El PSM opina. 19/02/2002

Crisi i habitatge

L´enquesta de població activa, les dades de la Seguretat Social, tots els indicadors demostren que l´economia de les illes Balears no és en crisi. Fins i tot reflecteixen una situació més favorable que no a la resta de l´Estat on l´alentiment econòmic és més fort. Però resulta curiós que mentre en el conjunt d´Espanya són els sindicats els que avisen sobre la possibilitat d´una crisi, aquí són els empresaris els que alarmen la població. Teòricament haurien de ser els més interessats en conservar la calma i en fer anàlisis objectives per planificar la sortida a la crisi, fins i tot abans que sigui realitat, però no passa així i la prova és un recent escrit de la CAEB sobre la construcció. Diu la patronal que l´atur s´ha disparat en el sector. No és cert: o, al menys, no ho és encara: l´atur ha crescut, però també ho ha fet l´ocupació. Amb els seus comentaris els empresaris pretenen passar factura en el present d´uns fets que encara han de venir o que, si més no, són fruit de la seva desconfiança respecte a la necessitat d´introduir canvis en el model econòmic de les Illes.

I no obstant, aquesta necessitat és indiscutible. El ritme dels darrers anys és insostenible. Les xifres ho corroboren. En el darrer lustre s´ha construït frenèticament, la qual cosa ha permès triplicar el nombre de treballadors del sector. L´any passat finalitzà amb un nombre de cotitzants de la Seguretat Social de quasi 56.000 treballadors, amb un increment de 3.500 treballadors respecte al 2000. En tot cas es podrà dir que l´any passat es crearen menys llocs de feina que l´anterior, però això és tot. Aquest no és un indicador que ens permeti parlar de crisi, sinó de moderació davant un creixement desorbitat. En aquests moments, en una etapa d´alentiment de l´economia internacional, no seria raonable pensar en nous augments, sobretot si es tracta d´inspirar un model econòmic que consumeixi menys territori i que deixi de fonamentar-se en la creació d´enormes plusvàlues. En definitiva, allò que fora lògic, enlloc de córrer espantats davant la incertesa, és aprofitar els recursos obtenguts en el passat per planificar un futur molt més harmònic.

El Llibre Blanc de l´Habitatge de la conselleria d´Obres Públiques constata que un 43 per cent dels habitatges de les Illes són segones residències o turístiques. L´escalfament de la darrera dècada i l´obertura a Europa va convertir la construcció en el sector més dinàmic o, dit d´una altre manera, el que més inversions concentrava i el que més beneficis ha generat. L´alentiment actual, en canvi, pressuposa un retorn a la normalitat. Una normalitat que, entre d´altres coses, permet suposar que a partir d´ara es destinaran més recursos per atendre la demanda interna d´habitatges i menys per atreure la forana que, amb la seva pressió, ha provocat que els preus de les Balears hagin passat a ser un dels més cars de tot l´Estat. De fet, segons un estudi del ministeri de Foment, per adquirir una casa de cent metres quadrats és necessari destinar una quantitat equivalent a la totalitat de vuit anys i mig del salari mitjà de les Illes. Com a mínim, convé recordar que crisi també és això.

Una crisi és un canvi radical que provoca efectes indesitjats. En aquest sentit, l´economia de les Illes sí que seria una economia en crisi o, dit d´una altra manera, una economia crítica perquè al costat dels beneficis té innegables conseqüències negatives per al conjunt de la societat. A les Balears hi ha més gent fent feina que mai, la qual cosa requereix molt més serveis per part d´una Administració que cada pic acumula un major dèficit fiscal respecte al conjunt estatal. Els dèficits infraestructurals s´incrementen a mesura que puja el Producte Interior Brut. D´altra banda, l´any passat les Illes varen ser l´autonomia més inflacionària. L´ensenyament públic es veu obligat a incrementar l´oferta escolar per atendre l´augment demogràfic i fan falta més hospitals, més carreteres... la massificació turística ha començat a ser molesta pels propis turistes que enguany retarden o redueixen les reserves. L´economia encara no és en crisi, però el model si. La qüestió de l´habitatge n´és una prova. Mentre un segment del mercat registra un excés d´oferta, aquesta és insuficient per atendre la demanda social o, simplement, d´una classe mitjana que cada pic es veu amb més dificultats per arribar a final de mes.

Per tot això, com vàrem escoltar en el Fòrum per a la Sostenibilitat, només es pot sortir de la crisi si, des del principi, es defineix el seu abast i s´analitzen les possibilitats de reformar el model. Créixer com en els darrers anys seria un suïcidi per a la societat i pels propis constructors que, lògicament, depenen d´ella. Per això, abans que el descens de l´activitat no provoqui fallides empresarials i acomiadament de treballadors, convé reconduir el sector pels viaranys de la sostenibilitat, és a dir atenent les demandes d´habitatge de la població resident a través d´un pacte social amb les administracions públiques, de manera que no es consumeixi més territori que l´estrictament necessari. La rehabilitació de les cases velles, el pla de carreteres o les inversions a zones turístiques són alguns capítols que poder afavorir l´aterratge suau d´un sector que té a les seves mans no caure en el pou que ell mateix ha imaginat.