"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 16/02/2002

La falta d'ortografia

Ves per on, una carta farcida de faltes d'ortografia ens descobreix la part més propera i humana d'un personatge que sempre se'ns havia mostrat tan posat, embotonat i engominat que se'ns feia llunyà i, amb perdó, un pèl antipàtic.

No és que li vulguem llevar mèrit al fet que un ministre sigui capaç d'escriure una carta amb 18 línies (no sé si en aquest cas se n'han de dir retxes) i cometre 14 faltes d'ortografia. Més si parlam de l'autor d'una proposta tan extravagant com temerària, com la d'incorporar tot el Diccionari Alcover-Moll al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Massa pes per una llengua que ni el senyor ministre ni un servidor de vostès poguérem aprendre a l'escola, perquè estava prohibida i se'ns n'imposà una altra (i conjugam els verbs imposar i prohibir amb tot el seu significat, no com certs analfabets que exhibeixen la seva ignorància i mala fe en tanques publicitàries). Potser sigui per això que feim faltes.

No li volem restar mèrits a la marca, digna d'un rècord Guinnes, però la veritat és que la falta d'ortografia («perdona per les faltes, però amb les presses...») és tan comuna entre els mortals com defugida pels aspirants a la immortalitat, literària si més no. La falta d'ortografia, com el nyap, ens agermana i ens atrevim a dir que manté aquest imperceptible equilibri de les coses. La falta d'ortografia, com la ineficiència i inutilitat, és la veritable saba vital de la societat. És el combustible que fa marxar els motors del sistema.

Just quan el Partit Popular acaba de decidir que, ja que no pot acabar amb la falta d'ortografia, l'amagarà davall l'estora de la revàlida, de la mateixa manera que pretén amagar aquesta terrible i ofensiva falta d'ortografia de la llengua capitalista que és l'atur, darrere la cortina de la manipulació de l'Enquesta de Població Activa. Just quan la ministra d'Educació, convertida en pilar del castell(à), en paladina de la correcció ortogràfica i en pilar del caudillo, havia denunciat públicament que amb la LOGSE, els nins a part de sortir poc espanyols, és que ja no saben ni escriure. Just quan un rotatiu madrileny trobava faltes d'ortografia a tots els joves examinats menys a un. Just quan una agència de notícies estatal denunciava que el Sindicat d'Estudiants feia els seus comunicats amb faltes d'ortografia, apareix aquell l'especialista en mobilitzar gent (en la seva contra) i ens confirma allò que ja intuíem: els ministres tampoc superarien la revàlida.

Que un ministre faci faltes d'ortografia només demostra que: a) no fa falta gaire preparació per arribar a ministre o b) qualsevol persona pot ser avui ministre.

Però en qualsevol cas, la falta d'ortografia ens acompanya i ens persegueix. L'errada ortogràfica és la línia argumental de la nostra vida i ens segueix des que entram a l'escola fins que morim al boxes de Son Dureta, per falta de llits, víctimes d'aquesta greu falta d'ortografia ètica que és la incapacitat dels gestors polítics. Que en una traslació a la realitat més crua i tètrica del principi de Peter, que diu que en una jerarquia, cada persona tendeix a ascendir fins que es demostra incapaç, reprodueixen fins a l'extenuació les mateixes faltes del passat.

Tots feim, cometem o perpetram faltes d'ortografia, només que la immensa majoria no som tan agosarats.
No som ministres.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: