|
La demonització
Diuen que d'una xerrada després d'un bon sopar se n'han tret
més conclusions i acords que de les costoses i complexes cimeres
diplomàtiques que periòdicament organitzen els caps d'Estat i
de Govern amb els seus respectius homòlegs d'altres països. I
fou en aquest ambient de companyonia i petites confidéncies on
servidor i una quinzena de comensals més mantingué una
profitosa conversa amb una de les persones més influents de
l'hosteleria mallorquina, el qual ens començà a obrir els ulls
-el més correcte seria dir que ens els va acabar d'obrir- sobre
un tema del qual tothom n'ha opinat amb més o menys fortuna, amb
més o menys elegància: l'ecotaxa i el conflicte empresarial que
se n'ha derivat. Deia el nostre convidat que bè, que el sector
estava molt decepcionat no ja amb el Conseller a nivell polític,
sinó -i potser és el que és més greu per al meu mode d´interpretar
les relacions institucionals- també a nivell personal. No
entenia, deia, com una persona que fa tan sols un parell d'anys
era carn i ungla amb tota la resta del sector, que havia
treballat en llocs d'importància pels principals operadors
balears ara hagués fet aquest tomb tant radical en la seva vida
i, sobretot, en les seves relacions. Era una situaciò molt
trista, i ara per ara, continuava el nostre amic, no hi veia una
soluciò possible, com a mínim a curt i mitjan termini. L'única
possibilitat que s'albirava a l'horitzò , continuava raonant,
passava per la no aplicaciò enguany de l´ecotaxa, si és que
aquesta no era tombada abans pel Tribunal Constitucional. Però
també ens manifestà el seu escepticisme sobre la qüestiò: «l'han
convertida en sant i senyera ( l'ecotaxa ) i es desviuràn per
aplicar-la si els deixen».
Gat vell, ha acabat tenint raò: el primer que es digué des del
Consolat quan es conegué la notícia del rebuig del recurs
d'inconstitucionalitat que presentà el PP i la FEHM molts de
pics un pensa que pot ser el mateix, però res més lluny de la
realitat - fóu la de dir que aquella notícia era per a celebrar-la
amb xampany. Al meu parer, res més adient per acabar d'enterrar
les possibles vies de diàleg que s'estaven intentant posar entre
la patronal i el Govern. Moltes felicitats doncs per la diplomàcia
mostrada quan es parla d'un tema del qual en depenen milers i
milers de llocs de treball, que genera un 53% del PIB de manera
directa -és a dir, comptant els ingressos tan sols de les places
hoteleres - i que pot arribar al 82 % si després li sumem la
restauraciò i els serveis creats per a l'hosteleria en sí:
guies turístics, companyies d'autobusos dedicades exclusivament
al transport de turistes, lloguer de vehicles i els seus més que
sucosos guanys...És que potser ningú va dir al aquell dia
portaveu del Govern que tot aquest entramat se'n ressentiria de
la nova llei abans de la compareixença davant la premsa o és
que simplement els seus propis companys de Gabinet pararen una
trampa al vice-president i el feren sortir a la possiblement més
compromesa roda de premsa des que va començar la legislatura?
Voldria creure que no, que fou un lapsus motivat per l'eufòria
d'haver aconseguit una fita important al si del Govern, però per
les informacions de que disposo crec que la campanya electoral
del PSIB-PSOE va començar l'altre dia, fent sortir al pròxim
candidat del PSM-EN a cremar-se en un tema delicadíssim i del
qual tenia tots els números per sortir-ne com en va sortir, o
sia absolutament desqualificat per part dels hotelers. Per tant,
felicitats al PSOE. Han eliminat qualsevol tipus de suport a un
partit determinat -i soci de Govern, ho recordo- en tan sols una
compareixença. Maquivelo no ho hagués fet millor.
Naturalment, tot el sector hoteler protestà enérgicament per
les declaracions inicials del Govern sobre la possible aplicaciò
de l'ecotaxa. Com és possible, deien, que un Govern se n'alegri
de la legalitzaciò d'un impost més sobre el major contribuent
sectorial de la Comunitat quan aquest és un dels grans
perjudicats. de la situaciò internacional creada després de
l'onze de Setembre? Com és possible, repetien, que justament es
volgués començar en el plaç d'un mes l'impost que sols grava
el seu sector i no ho fa amb tots els altres visitants de l'illa
que tenen residéncia estable o lloguen una casa i que embruten
tant o més que els clients d'un hotel? Com era possible que la
demonització del sector arribés a tal extrem?
No entenen els damnificats per l'impost - que per cert, més d'un
65% de la FEHM són petits empresaris familiars, els mateixos que
en teoria diu defensar aquest Govern - com en un any que es
preveu dificilíssim es vulgui començar a fer experiments amb
gasosa tenint com a conillets d'índies un establiments que com a
norma general ja fa temps que estan fent un gran esforç econòmic
per ser competitius tot fent costoses inversions en reformes i
manteniment cada final de temporada. Quin polític del Pacte els
ha reconegut aquest esforç? No molts, la veritat. Per no dir que
la xifra tendeix a zero. Per tant, és ben normal que no ho
entenguin, que amb raò protestin i diguin o manifestin que se
senten perseguits. Perqué siguem sincers, en aquests moments
l'animadversiò de l'Administraciò envers la FEHM és superior a
la que aquesta darrera demostra enfront la Conselleria . Fent un
paral·lelisme tal vegada delicat tenint en compte la meva
adscripciò ideològica, els hotelers es senten el suficientment
demonitzats per la classe política d'aquest Pacte com els
nacionalistes moderats bascos al si de l'Estat espanyol. És a
dir, no es senten reconeguts per un col·lectiu de partits polítics
que desgraciadament en aquests moments té la paella pel mànec -el
Govern Antich - quan moltes de vegades les seves queixes han
estat fonamentades -com ara- de la mateixa manera que Ibarretxe
està vivint un calvari personal i polític inexplicable en una
societat occidental madura com l'espanyola.
Però aquest seguit de despropòsits estan passant avui, a les
Illes Balears, entre un seguit d'empresaris que no veuen la seva
feina de tants anys d'esforços i treballs -recordar al lector
que fins no fa molt tenir un hotel era més una activitat económica
de risc que altra cosa, extrem que ara es vol silenciar-, i que
per tant opten per donar suport als únics que els han entés -o
han fet veure que entenien- el seu problema. Així doncs, ja
tenim la Seu plena d'ous, i l'han omplida els uns per acciò -
diversos i reconeguts empresaris que el millor que podien haver
fet era callar i no escriure tant - i els altres per omissió-
algun que altre conseller que sense consultar molt al sector
propugna decrets més que qüestionables de d'un punt de vista técnics.
I els nacionalistes, què fan? És que tenen veu o vot en tota
aquesta bugada, la qual s'embruta per moments? Ho sabrem la pròxima
setmana.
|
