"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 22/02/2002

La involució autonòmica (II)

Deia en un article anterior que el llibre del professor Bartomeu Colom (Veinticinco a√Īos de autonom√≠a balear) √©s un text excel¬∑lent que caldria que fos consultat per tothom que tengui sanes inquietuds pol√≠tiques (qualc√ļ n'hi deu haver) i per m√©s d'un opiniatra. Per√≤ constitueix tamb√© un magn√≠fic pretext per referir-me de bell nou a una constatable involuci√≥ auton√≤mica, llegida ara en clau interna —de ¬ęPa√Įsos Balears¬Ľ endins—, que ens permeti saber millor qu√® volem i a on hem arribat per ara. Vegem-ho, id√≤.

Partim, en clau t√®cnico-jur√≠dica, del concepte d'autonomia, que significa capacitat d'autodeterminaci√≥ i que, aplicat a un ens p√ļblic, es centraria en la possibilitat de decidir sense traves en un marc determinat. Aquesta autonomia implica una determinaci√≥ d'objectius lliure i pr√≤pia per part de qui la posseeix i la possibilitat d'assolir aquests objectius, independentment que aquests puguin divergir de les orientacions pol√≠tiques d'altres ens, per exemple d'un mateix Estat. Ni l'autonomia √©s redu√Įble a una mera capacitat normativa (cal veure, sens dubte, tamb√© les capacitats administratives i les capacitats financeres), ni es predica √ļnicament de les ¬ęComunitats Aut√≤nomes¬Ľ, sin√≥ que tamb√© la tenen o la poden tenir altres ens territorials, com els municipis i els Consells Insulars a les nostres Illes.

De l'an√†lisi d'aquesta concepci√≥ de partida i sense necessitat de sortir-se en cap moment del marc constitucional, el fil de pensament que tra√ßa B. Colom parteix de les primeres inquietuds de l'autor (L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Discussi√≥ i proposta d'un model d'organitzaci√≥ pol√≠tico-administratiu, 1978; Qu√® √©s autonomia?, 1980; La preautonom√≠a de las Islas Baleares y el futuro de los √≥rganos provinciales en las comunidades aut√≥nomas uniprovinciales, 1982; Los principios de la ley de Normalizaci√≥n Ling√ľ√≠stica en las islas Baleares, 1987) per entrar, uns anys m√©s tard, als raonaments sobre els temes que han aixecat m√©s polseguera en la construcci√≥ de l'edifici institucional de la nostra autonomia. √Čs el cas d'articles, apareguts en revistes o textos col¬∑lectius d'especialitat jur√≠dica, com La posici√≥n de los consejos insulares en el Estatuto de Autonom√≠a para las Islas Baleares (1988); El marco general de las competencias econ√≥micas en el Estatuto de Autonom√≠a (1990); Comunidades aut√≥nomas uniprovinciales (1991); el magn√≠fic treball divulgatiu sobre Les institucions p√ļbliques a les illes Balears (1977-1998), que va publicar a Documenta balear (1998); Obras p√ļblicas (1990); Los acuerdos auton√≥micos: ¬Ņsuficientes para las Baleares?(1992); El modelo ling√ľ√≠stico educativo en las islas Baleares en la ense√Īanza no universitaria (1998), etc. Els materials recollits en el volum organitzen els seus cap√≠tols en quatre T√≠tols (I. Q√ľestions Generals; II Organitzaci√≥; III Compet√®ncies; IV Llengua i cultura). Aix√≠ doncs, la majoria dels estudis jur√≠dics que s'hi reuneixen ja havien estat publicats en altres indrets i alguns ja els coneix√≠em. Ara, podem observar com, servits amb un llenguatge d'una l√≤gica impecable, emanen d'un pensament rigor√≥s, coherent i fonamentat en argumentacions prou s√≤lides, les quals s'han anat produint al llarg de vint-i-cinc anys en un proc√©s que, diguin el que diguin els jerifalts que comanden des de Madrid, no pot donar-se per tancat ni fer-s'hi prop.

El lector trobar√† en el conjunt d'aquestes p√†gines un denominador com√ļ, que l'autor, des de bon comen√ßament, estableix en la preocupaci√≥ per la igualtat. La de la nostra Comunitat Aut√≤noma amb les altres pel que fa a compet√®ncies, als Decrets de Trasp√†s, al finan√ßament, a la prestaci√≥ de serveis p√ļblics essencials, com la sanitat, l'educaci√≥ o les carreteres. Aix√≠ com la igualtat dels ciutadans i per aix√≤ de les posicions culturals fonamentals, dels seus drets ling√ľ√≠stics…(p.15).

Tanmateix, hi ha dos treballs que mereixen, per al meu prop√≤sit, una refer√®ncia destacada. Els que titula L√≠neas de evoluci√≥n en la organizaci√≥n de los Consejos Insulares (√ļnic in√®dit), que fou escrit durant el debat de la llei 8/2000 de Consells Insulars i que en addenda ha tingut temps de referenciar l'Aute del TC de 22 de maig de 2001 pel qual aixecava la suspensi√≥ de la vig√®ncia dels article que havien estat impugnats, i Pluralismo pol√≠tico: la composici√≥n de la Comisi√≥n Insular de Urbanismo de Mallorca (tot comentant la sent√®ncia del TSJ de Balears de 13 de juliol de 1991). En aquest √ļltim, vaig veure confirmada una intu√Įci√≥ que em rodava pel cap en aquells mesos darrers de la meva dedicaci√≥ a la pol√≠tica activa (em vaig retirar el setembre de 1992). Despr√©s de l'entrada en vigor de la llei 9/1990, d'atribuci√≥ de compet√®ncies als Consells Insulars en mat√®ria d'urbanisme i habitabilitat, els Consells van procedir a reestructurar les Comissions Insulars d'Urbanisme respectives. At√®s el gruix de les compet√®ncies transferides, i per principi, l'Entesa de l'Esquerra de Menorca, que jo representava, va ser irreductible en la defensa d'un model de composici√≥ plural per a la Comissi√≥ i vam aconseguir l'acord amb el grup socialista, que aleshores governava en minoria, a favor d'una proposta √†mpliament participativa i consensuada. No succe√Įa aix√≠, en canvi, a Eivissa i a Mallorca, on governava el PP, on des de la seva majoria al Plenari, es form√† una CIU monocolor i, a m√©s, es va resoldre entregar a aquesta Comissi√≥ la totalitat de les importants compet√®ncies transferides (aprovaci√≥ de planejaments, declaraci√≥ d'inter√®s general, etc.), burlant un dels principis de la democr√†cia local, √ßo √©s que les decisions transcendentals han d'adoptar-se a les sessions plen√†ries de les Corporacions. Llavors, l'argumentaci√≥ del professor Colom era una s√≤lida for√ßa racional a favor d'una democr√†cia qualitativament millor. Escric aix√≤ a desgrat de la sent√®ncia del TSJ de les Balears i dels autes del TC, que d'alguna manera venien a dir que all√≤ fet pels Consells on els conservadors governaven no era contrari a dret. I tanmateix, quedava palesament clar que era possible actuar d'una altra manera, i aix√≠ es va fer, crec que per sort, m√©s endavant.

Respecte a l'esmentada llei dels Consells Insulars, en la seva actual redacci√≥, l'an√†lisi jur√≠dica de B. Colom em sembla veure que avan√ßa una tesi similar. La doble naturalesa jur√≠dica dels Consells Insulars (en la seva vessant d'administraci√≥ local i d'institucions de la C.A.) hauria perm√®s una construcci√≥ diferent per als Consells, que ara, segons Colom, es queden a meitat cam√≠ entre el model corporatiu i el parlamentari-burocr√†tic (p.223), la qual cosa afecta la manca de claredat. M√©s enll√† de la constitucionalitat o no del model que preveu per als Consells Insulars uns executius gestionats per consellers no electes (amb el resultat d'una Corporaci√≥ en qu√® √©s possible que els seus membres electes la controlin per√≤ no l'administrin), Comissions de Govern que obliguin a fer del Plenari una mena de Parlament…; m√©s enll√† tamb√© d'altres aspectes pol√≠ticament m√©s discutibles (la separaci√≥ de c√†rrecs, l'efecte imitaci√≥ que per a Menorca i Eivissa pot tenir el model mallorqu√≠), no tenc cap dubte que el model alternatiu de B. Colom resulta jur√≠dicament possible. Extreu de la legislaci√≥ b√†sica (CE, EAIB, LRBRL) el m√†xim de potencialitats per a l'autonomia de les illes (de cadascuna per separat i amb voluntat de pa√≠s), per√≤ malda d'evitar els perills de crear una administraci√≥ m√©s burocr√†tica i jerarquitzada i molt manco transparent en els controls ciutadans.

En el fons, hom té la impressió que el model actual, tant si és que el TC hi esmena algunes coses com si el beneeix del tot, respon a una situació política molt conjuntural, com un mos esmussant de fruita verda, la d'un pacte on mai tan pocs havien pesat tant.

No puc acabar sense recomanar que no vos deixeu la lectura de la Presentació del llibre: allà el professor universitari, lleixant a part l'estil dels imposats en lleis, s'expressa com a ciutadà, que, a cop de ser conscient del país en què viu, explica unes quantes coses més, que també s'ho valen.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: