"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 19/02/2002

El Pacte de Progrés i l'ensenyament

Fa uns mesos els màxims responsables d'Educació del Govern balear feien arribar als sindicats un balanç de la gestió realitzada. Aquesta documentació ha estat estudiada a fons pel sindicat majoritari de l'ensenyament a les l'Illes (l'Stei) i, aquests dies, han fet públiques les seves conclusions.

Nosaltres, com altres companys de la premsa diària, hem tengut accés a l'estudi i, després de parlar amb diversos dirigents del sindicat, pensam seria molt important que el públic de les Illes conegui els avenços i mancances en aquesta qüestió (l'educació), bàsica per a tot govern progressista i d'esquerres. Com em comentava l'amic Gabriel Caldentey «la nostra aportació, sempre positiva i en pla d'exigir les millores necessàries en ensenyament tant per a la població de les Illes com per als treballadors de l'ensenyament, va sempre en la línia de recordar al poder el compliment del programa electoral i dels acords que ja s'han signat amb l'administració».

Qui no recorda aquelles dues pàgines del Pacte del 1999 referents a l'educació? Compromisos que no haurien de quedar arraconats de cap de les maneres. Document que començava dient que el Pacte lluitaria per a la «construcció d'un model educatiu de les Illes Balears, a partir de les possibilitats de la LOGSE i d'altres normes i lleis educatives, que faci possible de l'educació un servei públic i de qualitat fonamental, per assolir una política d'igualtat d'oportunitats, la recuperació lingüística i cultural i de la memòria col·lectiva i la formació de persones competents amb capacitat d'adaptar-se a les noves exigències econòmiques, professionals, socials i culturals que el nou segle i els canvis socials estan exigint».

Però tornem al document que ha presentat l'Stei a la premsa. Una de les crítiques més sentides que fa Gabriel Caldentey (per la injustícia que representa) és a la forçada absència per no se sap quina mena d'«imperatiu legal» del sindicat majoritari (Stei) de l'ensenyament en el Consell de Formació Professional. Tothom amb una mica de seny comprèn que no és de rebut que en aquest Consell hi siguin presents CCOO, UGT, la Pimem i la Caeb però no es tengui en compte l'opinió de l'organització majoritària del sector. Caldria solucionar el més aviat millor aquest problema, ja que els més de dos mil milions de pessetes que administra aqueix organisme podrien ser emprats encara amb més bon criteri si es pogués comptar amb més aportacions i amb una representació molt més acurada i democràtica de la societat. Respecte a les millores en les retribucions dels docents, l'Stei recorda al Govern Balear la necessitat de materialitzar el principi d'acord signat el 5 de juliol del 2001 (principi d'acord que s'hauria d'estendre al conjunt del professorat del sector públic i privat concertat). La Conselleria d'Hisenda ha d'espavilar per a trobar els recursos escaients i a fi que es pugui complir l'equiparació retributiva pendent (les 30.000 pessetes al llarg dels anys 2002, 2003 i 2004).

Altres aspectes que no haurien de quedar damunt el paper són els que fan referència a l'ús de les tecnologies de la informació. En aquest apartat l'Stei demana al Govern que tots els centres públics gaudeixin d'un sistema complet de connexió a la xarxa; que totes les unitats escolars tenguin un ordinador connectat a Internet i que s'accentuï la formació del professorat i del personal d'administració i serveis en les tecnologies de la informació... Quant a millores en menjadors escolars i transport escolar, l'Stei reivindica que els centres públics puguin oferir aquest servei i que cap beneficiari potencial sigui exclòs per causes econòmiques. S'hauria d'aconseguir que la fixació dels preus públics sigui consensuat amb els representants dels pares i mares d'alumnes i associacions estudiantils. També es demana un pla d'activitats complementàries finançat per les administracions públiques: Conselleria d'Educació, ajuntaments, consells insulars i altres organismes públics.

Un punt essencial de l'ensenyament de les Illes que el Pacte no pot deixar a un costat és tot el que fa referència a la formació permanent del professorat. Gabriel Caldentey m'explica que l'Stei reivindica que la formació es deslligui de les retribucions, que s'incrementi la formació als centres i que els representants de formació de cada centre disposin de temps dins del seu horari per a exercir la seva funció.

Punt important per a Gabriel Caldentey i el sindicat que ell representa és el seguiment de tota la normativa referent a l'ensenyament del català. En aquest apartat és on el sindicat «reclama al govern del Pacte de Progrés mesures més efectives per a la Plena Normalització Lingüística i a la Conselleria d'Educació i Cultura que promogui mesures més adients per l'estricte acompliment del decret de mínims com per a la superació del mateix». Algunes de les mesures per a avançar en la plena normalització lingüística serien, per exemple, l'elaboració d'un pla de formació permanent del professorat en horari laboral, amb alliberació total i/o parcial de l'activitat lectiva; així com campanyes de conscienciació tant escolars com socials.

L'Stei valora igualment l'esforç del Govern en matèria de construccions escolars. Ha estat un esforç inversor considerable: 11.000 milions de pessetes que representen 66,5 milions d'euros. Igualment ha estat importantíssima la inversió (3.100 milions de pessetes) per a la millora de les infrastructures de la UIB, així com l'aportació de la CAIB al presupost de la UIB (de 4.797 milions l'any 99 a 6.800 milions previstos per l'any 2002).

Som molts els ciutadans i ciutadanes de les Illes que, igual que l'Stei, pensam que en aquest camp estratègic (l'educació) per a tota política d'esquerres és on el Govern i les diverses conselleries implicades (especialment Educació i també, no en mancaria d'altre Hisenda!) han de fer més esforços: s'ha de complir el programa, materialitzar els acords signats; s'ha de procurar no marginar del Consell de Formació Professional i altres organismes el sindicat majoritari de les Illes (Stei); s'han d'aconseguir recursos econòmics per anar acomplint les mesures de millora pactades i per a noves construccions d'escoles i instituts... Tot això, unit a una adequada política de normalització lingüística, podrà fer que els anys de govern progressista hagin servit realment per avançar i millorar tota la nostra xarxa educativa i beneficiar la població de les Illes. Aquestes mesures són les que esperen societat i sindicats del Govern del Pacte de Progrés.






      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: