Raixa: un joc pervers
Mallorca, vista en perspectiva i des de llarga distĂ ncia, es
fa estimar. Realment això és una obvietat, tothom ho pensa i no
fa falta proclamar-ho als quatre vents com un gran descobriment.
Seria el mateix, més o manco, que descobrir la sopa d'all o la
truita de patates. Però el tema varia —i de quina manera,
no s'ho poden imaginar— quan un desembarca a Son Sant Joan,
després d'un viatge esgotador i torna a sentir les mateixes
barbaritats que els polĂtics deien quan se'n va anar. I Ă©s
aleshores que un es pregunta: realment val la pena viure a un
paradĂs rodejat de tal fauna? Perquè, amic lector, vaig deixar
l'illa amb el convenciment que els famosos 1.260 milions
servirien per comprar l'esmentada possessió, —en una
demostració de sospitosa connivència PP-UM, ells sabran el que
fan— per establir-hi una fantasmagòrica Fundació de Parcs
Naturals. Però heus acà que quan estic a mig viatge me
n'assabento via Internet que una coneguda dissenyadora alemanya
ha presentat una oferta de compra de 1.400 milions, amb la qual
cosa el ministre de Medi Ambient declara que ell no entrarĂ en
el que va qualificar de «subhasta sense fi» per l'adquisició
de Raixa. Per tant, cap novetat sota la capa del Sol, i una altra
possessiĂł mallorquina que anirĂ a parar a mans foranes, vaig
pensar. Però es veu que algú ha aconsellat malament Matas i
Palou, i en una setmana ha variat d'opiniĂł de manera
substancial, i no solament ha decidit fer anques enrere, sinĂł
que ara n'ha fet una prioritat del seu ministeri, com si d'un
posseït infant es tractés per anar a veure Harry Potter i la
Pedra Filosofal. Lamentable, molt lamentable.
I què dir del paper del CIM, i de la seva presidenta? No hi ha
doblers per a més inversió pública, per dotar de més
estructura logĂstica l'oficina del caçador, els casals de
padrins o per dissenyar una polĂtica de joventut mĂ©s coherent
amb el nacionalisme que —diuen— predica el seu partit.
És clar que joventut és competència del PSM-EN, amb na Bà rbara
Bujosa al capdavant. Brillant al·lota per cert: apuntin el seu
nom, que el 2003 sonarà amb força, segur. Doncs bé, si Munar i
Matas volen comprar Raixa —la qual cosa em sembla molt bé,
no sé si m'entenen— que la comprin, i que en facin el que
vulguin. Cap problema. Però que ho facin dels seus doblers, que
per això tenen empreses que facturen bastants milions a l'any.
Però que no en facin gastar dels meus —i els seus, amic
meu, i els seus!— impostos. Perquè si entram en una guerra
d'aquest tipus, demĂ mateix vaig al Consell, em faig la
fotografia amb la presidenta, i acte seguit declararé a la
premsa que fent un acte de constricció oferesc Son Esteve —o
sia, ca meva— a la Comunitat, encara que un estranger me'n
doni més. Naturalment, al cap d'una setmana ja hi hauria una coa
d'inversors teutons davant el portal forĂ oferint el triple del
que val la possessió. És un joc pervers, i en el qual totes les
grans famĂlies mallorquines tambĂ© hi voldrien entrar, per la
impossibilitat manifesta d'aguantar el patrimoni, donat el poc
rendiment de l'agricultura avui en dia.
Té raó doncs Maties Vallés quan diu que ara toca comprar
Galatzó per salvar-la del ciment de Nájera. Sobretot si es té
en compte que Galatzó val mil milions de pessetes però té més
de mil hectĂ rees i el que es vol comprar a Raixa sĂłn les cases
—en un deplorable estat, amb una reparació xifrada en més
de 1.000 milions— i unes ridĂcules 50 hectĂ rees, si no
vaig llegir malament. Per tot això, no s'estranyin que ja hagi
mirat el que val un bitllet de tornada a Nova York. Potser allĂ
hi cauen avions, però a ningú se li acudiria comprar Ellis
Island —l'illa on desambarcaven els immigrants europeus el s.XIX
i primers del XX— a un preu desorbitat per tal de que no la
comprés un milionari italià la fortuna del qual fos de
comprovada procedència, com és el cas de Jil Sander. Segur que
no ho farien. I si a algĂş se li acudĂs la idea, duraria poc,
molt poc. I aquĂ? Es veu que aquĂ anam sobrats, i ens agrada
pagar a segons qui que té aires de grandesa. I és que més que
una Autonomia, això sembla una «òpera bufa». Ho agafen?
Moltes grĂ cies.
ť
|