margarita NĂ jera, mal anomenada portaveu del Govern de les Illes Balears, Ă©s paradigmĂ tic. Ella podrĂ ser la veu del Govern, però no de tots aquells altres andalusos que tenim veu pròpia i als quals no fa falta que ens recordin que hem de complir un decret per xerrar catalĂ . No es tracta del Decret 100/1990, sinĂł que la qĂĽestiĂł va molt mĂ©s enllĂ . Es tracta de la dignitat d’un poble. Com deia el genial Vicent AndrĂ©s EstellĂ©s, "asssumirĂ s la veu del teu poble i serĂ la veu del teu poble...". Idò, si no pots assumir la veu d’un poble, millor que ho deixis cĂłrrer.ť
|