"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

Notícies. 13/02/2011

dBalears es fa ressò de la Proposició No de Llei del BLOC pel reconeixement del genocidi armeni

El diari del grup Serra publica un article on es mostra la reacció del govern turc i de l’ambaixada armènia després de l’aprovació unànime de la PNL el passat mes de desembre




A continuació, podeu consultar el text íntegre publicat pel Diari de Balears el passat dia 13 de febrer sobre el repercussió mediàtica de la Proposició No de Llei impulsada pel grup parlamentari del BLOC i PSM-Verds que va aprovar de forma unànime el Parlament de les Illes Balears.

 

Una iniciativa del Parlament contra el genocidi armeni indigna Turquia

La Cambra va reconèixer com a “genocidi” l’extermini d’un milió i mig de persones per part dels otomans a principi del segle XX

Enric Borràs | 13/02/2011 | Vistes: 150

El Govern turc ha fet arribar una queixa al Parlament. En una carta oficial l'ambaixador turc a Espanya, Ender Arat, diu que "la decisió que el Parlament de les Illes Balears va adoptar el 14 de desembre en relació amb l'anomenat genocidi armeni" els ha causat "consternació i dolor". Sense anomenar-la directament en cap moment, Arat fa referència a una proposició no de llei, aprovada per unanimitat, que reconeix que la mort d'un milió i mig d'armenis a mans dels turcs otomans a principi del segle XX va ser un genocidi, tot i que el Govern turc ho nega.

La proposició, aprovada en la Comissió de drets humans a petició del Bloc, no va causar cap discussió: tots els grups hi estaven a favor. El diputat que l'havia impulsada, Miquel Àngel Llauger, va admetre quan la va defensar que tot plegat era una qüestió que podia sonar "llunyana", però que ja s'ha debatut a molts parlaments del món i continua sent d'actualitat, "perquè per als armenis és una qüestió de vital importància".

L'ambaixador, en canvi, apunta que el Govern turc lamenta la decisió, "encara que fos presa com un fet consumat resultant d'iniciatives de petits grups radicals", amb referència al Bloc. A més, insisteix en la versió oficial de l'Administració turca: allò va ser un "episodi concret de la Primera Guerra Mundial" que "va ser tràgic per als armenis, però que també ho va ser per als turcs". Així mateix, la carta, que va arribar a la Cambra balear el 31 de gener, assenyala que "la ingerència de parlaments estrangers no ajuda a la normalització de les relacions turcoarmènies". Remarca que així es "fa el joc" a "cercles nacionalistes radicals" que volen rompre el procés de pau entre Turquia i Armènia.

La carta de l'ambaixador és força dura, però Llauger ja es podia esperar una resposta d'aquesta mena. Segons consta en el diari de sessions del Parlament, Llauger va indicar, quan es va aprovar la proposició no de llei: "Cada vegada que hi ha un reconeixement institucional del genocidi, ells (el Govern turc) ho atribueixen a una conspiració internacional antiturca". Tanmateix, va afegir que la qüestió no es pot deixar de banda, perquè "Turquia és un país que vol ser incorporat no només a la Unió Europea, sinó que vol ser incorporat a la modernitat i a les democràcies". Perquè ho pugui fer, va subratllar, se li ha d'exigir que faci aquest "reconeixement històric".

Quan es va aprovar la proposició no de llei, el diputat socialista Miquel Àngel Coll va assegurar que el reconeixement era "una qüestió de justícia i solidaritat" i la diputada popular Sandra Morell recordà que, quan va passar el genocidi, "el Govern turc va iniciar una política de negació dels fets".

Agraïment armeni

La iniciativa del Bloc, però, no ha causat malestar a tothom. L'ambaixador de la República d'Armènia a Espanya, Khoren Terterian, fou més ràpid que el turc i a principi de gener ja féu arribar una carta d'agraïment a la Cambra de les Illes Balears. Hi recordava que molts armenis que viuen a l'Estat són successors de "víctimes de l'enorme delicte comès a la Turquia otomana fa nou dècades".

L'ambaixador armeni també va voler donar les gràcies als diputats "per no haver deixat caure en l'oblit la memòria de tantes víctimes innocents i per haver mostrat un gran valor moral i polític".

El reconeixement, que segurament és entre les proposicions no de llei del Parlament que han causat més ressò internacional, també va ser ben rebut pels mitjans de comunicació armenis, alguns dels quals destacaren que s'havia pres per unanimitat i que es feia d'acord amb la Convenció de les Nacions Unides per a la prevenció i el càstig del crim del genocidi.

La proposició no de llei es va aprovar amb motiu del noranta-cinquè aniversari del genocidi armeni, que es considera que començà el 1915, sota l'Imperi Otomà, tot i que s'allargà fins que ja governava l'Administració de Mustafà Kemal Atatürk, fundador la República de Turquia.

Segons el text de la iniciativa, es calcula que van perdre la vida un milió i mig d'armenis durant les detencions, deportacions i matances que van succeir en l'actual territori de Turquia entre 1915 i 1921. També s'hi diu que 1.200.000 armenis en pogueren fugir. Afegeix que "el reconeixement d'aquests fets com a genocidi és necessari per preservar la memòria de les víctimes" i per "prevenir" que torni a passar res semblant. En concret, el Parlament va acordar reconèixer que aquests fets "tenen la consideració d'un veritable genocidi". A més, la Cambra manifestava "la necessitat de preservar la memòria de les víctimes del genocidi armeni per tal de mantenir viu el rebuig més ferm a les violacions dels drets humans".

1.500.000 morts silenciades

El Parlament Europeu, l'Associació internacional d'acadèmics del genocidi, el Senat dels EUA i una vintena d'estats tenen clar que l'Imperi Otomà -predecessor de l'actual Turquia- va executar un extermini sistemàtic del poble armeni entre el 1915 i el 1923. A més, ho han expressat formalment amb declaracions com la del Parlament de les Illes Balears. Amb tot, el Govern turc ho continua negant i no dubta a pressionar les administracions que reconeixen el genocidi armeni.

Segons l'Executiu turc, és veritat que molts armenis van morir en aquelles dates, però assegura que va ser a causa de la I Guerra Mundial i que també hi va haver moltes víctimes turques. A més, afirma que les xifres de morts armenis són exagerades. Ara, aquesta versió no convenç a tothom:a diversos estats es persegueix la negació del genocidi armeni de la mateixa manera que és delicte negar l'holocaust nazi.

L'Institut i Museu del genocidi armeni (genocide-museum.am) calcula que moriren un milió i mig d'armenis a mans de l'aparell estatal otomà a través d'una estratègia planificada. Segons els acadèmics, a principi del segle XXhi havia devers dos milions d'armenis dins les fronteres de l'Imperi Otomà, però, quan va esclatar la gran guerra, el Govern estava entossudit a salvar les restes de l'Imperi Otomà amb una política expansionista. Un dels obstacles principals eren les minories ètniques, d'entre les quals destacava l'armènia, amb idioma i costums propis i de religió cristiana. El 1911 s'havia decidit deportar tots els armenis de l'Armènia oriental a l'oest de Turquia i la I Guerra Mundial es va convertir en un bon escenari per dur la deportació a la pràctica.

El 24 d'abril de 1915 les autoritats otomanes varen arrestar i executar centenars d'intel·lectuals armenis. Segons els historiadors, un poc més tard es van reclutar a la força 60.000 armenis per a l'Exèrcit turc, molts dels quals resultaren executats una mica més tard. Els estudiosos situen la tercera fase del genocidi en les matances i deportacions forçades per traslladar la minoria armènia als deserts de Síria. Durant aquestes partides, centenars de milers d'armenis moriren de gana, malaltia, cansament o, directament, a mans de soldats i gendarmes turcs. Desenes de milers d'armenis varen ser forçats a convertir-se a l'islam i també hi va haver milers de violacions. Malgrat les fotografies i documents que acrediten el genocidi, Turquia continua negant-lo.





Enllaços

dBalears.cat


      

 

 








PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: