|
La ruta del Cid
No. No parlaré de turisme avui, que pel que sembla és un
tema molt delicat i mai no quadren ni les xifres ni els comptes.
Ni del turisme de masses ni de l'alternatiu. S'escau, com un
diumenge de passió, de parlar de la Ruta del Cid, sí, la
d'aquell personatge quasi mitològic que —m'ho asseguraven
de bona tinta— una professora d'Eivissa explicava, tota
convençuda, als seu alumnes que va conquerir, com si fos el rei
en Jaume, València i que, a nosaltres, a més d'això ens varen
fer beure allò que de mort fou capaç de guanyar una batalla als
sarraïns. (Eren aquells temps en què, segons la ministra
Castillo, a ningú no se l'obligava a estudiar en espanyol, sil·logisme
que equival a dir que el català no era prohibit).
Ara, gairebé un mil·lenni després, s'ha repetit l'itinerari i
des del cor de Castella la Vella ha traçat un camí tan directe
com pèrfid fins a ancorar en el bell mig cor de la ciutat de València.
Les paraules d'Aznar, pronunciades a Quintanilla de Onésimo, han
estat com el llampegar dins la foscor d'una nit d'estiu que
n'anuncia la flagrant tempesta. N'Aznar, ho sabeu tots, ha llançat
anatemes vers aquells que no combreguen amb la seva idea
d'Espanya i ha emplaçat els seus aliats naturals vers aquestes
samfaines patriòtiques perquè s'allunyin d'aquells que fan
pernicioses ferums. N'Aznar sap que, posant en evidència el
PSOE, acaramulla vots a Espanya, que no són pocs! I el PSOE sap
que mentre no governi a Espanya pot filtrejar, a la recerca d'un
poc de pedigree progressista i plural, amb heterodoxos i pot
formular alguna idea canònicament no concordant amb les que
defensaria des de la Moncloa estant. Però això és aigua
passada, ja.
Aquesta setmana el PP de València ha bandejat dels seus mínims
curriculars els autors que varen néixer al Principat o a les
Illes Balears. És possible obviar Ramon Llull? I, d'Eiximenis,
què n'haurà prevalgut, la naixença o allà on escrigué bona
part de la seva obra? I el Curial e Güelfa? En definitiva,
misteris que ni la Santíssima Providència mai no sabrà
desvetlar. S'imaginen vostès que la comunitat dretana-aznariana
de Castella-Lleó, bandejàs dels seus mínims curriculars, ergo
obviàs, autors com Góngora, Albertí i García Lorca per ser de
la roja andalusia, i aquest darrer, a més, per no viure segons,
ara que està de moda, els modals de perfecta convivència?
Més d'un i més de dos s'han preguntat o se n'han fet creus, tot
dient que si hi ha un organisme superior que és capaç
d'aniquilar i posar a retxa totes les iniciatives que des de les
autonomies siguin suspectes de sortir de botador; ergo
d'usdefruitar més autonomia que la que des de Madrid ens fan
l'almoina; també han pensat que no estaria de més que hi hagués
algun sacre tribunal que fos capaç d'encabir dins la retxa de la
racionalitat totes aquelles propostes que, com aquestes, depassen
la ignomínia i l'estultícia.
Posats a fer aquesta mena d'anàlisi d'urgència, caldria
formular-se ràpidament una sèrie d'interrogants: Què n'ha dit
el PP d'aquí? Poca cosa. Res, han fuit per la tangent i han
deixat caure que proposarien la creació d'una no sé què per
preservar les modalitats. No sé si recordar-los que no és
possible d'un cos humà preservar-ne només la mà, o un peu aïlladament,
com ells diuen que preservarien un vocable o la posició dins la
frase d'un pronom feble, posats a suposar que saben què és un
pronom feble. També sorprèn que la nacionalista de soca-rel UM
no hagi piulat gaire, per no dir gens sobre el tema; per ventura
no estan per a gaire metàfores ni corones poètiques ara que es
debaten entre moratòries inútils i la utilitat del seu vot. O
és a la inversa?
Coincidesc, finalment, amb l'anàlisi de S. Cardús, quan afirma
que el pitjor que passa amb el PP no és que governi d'una
determinada manera o d'una altra, el perniciós és que ha
esdevingut en un Règim i algunes coses que, quan no tenien la
majoria parlamentària, es pensaven en la intimitat però no es
deien ni es feien, ara resulta que es diuen i, ai las! també es
fan. I posava alguns exemples d'actuacions policials a Barcelona
amb motiu d'okupes o d'immigrants o, dins el mateix context, la
reacció de l'església davant una professora de religió, o
aquesta mateixa barrabassada d'excloure autors de les Illes
Balears i del Principat dels currículums escolars.
|
