El PSM opina. 03/12/2001

Raixa: un joc pervers

Mallorca, vista en perspectiva i des de llarga distància, es fa estimar. Realment això és una obvietat, tothom ho pensa i no fa falta proclamar-ho als quatre vents com un gran descobriment. Seria el mateix, més o manco, que descobrir la sopa d'all o la truita de patates. Però el tema varia —i de quina manera, no s'ho poden imaginar— quan un desembarca a Son Sant Joan, després d'un viatge esgotador i torna a sentir les mateixes barbaritats que els polítics deien quan se'n va anar. I és aleshores que un es pregunta: realment val la pena viure a un paradís rodejat de tal fauna? Perquè, amic lector, vaig deixar l'illa amb el convenciment que els famosos 1.260 milions servirien per comprar l'esmentada possessió, —en una demostració de sospitosa connivència PP-UM, ells sabran el que fan— per establir-hi una fantasmagòrica Fundació de Parcs Naturals. Però heus ací que quan estic a mig viatge me n'assabento via Internet que una coneguda dissenyadora alemanya ha presentat una oferta de compra de 1.400 milions, amb la qual cosa el ministre de Medi Ambient declara que ell no entrarà en el que va qualificar de «subhasta sense fi» per l'adquisició de Raixa. Per tant, cap novetat sota la capa del Sol, i una altra possessió mallorquina que anirà a parar a mans foranes, vaig pensar. Però es veu que algú ha aconsellat malament Matas i Palou, i en una setmana ha variat d'opinió de manera substancial, i no solament ha decidit fer anques enrere, sinó que ara n'ha fet una prioritat del seu ministeri, com si d'un posseït infant es tractés per anar a veure Harry Potter i la Pedra Filosofal. Lamentable, molt lamentable.

I què dir del paper del CIM, i de la seva presidenta? No hi ha doblers per a més inversió pública, per dotar de més estructura logística l'oficina del caçador, els casals de padrins o per dissenyar una política de joventut més coherent amb el nacionalisme que —diuen— predica el seu partit. És clar que joventut és competència del PSM-EN, amb na Bàrbara Bujosa al capdavant. Brillant al·lota per cert: apuntin el seu nom, que el 2003 sonarà amb força, segur. Doncs bé, si Munar i Matas volen comprar Raixa —la qual cosa em sembla molt bé, no sé si m'entenen— que la comprin, i que en facin el que vulguin. Cap problema. Però que ho facin dels seus doblers, que per això tenen empreses que facturen bastants milions a l'any. Però que no en facin gastar dels meus —i els seus, amic meu, i els seus!— impostos. Perquè si entram en una guerra d'aquest tipus, demà mateix vaig al Consell, em faig la fotografia amb la presidenta, i acte seguit declararé a la premsa que fent un acte de constricció oferesc Son Esteve —o sia, ca meva— a la Comunitat, encara que un estranger me'n doni més. Naturalment, al cap d'una setmana ja hi hauria una coa d'inversors teutons davant el portal forà oferint el triple del que val la possessió. És un joc pervers, i en el qual totes les grans famílies mallorquines també hi voldrien entrar, per la impossibilitat manifesta d'aguantar el patrimoni, donat el poc rendiment de l'agricultura avui en dia.

Té raó doncs Maties Vallés quan diu que ara toca comprar Galatzó per salvar-la del ciment de Nájera. Sobretot si es té en compte que Galatzó val mil milions de pessetes però té més de mil hectàrees i el que es vol comprar a Raixa són les cases —en un deplorable estat, amb una reparació xifrada en més de 1.000 milions— i unes ridícules 50 hectàrees, si no vaig llegir malament. Per tot això, no s'estranyin que ja hagi mirat el que val un bitllet de tornada a Nova York. Potser allà hi cauen avions, però a ningú se li acudiria comprar Ellis Island —l'illa on desambarcaven els immigrants europeus el s.XIX i primers del XX— a un preu desorbitat per tal de que no la comprés un milionari italià la fortuna del qual fos de comprovada procedència, com és el cas de Jil Sander. Segur que no ho farien. I si a algú se li acudís la idea, duraria poc, molt poc. I aquí? Es veu que aquí anam sobrats, i ens agrada pagar a segons qui que té aires de grandesa. I és que més que una Autonomia, això sembla una «òpera bufa». Ho agafen? Moltes gràcies.