El PSM opina. 05/03/2001

Els Saharauis Podeu contar i creure, sense por d’equivocar-vos, que m’ha entrat un tremolor d’aquells que no s’obliden, quan he llegit que el regne d’Espanya estava oferint al Marroc inversions milionàries dels capitalistes illencs del ram de l’hoteleria, i altres empresauris afins al règim, a canvi de deute extern. Anem per parts i disseccionem això. Tornem-hi: a disposar dels diners de tots per als interessos d’uns pocs. Ja ens ho podien demanar, si hi estam d’acord amb això, i dubto molt que la majoria de gent d’aquestes illes hi estàs d’acord. No em sembla gens raonable que un estat com l’espanyol, en el qual hi ha moltíssima de gent amb profundes conviccions democràtiques, s’oblidi de l’amenaça de genocidi que pateixen els nostres germans del poble saharaui, i enforteixi econòmicament aquells que neguen a un poble, com a mínim tan antic com el nostre mateix, la seva existència. D’una altra banda, em sembla que no deuen voler els possibles inversors a les costes del Marroc fer les seves sucoses maniobres a llocs on hi ha no tan sols perill de guerra civil, sino també el perill de complicitat en el genocidi, o de trobar-se ben enmig d’una campanya terrorista, una vegada les forces armades del Marroc haguessin destrossat les minses forces del poble saharaui. Ara bé, ans al contrari, si per atraure aquestes inversions es pogués aconseguir la celebració immediata del referèndum tantes vegades posposat, si amb el seny que el nostre poble, tantes i tantes vegades ha demostrat -des de l’acolliment dels refugiats de Septimània, fins avui mateix, quan obrim les nostres portes de manera quasi suïcida, econòmicament xerrant, per tal d’acollir persones que fugen de la fam d’altres indrets arreu del món- aconseguíssim això, llavors hauríem de concloure que els nostres diners han tingut un destí força interessant i que tots aplaudiríem. Sabent els problemes que hi ha amb els temes pesquers, sabent els enormes recursos naturals que té l’antiga colònia espanyola, i no ho oblidem, germans del nostre poble des de molt abans d’això, no podem deixar que les maleïdes trenta monedes trobin acolliment a la nostra terra. Per això, em declaro des d'aquest mateix moment perseguidor incansable de tot aquell que aprofiti la conjuntura econòmica per a fer diners, oblidant els drets dels nostres germans del poble saharaui, sabent que no som l’únic i que cada dia serem més, la nostra serà una persecució incruenta, no com la que pateixen ells, però no per això deixarà d’ésser menys aferrissada ni menys trasbalsadora per a les empreses que, una vegada més, vulguin obviar la seva innegable, molt a pesar seu, responsabilitat social. ¿Volen jugar amb la seva imatge? Doncs, rien ne va plus! . �