El PSM opina. 01/10/2001

És aquest l'estat de les autonomies?

Sovint sentim als governants actuals de l’estat espanyol (PP) que s’omplen la boca amb un concepte que es veu que els sona bé: l’estat de les autonomies. Aquest partit se’ns presenta com el defensor a ultrança d’aquest model d’estat davant el que ells anomenen les “bogeries dels nacionalistes�. Aquest partit ens vol vendre l’idea que l’estat espanyol és un dels estats més descentralitzats del món i en el que les autonomies tenen més capacitat competencial d’autogovern.

Aquesta actitud dels dirigents espanyols del PP amaga una realitat ben diferent. Al llarg del període democràtic que substituí el franquisme vàries han estat les vegades que els partits espanyols majoritaris han intentat acordar la limitació o la fi del procés autonòmic, de cessió de competències a les autonomies, sense cercar un acord amb aquestes. L’any 1981, UCD i PSOE pactaren la LOHAPA, que limitava els processos autonòmics i que condemnava a les Illes a accedir a l’autonomia a través de l’article 143, considerat de via lenta i que limitava bastant la capacitat d’autogovern. Catalunya i el País Basc hi accedien a través de l’article 151 que els reconeixia com a nacionalitat històrica i els concedia una autonomia molt major. L’any 92, PP i PSOE firmen el “pacte autonòmic�, que establia que les autonomies de l’article 143 només podien reformar els seus estatuts per assumir 32 noves competències, totes d’escassa importància menys educació, la qual cosa tancava les portes a comunitats històriques com les Illes Balears a accedir majors quotes d’autogovern com les d’Euskadi, Catalunya o Galícia. Aquest fet ens relegava al grup de les “comunitats de tercera� com Astúries, Múrcia o Castella-Lleó i era una negativa al reconeixement del fet diferencial cultural, històric i geogràfic del nostre poble. L’any 1996, en una reforma modesta de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, PP i PSOE pactaren al Congrés dels Diputats retirar del text la designació de Comunitat Històrica per a les nostres Illes. Aquest acord va estar envoltat d’una situació surrealista: els diputats del PSOE van votar per error a favor d’aquesta designació –contradient així l’acord- en una primera votació, error que va ser corregit pocs dies després en una nova votació. Vàrem ser, doncs, Comunitat Històrica durant uns dies per l’equivocació d’uns diputats i ho vàrem deixar de ser per l’acord PP-PSOE.

Deixant de banda tot el que hem al·legat fins ara, s’ha de denunciar públicament que els dos darrers anys de govern estatal del PP han estat la màxima expressió del menyspreu cap a l’autonomia política de les Illes, cap al nostre dret a l’autogovern com a poble. El Partit Popular, ara amb majoria absoluta al Congrés dels Diputats i al Senat, ha fet valer aquesta majoria per aplicar la seva política, sense cap tipus d’escrúpol, sense cercar el possible consens. Refugiant-se en aquesta majoria absoluta, el PP espanyol ha barrat el pas a totes i quantes iniciatives legislatives i governamentals s’han aprovat a les Illes, fruit de la tasca del Pacte de Progrés. Iniciatives com la llei de consells, la llei de comerç o l’ecotaxa, cabdals per a l’articulació de la societat i l’economia de les Illes, s’han trobat amb l’oposició del Govern Central de Madrid.

La Llei de comerç, aprovada pel Parlament de les Illes Balears l’any 2001, contemplava la prohibició de construcció de noves grans superfícies comercials per tal de protegir el petit i mitjà comerç i establia el dret a ser atesos en la nostra llengua, el català, als comerços de tres o més empleats. El Govern Central ha recorregut aquesta llei al Tribunal Constitucional i de moment es troba en suspensió a l’espera d’una resolució d’aquest tribunal. L’ecotaxa també s’ha aprovat enguany al nostre Parlament autonòmic i regula el pagament d’un petit impost per part dels turistes (mig euro per dia de mitjana), la recaptació del qual es destinaria bàsicament al medi ambient i al sector agrícola, per intentar solventar les conseqüències negatives que la massificació turística dels darrers 30 anys han originat en aquests dos sectors. L’ecotaxa també ha acabat sent recorreguda pel govern central, alhora que s’ha suspès la seva aplicació fins a la resolució del recurs. La llei de Consells, vital per a la vertebració de l’autonomia de la nostra comunitat i per a la concepció dels Consells insulars com a vertaders òrgans d’autogovern de cadascuna de les illes, també ha sofert les ires dels populars espanyols que l’han dut al Tribunal Constitucional.

Però aquí no acaba tot. En el transcurs d’aquests dos anys el govern del PP a Madrid, que es presenta com el defensor de l’estat de les autonomies, ha violat l’autonomia de les Illes en altres ocasions: el Govern del Pacte de Progrés, elegit democràticament, va acordar cercar noves solucions a les carreteres que no passassin per la construcció d’autopistes, degut a les conseqüències negatives que aquests tenen pel medi. Una decisió com aquesta, fruit de l’autonomia política del nostre poble, que té la seva expressió en el Parlament i el Govern de les Illes Balears, es troba amb l’oposició, del Govern Central que es nega a fer les inversions previstes en carreteres si el Govern de les Illes no accepta fer les autopistes. Per altra banda, l’estat central no ha tengut en compte que l’educació universitària és competència dels governs autonòmics i ha elaborat una Llei d’Universitats sense consultar les comunitats autònomes i les universitats.

Aquests són només alguns exemples de l’agressió constant del Govern Central cap als poders autonòmics i cap al dret a l’autogovern dels pobles que com les Illes Balears són una realitat diferenciada de la Castella hegemònica dins l’estat espanyol. Però per si això fos poc, el Govern de Madrid ha anunciat l’aprovació de la Llei de Cooperació Autonòmica, que obligarà als governs autonòmics a presentar els seus avantprojectes de lleis al govern central perquè aquest doni, si ho troba adient, el vist i plou. Amb aquesta llei, l’únic que vol l’estat central es tutelar les iniciatives a les Comunitats Autònomes, la qual cosa suposaria una retallada important de la nostra capacitat d’autogovern.

Amb tot, crec que es ben hora de que li demanem al President del Govern espanyol, Jose Maria Aznar, que deixi de donar classes de respecte cap a l’estat de les autonomies als nacionalistes i que es vagi llevant la careta. Aznar no té cap respecte cap a les decisions preses a les autonomies si aquestes no són governades pel seu propi partit, que és el mateix que dir que no té cap respecte cap al dret d’autogovern de les Comunitats Autònomes. Es ben hora que assumeixi públicament que la seva concepció d’estat és profundament centralista i que això del dret a l’autogovern de les autonomies li ve gros.

Alhora, pens que el PP balear, amb Jaume Matas al capdavant, haurà de donar una explicació al poble de les Illes, ja que el seu partit a Madrid ha treballat contra els interessos illencs i ha trepitjat la nostra autonomia com a poble. No voldria ser mal pensat i creure que Jaume Matas, ministre de l’actual govern espanyol, és la mà negre de tota aquesta operació, els perjudicats de la qual només som els habitants de les Illes Balears.

Per acabar, vull dir que aquesta actitud del govern central reforça els plantejaments dels que no volem seguir formant part d’aquest estat de les autonomies que ens venen des de Madrid i que pensam que un poble com el nostre té dret a autogovernar-se.