Palma. 14/09/2008

'L'exemple del passat, el camí del futur'

Article d'opinió de Nanda Ramon, regidora de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma i vicesecretària general del PSM-EN. Publicat al Diari de Balears

A inici del segle XVII els jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, influenciats pels corrents sorgits del Renaixement italià, iniciaren una pinacoteca dedicada a una temàtica concreta: l’exaltació del regne de Mallorca. Inicialment es féu la galeria de retrats dels membres de la dinastia reial mallorquina, en què destaca la pintura de Jaume I, rei fundador, representat de cos sencer i amb unes dimensions més grosses que la resta de retrats.

En aquells moments també es feren pintar a Miquel Bestard dues pintures d’una forta càrrega simbòlica per al Regne: l’enterrament de Ramon Llull, cappare de la cultura i les lletres, i el "martiri" dels patriotes mallorquins Cabrit i Bassa, que moriren per la seva fidelitat a Mallorca i al rei, Jaume II.

Amb tot, el gruix de la pinacoteca el va anar conformant la galeria de fills il•lustres, que amb el transcurs del temps anà augmentant.

La desaparició de la Universitat i Regne de Mallorca a principi del segle XVIII va provocar que l’edifici de Cort esdevingués seu d’una nova institució administrativa: l’Ajuntament de Palma. Aquest fet no afectà la col•lecció pictòrica dels fills il•lustres sinó que, ben al contrari, rebé una forta embranzida, sobretot a partir del segle XIX. Ma-lauradament, l’any 1894 es produí un incendi a la sala de sessions que s’estengué arreu de l’Ajuntament, la qual cosa provocà la desaparició de cinquanta-tres quadres i que molts d’altres es fessin malbé.

Fou aleshores quan Benet Pons i Fàbregues elaborà el programa iconogràfic d’un nova sala de sessions, que va esdevenir un homenatge a l’antic Regne de Mallorca i a les persones que al llarg de la història el varen anar forjant. Féu col•locar busts de representants dels diferents camps de la cultura, la ciència o de la política i blasonar les vidrieres amb les armes dels diferents territoris que havien configurat l’antiga Corona de Mallorca.

Seguint amb aquesta idea reuní tota la col•lecció de la galeria de fills il•lustres i la col•locà arreu de les parets de la sala de sessions a la manera d’un gran tapís, tal com es pot veure en l’actualitat.

Així doncs, observant tots aquests retrats també es contempla la història del país i la voluntat dels mallorquins al llarg del temps. Això explica que hi apareguin des d’inquisidors fins a revolucionaris, passant per monjos, mariscals de camp, polítics, arquitectes, bisbes, poetes..., persones que, en definitiva, gaudiren del respecte i l’agraïment dels seus coetanis fins al punt de proclamar-los fills il•lustres de Mallorca (a partir de la dècada dels cinquanta del segle XX, fills il•lustres de Palma). Això també explica que trobem l’homenatge a tan poques dones.

Després de totes aquestes consideracions, cal alegrar-nos per la iniciativa d’haver publicat el repertori biogràfic del fills il•lustres, tasca inèdita fins avui. Esperem que el recull no es clogui amb els ara publicats i que el país sigui mereixedor de nous il•lustres i prou generós per retre’ls homenatge.�