Turisme, però sense embulls
Després d’haver viscut una setmana, per alguns històrica
però, baix el meu personal punt de vista, més trista que no una
altra cosa, no em quedava més remei que posar fil a l’agulla
i parir qualque text que posés a cadascú en el seu lloc, pagant
com de costum el peatge que en aquesta terra s’imposa a tots
aquells que no es dobleguen davant del poder, sigui institucional
o fĂ ctic; que de mals usos de tots dos en tenim sobrades proves.
Amb el tema de l’«ecotaxa», els hotelers han donat
sobrades proves de la seva poca autoritat moral, quan han creat
un clima de crispació amb declaracions de suposada xenofòbia
contra els alemanys i contra altres dels nostres desitjats i
necessaris visitants, necessaris, al manco, mentre el nostre
model sigui el que Ă©s -i a veure qui Ă©s el guapo que ho canvia
ara-, sense una crisi només comparable als efectes devastadors d’una
guerra.
No oblidem que representa quasi el 80% del Producte Interior Brut
balear. Llevat de la consellera verda, Magalida RossellĂł, ara ja
fa un parell de mesos, quan va dir que ens sobraven 4 milions de
turistes, no he tornat a sentir cap bajanada per l’estil a
ningĂş amb tasques de govern, d’altres sĂ, però cap que
tendeixi a crear crispaciĂł a la poblaciĂł resident envers als
visitants. En canvi els hotelers ho fan a l’inrevés, curiós
això, perquè sense cap dubte ells són els que patiran els
efectes d’aquesta mena de campanya negativa que estan creant
als mercats emissors. AlgĂş a la FederaciĂł Hotelera de Mallorca
s’ha posat cec, i no veu clar el que s’ha de fer, la
postura intel·ligent. Això de renunciar al dià leg no es fa mai.
Les postures enfrontades als medis de comunicació només
beneficien els nostres destins competidors, ja en poden tirar de
diners en promociĂł, que no ens serviran de res, si no sabem
mantenir les coses a la seva justa mesura.
L’«ecotaxa» tal com és no la vol quasi ningú, potser que
a aquells que desconeixen aquest món se’ls hagi pogut
enganyar, però tot engany té una durabilitat finita i aquest és
de curt recorregut. Haurem de vigilar molt bé l’ús que es
pugui fer d’aquests diners, si s’arriba a posar en
marxa, i després demanar les explicacions adients, no en funció
d’allò escrit a la llei, i sà en funció d’allò
publicitat per activa i per passiva durant la tramitaciĂł i
preparaciĂł d’aquest impost. De totes formes ara s’encetarĂ
un altre debat amb la modificaciĂł de la Llei General del
Turisme, i aquà veurem si els partits del Pacte de Progrés
segueixen exercint de simples i ximples ajudants de cambra o bé
si, pel contrari, es produeix una catarsi general, i són capaços
d’arribar a fer una llei que respongui a les il·lusions d’aquells
que es varen batre el coure per poder arribar al punt on som avui.
.
Deuen els seus sous i poder a tota aquesta gent i ja Ă©s ben hora
de tornar-los una mĂnima part d’allò que els hi ha estat
confiat. Entre vós i jo -estimat lector– dubto molt que en
siguin capaços, però també és cosa nostra forçar-los a
escoltar la veu dels qui els donen la raó d’ésser. ¿O hi
ha algú que cregui que l’hi ha estat donat el cà rrec per
voluntat divina? Els homes -les feministes em fotran un tro-
passen, les seves obres emperò, bones i dolentes, tendeixen a
persistir. El Pacte de Progrés no és res més que la voluntat
de canvi d’uns milers de persones que varen decidir que ja n’hi
havia prou. Si els actuals gestors de la res publica no
traslladen aquest canvi al model turĂstic de forma contundent i
real, hauran traĂŻt el mandat del poble i ho pagaran el 2003 -Ă©s
clar que ja n’hi ha que es preparen la seva fuita cap a
Madrid– i és el deure d’aquells que volen representar
el nostre poble, i de ningú més, evitar que això succeeixi..
Ni l’«ecotaxa» era el problema, ni tampoc n’és la
soluciĂł. El problema i la soluciĂł sĂłn precisament a un model
turĂstic inadequat i en el model a desenvolupar. Un model que
faci de l’activitat turĂstica una eina de cohesiĂł del
territori i no, com fins ara, un seguit de greuges comparatius
entre municipis costaners i d’altres d’interior, de
greuges entre sectors econòmics, i de externalitats consentides
a la força. Aquesta és la feina encomanada i sobre això es
demanaran contes. .
ť
|