"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 20/02/2002

Ecotaxa i model econòmic

La futura entrada en vigor de l'ecotaxa est√† servint com a pretext per discutir, entre d'altres temes, la situaci√≥ del model econ√≤mic de creixement a les Balears. Les posicions s√≥n, en aquest punt, tan enfronades com en els combats dial√®ctics que genera la implantaci√≥ del triut tur√≠stic. He defensat, amb dades a la m√†, que √©s urgent reflexionar —i tamb√© actuar— seriosament sobre un canvi en la pauta de creixement de la nostra economia, tot partint de dos fets medul¬∑lars. En primer lloc, que Balears √©s una economia en qu√® el sector serveis —ambg el turisme com a principal motor— √©s i ser√† clau. I, en segon terme, que els canvis en els models econ√≤mics no tenen costos zero. En efecte, passar d'un model A caracteritzat per ser molt intensiu en el consum de recursos naturals, deprededador en la seva expansi√≥ territorial, centrat exclusivament en les taxes incrementalistes de creixement del PIB i amb una elevada pressi√≥ demogr√†fica (per esmentar tot just uns v√®rtexs d'un pol√≠gon molt m√©s complex), a un model B m√©s respectu√≥s amb l'entorn, m√©s preocupat per la qualitat que per la quantitat i m√©s bolcat al desenvolupament i no sempre al creixement, no es fa d'un dia per un altre. Aquests ¬ęcostos de transici√≥¬Ľ —en expressi√≥ de Pere Mascar√≥, un dels economistes m√©s l√ļcids que tenim— s'hauran d'explicar molt b√©, amb forta participaci√≥ de l'administraci√≥ p√ļblica per donar tranquil¬∑litat institucional i econ√≤mica al proc√©s. Aix√≤ √©s complicat, lent, marcat per incerteses i indedicions, i per la tensi√≥ inherent a tota situaci√≥ de canvi que hom albira com a necessari des del moment en qu√® tant administracions com alguns agents econ√≤mics i socials constaten el s√≤til de l'actual pauta de creixement. En aquest context, uns interrogants i dues precisions s'imposen:

a) ¬ŅTothom √©s conscient que, atenent els indicadors biof√≠sics disponibles, ens trobem en una cru√Įlla en el nostre model hist√≤ric de creixement?¬ŅO m√©s aviat alguns grups —economicosocials, medi√†tics, intel¬∑lectuals— creuen que encar resta for√ßa marge per seguir amb la vigent pauta de creixement que, no ho oblidem, descansa sobre tres pilars b√†sics: l'increment de la construcci√≥, l'augment dels visitants i el consum vora√ß de territori?

b) √ĪEs obvi que l'ecotaxa —i vet ac√≠ la relaci√≥— no pot corregir tot aix√≤. L'impost no √©s la panacea que resoldr√† tots els problemes —tamb√© ho hem dit √†mpliament—, per√≤ representa una eina novedosa com a instrumental per a les pol√≠tiques p√ļbliques aplicades tant en el sector tur√≠stic com en el mediambiental. La captaci√≥ de recursos i la seva assignaci√≥, feta de manera transparent, ha d'aplanar algunes de les repercussions mediambientals del creixement econ√≤mic illenc i, en aquest respecte, s√≠ que hom pot considerar com un canvi en la tend√®ncia del model tur√≠stic existent. I val la pena recordar que, en pol√≠tica econ√≤mica, marcar orientacions futures, encara que sigui amb signes incipients, per√≤ tangibles, resulta determinant.

c) Magnificar els efectes de l'ecotaxa √©s un error greu. I ho √©s en dues direccions clares. Per una banda, no √©s aquest fons un calaix de sastre en qu√® tots els sectors econ√≤mics hi puguin obtenir recursos. L'especificaci√≥ finalista del tribut ha de comprotar la visualitzaci√≥ n√≠tida de projectes concrets, en qu√® la recuperaci√≥ del teixit ambiental resulti el primordial objectiu estrat√®gic. Per l'altre cant√≥, qui sobredimensiona l'efecte de l'ecotaxa √©s el grup de detractors, que indica conseq√ľ√®ncies draconianes per a l'economia balear si es desplega l'impost. Els primordals publicistes de l'ecotaxa s√≥n aquests sectors, quehan vist com un govern leg√≠tim viu un acostament, inusual en altres indrets, perqu√® vol fer efectiva una llei aprovada en el Parlament de les Illes Balears i, per ara, no paralitzada pel Tribunal Constitucional. No √©s el Govern que ¬ęven¬Ľ l'ecotaxa a l'exterior: s√≥n els que la volen avortada els que s'entesten a irradiar una imatge negativa, producte dels efectes d'un impost, sense que existeixi cap base cient√≠fica que avali tal diagn√≤stic.

No resulten cre√Įbles les proclames de grans recessions —¬ęsense precedents¬Ľ, s'ha dit— per mor de l'aplicaci√≥ de l'ecotaxa. Tals asseveracions s√≥n esbiaixades i producte de la visceralitat m√©s que de l'an√†lisi rigorosa. No resluten convincents els arguments dels hotelers que, any rere any, ploren tot configurant un gran lament per afirmar que la crisi vindr√† i, quan sembla que ja ha passat —i no s'ha produ√Įt tal contracci√≥n en els nivells que assenyalaven— segueixen amb la queixa dient que no els ha anat tan b√© com a l'exercici anterior. La credibilitat l'han perduda amb manifestacions com aquestes. Activar el pessimisme i adobar els missatges negatius, sense bases s√≤lides que ho certifiquin √©s, aix√≤ s√≠, experimentar, i no precisament amb gasosa. La crisi tur√≠stica, si √©s que es produeix, no vindr√† de la m√† de l'ecotaxa, per molt que s'ho proposin alguns hotelers i els touroperadors, protagonistes centrals d'un dels missatges m√©s alarmistes que s'han pogut escoltar els darreres anys a la recent Fira Tur√≠stica i que s'han abocat a l'opini√≥ p√ļblica de forma gens matisada. L'estrat√®gia d'aquests darrers, dels touroperadors, √©s tan clara com recurrent: comunicar la possibilitat de canviar de destinacions, en funci√≥ dels seus millors preus. Aquest posicionament ha estat desenvolupat, un cop i un altre, pels mateixos agents econ√≤mics, de manera que massa sovint s'han traslladat aquestes presumpcions al sector hoteler, que ja hauria d'aprendre a conviure amb elles. I, probablement, a saber negociar millor. I √©s aquest parany en qu√® la nostra oferta tur√≠stica no pot caure: la competitivitat illenca, a hores d'ara, no √©s via preus, sin√≥ a partir de par√†metres clars de millores de la qualitat del que hom ofereix i, sobretot, d'una cura enorme amb el nostre entorn —un actiu cabdal que √©s aquest capital natural irreempla√ßable—, que ha de cararacteritzar l'activitat tur√≠stica balear front als competidors d'altres contrades de la Mediterr√†nia.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: