|
La família Miró i el batle Fageda
Que teníem polítics de pacotilla - tant de dretes com d´esquerres,
no voldria ser sectari-, ja era un fet que teníem més que
assumit. Amb resignació, déiem allò de que tenim els polítics
que ens mereixem, que aquesta terra no té consol, que tot el que
passa aquí només pot passar aquí, etcétera...
O sigui, enfilàvem una série de tópics al més pur estil de Séneca,
tot maleïnt la nostra condiciò de ser mallorquins però a la
vegada estant-ne orgullosos, entrant en un mirar-mos la guixa que
ens feia oblidar els polítics ( i polítiques ) d´aquestes
Illes fins que tornaven a ficar cullerada allà on ningú els
havia demanat, amb el desastre conseqüent. Però una cosa és
aquest joc de l´estruç al qual ja ens havíem acostumat - altre
cop la resignaciò present - i l´altre és la d´haver d´aguantar
estupideses vàries en boca d´un senyor que a hores d´ara ja
hauria d´haver dimitit però que, - i no vaig molt desencertat -
encara rebrà una felicitaciò per part del seu partit per haver
donat canya a "esa família de catalanes que viven del
abuelo", tal és el concepte que tenen dels Mirò-Juncosa
els al·lots del PP local.
Com a conegut de la família, com a a ciutadà, com a apersona mínimament
sensibilitzada amb l´art contemporani no puc res més que
indignar-me després de llegir, atònit, les paraules de Joan
Fageda i Aubert sobre les reals intencions de Joan Miró quan va
decidir crear, com a llegat póstum, la Fundaciò Pilar i Joan
Miró. Tan sols un ignorant podria haver exposat de manera tan
barroera i chabacana unes idees tan desafortunades, tan en la
concepció de les mateixes com en l´oportunitat, el moment, de
dir-les. Dir en una entrevista on defensava l´indefensable, és
a dir, la concessiò a Pere Serra del baluard de Sant Pere per a
fer una galeria privada ( que pagarem tots els ciutadans, que
ningú ho oblidi) que Miró i la seva família també feren la
fundaciò per a evitar impostos com a primer i únic motiu és,
senzillament, hilarant. És cert que la família creà la Fundaciò
justament per a preservar el patrimoni, però no és menys cert
que el que ha hagut de sacrificar na Maria Dolors Mirò i els
seus fills ha estat d´una importància tal que le paraules de
Fageda són , com a mínim, per a reclamar tot el donat en el seu
moment, tal com assenyalà el meu estimat ex-company de classe
Joan Punyet i Mirò. Perqué donar a entendre que també ho feren
per a xuclar de la mamella pública - tal com farà el Museu del
Baluard, i em remeto als estatuts de la Fundaciò Serra, no a una
calentura provocada per l´amistat- és del tot repulsiu. Però
és clar, si ho anam a analitzar, què en podem esperar d´un
batle que es preocupa més de les senyoretes de color que d´una
correcta política cultural? No gran cosa. Què en podem esperar
d´un batle que té ara per ara la seva cadira sota sospita per
haver estat pressumptament votat massivament per argentins a les
darreres eleccions locals? Recordin vosté que fageda guanyà per
45 vots, i els sufragis d´Argentina cap a les eleccions a Cort
foren 1300. Vostés mateixos, doncs.
Senzillament, tenim un batle bocamoll que no pensa en la dignitat
dels altres - en aquest cas en la família Miró- però sí en
solucionar els problemes successoris dels seus amics.
Pressumptament, és clar.
Moltes gràcies.
.
|
