|
Andratx, redescobrint fantasmes?
Un grup de joves del meu poble em demanà, ja fa un temps,
quina era la meva opinió sobre el fet de que Eugenio Hidalgo i
Garcés esdevingués batle d'Andratx, fet que es materialitzà
dissabte passat. Com que el tema no m'apassionava de manera
especial —de fet ja havia comunicat que em feia molta peresa
parlar d'aquesta qüestió— ja vaig dir en el seu moment que
creia que a la Vila hi havien moltes altres coses importants a
fer que opinar sobre un fet que tothom sabia que es produiria però
que molts es negaven a creure. Realment —i consti que ho dic
a títol personal— no té un gran interès. Ni n'hauria de
tenir, si fóssim un poble adult políticament parlant.
L'assumpció de la batlia per part d'Hidalgo és —o hauria
de ser—, senzillament, la materialització d'un pacte entre
dues forces polítiques, en aquest cas el Partit Popular i
l'Agrupació Lliberal d'Andratx. Tot el que no sigui això són
vuits, nous i cartes que no lliguen.
Ara bé, el que m'ha impulsat de veritat a escriure l'opinió
demanada no ha estat la pròpia cerimònia en si —en la qual
el nou batle s'expressà en català, detall a agrair doncs—,
sinó en les reaccions que ha desencadenat. Servidor creia que
abans de criticar els altres, la gent tendria la decència de
mirar ca seva, i si veia que estava bruta, primer la faria neta i
després podria a començar a xerrar de la brutor dels altres.
Per què dic tot això? Ben fàcil: el grup polític local que més
insistentment ha encapçalat la lluita anti-Hidalgo ha estat Unió
Mallorquina. Naturalment, tenen tot el dret del món, a protestar.
Però el que els estrategues de la UM local no han calculat, o
han calculat malament —crec que les dues coses—, és
que algú els recordi algunes de les accions del seu partit a
nivell mallorquí. És a dir, que el que Unió Mallorquina pugui
estar fent a altres bandes es pot semblar molt al que el sr.
Hidalgo fa a Andratx, i no parlo a nivell polític —això són
altres herbes, tots hi estam d'acord— sinó a nivell de
representativitat.
M'explico: UM va treure a les passades eleccions autonòmiques
tan sols tres diputats al Parlament autonòmic, i uns altres tres
al Consell Insular de Mallorca. Doncs bé, va aconseguir la
presidència i mig govern del CIM. Tot això, amb 3 escons sobre
33. Tan sols un 9%, si no vaig equivocat. També té la presidència
del Parlament, fent valer els seus famosos 3 escons sobre 59, un
5% rascat. O la batlia de Felanitx, amb un regidor damunt 13. O
Manacor, amb un o dos regidors damunt 17. Per no parlar del cas
de Sineu, on amb un sol representant s'obtingué la batlia.
Aleshores, si hem de ser congruents, no podem censurar Hidalgo
que amb el seu únic escó pugui ser el nou batle, ja que bàsicament,
per això va encapçalar una llista a Andratx el 1999. Ara bé,
una altra cosa és si és èticament reprovable que una persona
amb 300 vots aproximadament pugui ser el primer regidor d'una
població de prop de 10.000 habitants. I si arribam a la conclusió
de que sí, de que ho és i de que ningú hauria d'assolir la
batlia d'aquesta manera, doncs aleshores UM tan sols podria
aspirar a les batlies de Búger i Costitx...
Però és que endemés hi ha una segona raó que m'ha impulsat a
escriure sobre el tema, i és que des de fa uns mesos noto un
cert tuf xenòfob en el moviment anti-Hidalgo. Per dir-ho
suaument, el nou batle no és precisament una persona diplomàtica,
sempre s'ha caracteritzat per ser impulsiu i a vegades aquesta
visceralitat li ha provocat una imatge de prepotent dins el
poble, les coses com són. Però és que de prepotents i
pocavergonyes, a la història d'aquest poble n'hi ha hagut més
d'un, i més de dos. I més de tres han estat batles, per cert.
Però... què té Hidalgo que no tenguessin els altres? O millor
dit: què és el que no té perquè qui més qui menys pugui
parlar malament d'ell? Segur que ningú l'amonestarà en públic?
Senzillament, que el seu llinatge no és Jofre, ni Bosch, ni Cerdà
o Palmer... I al bon entenedor, poques paraules. Redescobrir ara,
al 2002, vells fantasmes del passat, quan semblava que ja
s'havien superat, és senzillament deplorable. Però,
desgraciadament, és així. En aquest moments hi ha a Andratx un
cert run-run de menyspreu pel nou batle no per la seva gestió
—tant pública com privada, això és el de menys— sinó
pel seu origen.
No dic que Unió Mallorquina en sigui la instigadora —conec
els al·lots de la formació uemita, i són bellíssimes
persones, mai farien una cosa així—, però sí que farien bé
en intentar tallar d'arrel aquest sentiment entre els seus. El
mateix dic del gairebé inexistent —per dividit— PSIB
local, el qual per cert és votat majoritàriament per
peninsulars a la Vila.
Ambdós partits pensen que l'aliança PP-ALA farà molt de mal a
na Margalida Moner a les pròximes eleccions. És possible que
algun vot resti, però no probable que sigui el daltabaix que amb
més il·lusió que realisme pronostiquen. Per dues raons: La
primera és que subestimen el molt poder de na Margalida, la fins
ara nostra batlessa, que ara per ara és, i no em fa vergonya dir-ho,
si no la millor cap de llista que es pugui tenir a Andratx, ben
segur que la més carismàtica. Pot tenir molts de defectes, però
en carisma i popularitat no té rival.
La segona variant és que no conten amb la pèrdua de vots que
els pot suposar una llista del PSM-EN després de 20 anys d'absència
al poble com a opció de govern municipal. Que si es produirà?
No ho sé, però l'únic que sé és que si al final les coses
surten com han de sortir —és a dir, que es presenti una
llista realment nacionalista a la Vila—, podrien ser
possibles uns resultats ben diferents als que hem conegut fins
ara.
|
