"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 06/02/2002

La vertadera història d'una renúncia

Tots els comentaristes destaquen la coherència política del diputat del PSM Cecili Buele que, en renunciar a l'escó a Cort, ho ha fet per a ser fidel a les seves conegudes afirmacions: «una persona, un càrrec, un sou»; «més presència de dones als càrrecs públics institucionals»; «més gent jove a les institucions». Aquestes concepcions sempre han portat problemes al diputat d'esquerra nacionalista i la premsa ha publicat més d'una vegada declaracions de qui no està d'acord amb aquestes idees. Com ja informava aquest mateix diari fa unes setmanes, dos representants del PSM en el Consell de Mallorca declararen que: «Cecili Buele ha actuado por libre, él se ha autoimpuesto que un hombre un cargo y él fue quien decidió, también sin consultar antes con el partido que debía renunciar a ser el conseller de Cultura del Consell».

Com podem constatar, la coherència de Cecili Buele, no obté, sovint, l'aprovacio d'un sector de l'organització de Mateu Morro. A vegades, les declaracions públiques de Cecili Buele en la línia que la militància de Ciutat deixi de ser tractada amb tant d'oblit i indiferència o les crides fetes a la «rebel·lió» contra aquells que pretenen instrumentalitzar-la únicament com a maquinària de suport logístic per als seus plans electorals, han molestat força. Buele, per exemple, sempre ha demanat més presència de la militància de Ciutat a les institucions ja que dels més de quaranta càrrecs del PSM tan sols tres provenen de la militància palmesana. Potser s'hauria de recordar que els tretze mil vots obtinguts pel PSM a Palma representen el 32,9% del total de vots d'aquesta formació política a Mallorca. Per això mateix, perquè sempre s'ha vist al diputat del PSM encapçalar la lluita per a consolidar i augmentar la presència electoral del nacionalisme d'esquerres ningú no tenia clara quina seria la seva decisió pel que fa referència a la dimissió de Sebastià Serra. En realitat el mateix Buele oferia al PSM dues possibles opcions per ajudar a refermar la presència del nacionalisme d'esquerres. Opcions que va explicar a l'Agrupació de Ciutat el dia 21-XII-01 reunida a la seu central del PSM i en presència d'una seixantena de militants de Palma. En aquella ocasió, segons hem pogut saber per les declaracions posteriors fetes pel mateix Cecili Buele i altres militants nacionalistes, el diputat explicà novament la importància de «la batalla de Palma» per a conservar —i ampliar!— el poder assolit pel PSM i oferí a la consideració dels militants dues línies de feina. Una opció era la continuïtat en la dedicació completa del diputat a la tasca parlamentària, cendint el càrrec de regidor a la persona de la llista electoral que el partit consideràs més convenient. La segona possibilitat, potser més contradictòria, era la incorporació de Cecili Buele a les tasques de regidor a l'Ajuntament de Palma, sense renunciar a la seva important labor parlamentària. Aquesta segona opció significava assumir dos càrrecs públics. Quan li demanaren si no era contradictori amb la seva històrica posició de «una persona, un càrrec, un sou», el diputat va contestar: «Som conscient que és això el que he estat fent fins ara, durant un any i nou mesos. Em consider amb tot el dret del món a canviar d'idea. Ja m'agradaria que poguessin dir el mateix tota la resta de càrrecs polítics del nostre partit».

Evidentment aquesta segona opció presentada a l'Agrupació de Palma anava condicionada al «suport militant actiu» —no només verbal— «que vagi rebent, des del dia d'avui [21-XII-01] fins al dia en què Sebastià Serra presenti la seva dimissió com a regidor...». Vist en perspectiva, ara que ja sabem que serà Caterina Canyelles, qui ocuparà l'escó que ha deixat buit Sebastià Serra, el «pla» que no ha surat era tota una estratègia enfocada a guanyar «la batalla de Ciutat» (i no solament per a provar de conservar aquests tretze mil vots del PSM que aporten els palmesans). El pla anava lligat a una urgent revitalització i reactivació del Secretariat de Palma del PSM, una obtenció d'una major atenció preferencial a la situació política de Palma per part del gruix del partit i a una intensificació de la presència de militants en les activitats de lluita reivindicativa (manifestacions, actes públics etc., etc.). Aquesta «batalla» político-electoral només podia ser guanyada, en paraules del diputat del PSM «amb un increment de la imaginació i la creativitat militant; és el moment de fer-nos més presents dins la societat amb actuacions pròpies: de caire reivindicatiu, cultural, social, solidari, veïnal...».

Pel que sembla, la segona opció (la de reforçar amb dos càrrecs, la posició crítica del diputat esquerrà) no agradà gaire a determinades persones. De fet hi hagué alguns sectors que el criticaren públicament per «contradictori» en voler assumir dos «sous»; altres, més atemorits, volien que Sebastià Serra no dimitís del seu càrrec de regidor. El secretari general de l'Agrupació de Palma declarava a la premsa que «Buele s'ha de decidir [a deixar o agafar el càrrec] com més aviat millor» i «Buele s'ha equivocat en traslladar als mitjans de comunicació els seus dubtes». Tot plegat eren trets a línia de flotació del diputat «rebel» provant de minvar la seva credibilitat política. Però els atacs (els públics i els més soterrats) feien aigua ja que obligar a algú a «definir-se» quan mancaven encara quatre setmanes per a fer-se efectiva i real la dimissió de Sebastià Serra no era seriós. I no hi hagué ningú que no s'adonàs que s'havia aixecat una campanya per «escampar murta» contra un dels diputats més actius del nacionalisme d'esquerres. Tothom va veure a les clares que el que molestava de debò era la consigna «una persona, un càrrec, un sou».

Finalment Buele ha volgut ser coherent fins al final i, en la seva renúncia a acceptar l'escó de regidor ha explicat que «jo ja en tenc un, de càrrec i de sou i consider que ha de ser una altra persona —si és dona i si és jove, molt millor— la que ha d'exercir i percebre aquests altres dos. Per això, he cedit de molt bon grat el lloc de regidor, que em corresponia, a la persona que el partit consideri que l'ha d'ocupar d'ara endavant». La premsa, lluny dels atacs d'alguns dels seus companys de partit, valora molt positivament la noble actitud ètica del diputat d'esquerres i recull les encoratjadores declaracions de Buele quan diu, adreçant-se a tots els militants del PSM: «Vull que sàpigues que mantenc ben viva la il·lusió que, qualque dia, amb el suport militant actiu que crec que s'hi precisa, aconseguirem que, per part dels dirigents del nostre partit, s'arribi a valorar i a reconèixer com cal el pes polític que l'Agrupació del PSM de Ciutat està aportant al conjunt de la nostra formació política. Un reconeixement i una valoració que, consider, han d'anar molt més enllà del nivell purament verbal, testimonial o simbòlic». Ara arriba el moment de la veritat. Caterina Canyelles, Maria Costa, Gabriel Barceló, necessitaran tot l'ajut possible per a consolidar el nivell ja assolit.






      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: