El PSM opina. 14/10/2008

‘Pressuposts de l´Estat i Estatut d´Autonomia’

Article d’opinió d’Eduard Riudavets, diputat per la coalició PSM-Verds de Menorca i membre del grup parlamentari del BLOC i PSM-Verds, publicat al Diario de Mallorca

He esperat alguns dies per escriure un article sobre els pressuposts de l´Estat. Totes les formacions polítiques ja han dit la seva i per tant no és la meva intenció corroborar o rebatre les opinions expressades.

Al contrari intentaré fer una reflexió que voldria fos profunda i atenent allò que diu el nostre Estatut d´Autonomia.

En primer lloc crec que, de bon principi, es convenient no confondre inversions estatals amb finançament. Són dos conceptes diferents que si bé conflueixen en la necessitat que tenen les Illes Balears de majors aportacions econòmiques de l´Estat per resoldre dèficits històrics parteixen de premisses i realitats jurídiques diferents.

Així, la disposició transitòria novena del nostre Estatut assenyala textualment:

“Mentre les Corts Generals, en aplicació del que preveu la disposició addicional sisena, no aprovin la modificació de la Llei 30/1998, de 29 de juliol, del règim especial de les Illes Balears, i, en tot cas, en un termini no superior a set anys, la inversió de l´Estat s´establirà atenent la inversió mitjana per càpita realitzada a les comunitats autònomes de règim comú, determinada d´acord amb la normativa estatal, homogeneïtzant les actuacions inversores realitzades en aquestes comunitats autònomes per a permetre´n la comparabilitat i tenint presents les circumstàncies derivades dels fets diferencials i excepcionals de la comunitat autònoma de les Illes Balears amb incidència en la quantificació de la inversió pública�.

En aquest sentit, i sense entrar a comentar el règim especial de les Illes Balears del que en parlaré més endavant, és ben cert que les quantitats consignades als Pressupostos de l´Estat pel 2009 com a inversions per a les Illes Balears suposen l´acompliment de l´esmentada disposició transitòria i un augment substancial respecte als anteriors.

Així i tot també és cert que, malgrat això, les Illes Balears segueixen a la coa de les comunitats autònomes en quant a inversions de l´Estat. Naturalment he de concloure que aquesta disposició transitòria, incorporada al text estatutari per un pacte PP-PSOE de darrere hora per maquillar el seu vot negatiu a propostes mes justes del PSM-Entesa Nacionalista, no ha solucionat, ni de bon tros, la problemàtica econòmica existent a les nostres illes.

Però, passem ara a comentar altres dos apartats de l´Estatut que en aquest cas fan referència al finançament global de la comunitat autònoma.

L´article 120, al seu primer punt, estableix:

“Les relacions d´ordre tributari i financer entre l´Estat i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears es regulen per la Constitució, el present Estatut i la Llei orgànica prevista a l´apartat 3 de l´article 157 de la Constitució�.

Aquest redactat simplement suposa que el finançament de les Illes Balears segueix subjecte a allò que decideix, en última instància, el govern de l´Estat. Des del PSM-Entesa Nacionalista es va proposar un model molt més just, l´anomenàrem "Pacte Econòmic" i hagués suposat, de ser aprovat, que els ingressos generats a les Illes Balears s´invertissin a la nostra terra, després d´haver contribuït a un fons de solidaritat per a altres comunitats amb menys recursos i a un altre fons per contribuir al sosteniment de les despeses comuns de l´Estat. En definitiva hagués suposat acabar d´una vegada per totes amb la injustícia que comporta ser la comunitat que més aporta i la que menys rep. Però les coses no anaren així i el redactat finalment aprovat per PP-PSOE-UM deixà sense solucionar l´espoli fiscal que pateixen les Illes Balears, espoli que, després d´anys de negar-ho i havent-se publicat les balances fiscals, les forces polítiques majoritàries han de convenir que és absolutament inadmissible.

Ara per ara, i de resultes del que abans he exposat, estem sotmesos a les negociacions multilaterals que per dissenyar un nou model de finançament per les comunitats autònomes s´efectuen al Consejo de Política Fiscal y Financiera. Malauradament si observam la història dels distints models de finançament que han existit és d´esperar, i voldria equivocar-me, que el resultat final no sigui gens favorable per a les Illes Balears.

Però, ja per acabar, passem al darrer apartat que sobre aquestes temàtiques apareix a l´Estatut d´Autonomia. La disposició addicional sisena té un redactat certament ampul•lós que podria suggerir grans coses. Diu textualment:

“1. Una llei de les Corts Generals regularà el règim especial balear que reconeixerà el dret específic i diferencial de la seva insularitat.

2. En el marc d´aquesta llei, i amb observança a les normes i procediments estatals i de la Unió Europea que resultin d´aplicació, l´Administració general de l´Estat ajustarà la seva política a la realitat pluriinsular de la comunitat autònoma de les Illes Balears, especialment en matèria de transports, infrastructures, telecomunicacions, energia, medi ambient, turisme i pesca.

3. Per garantir el que disposa el punt anterior, en aquesta llei es regularà un instrument financer que, amb independència del sistema de finançament de la Comunitat Autònoma, doti els fons necessaris per a la seva aplicació (…)�

En realitat, malgrat el redactat ambiciós, aquesta disposició és un absolut brindis al sol. Un brindis al sol perquè dels set anys de termini per a l´aplicació d´aquest nou règim especial ja n´han passat més d´un i mig i res s´ha mogut, i sobre tot perquè des de 1998 ja comptem amb una llei estatal de règim especial per a les Illes Balears que mai s´ha portat a la pràctica. És evident que no hi ha gaire motius per tenir esperances que aquesta vegada sigui diferent.

Finalment, després d´aquest repàs, una darrere conclusió. Amb la reforma de l´Estatut vam perdre per enèsima vegada la possibilitat de solucionar els endèmics problemes econòmics i fiscals que pateixen les Illes Balears. Ara uns i altres protesten però a l´hora de la veritat PP, PSOE i UM votaren un Estatut que perpetua la injusta situació actual.�