El PSM opina. 27/04/2002

Inevitablement, França

Les eleccions presidencials franceses haurien d'encendre la llum d'alarma en molts de sentits. Potser, per afiançar el relativisme i pensar i creure que hi ha situacions que no són immutables i que aquest estat de cofoisme mental, fruit d'un cofoisme material, en el qual ens hem apoltronat té certes perversions de les quals n'hauríem de saber l'abast. En poc més de mig any, hem vist que el pern del món pot trontollar instantàniament, supòs que tothom pot tenir present la sotragada de les torres bessones, o que, lentament però amb constància, com si es volgués donar validesa a la teoria pendular de la història, les idees úniques, ho si ho voleu més clar el lepenisme, van guanyant terreny fins a tal punt de desbancar una persona, en Jospin. Fins al punt, en una lectura més profunda, de veure que allò que semblava superat per sempre comença a treure el nas. Algú ha assenyalat la contradicció entre el jovent que el vespre mateix de conèixer-se la victòria momentània de Le Pen —passar a la segona volta ha estat una autèntica victòria— va sortir al carrer a manifestar-se en contra, un jovent, suposadament, que hores abans havia passat d'acudir al col·legis electorals perquè tenen poca fe amb la classe política, perquè tenen poca fe en una societat que no sé si dir que els puteja, que els fa la guitza o que no els comprèn. També s'ha dit, en aquestes anàlisis d'urgència, que a aquests joves que tenen uns contractes laborals espuris, que difícilment troben una feina estable, que trobar un habitatge digne on instal·lar-s'hi és, no una aventura, però sí un malson, diuen que no pot ser culpabilitzat i anatemitzat per haver-se generat un alt grau d'abstenció ja que, entre tanta condició negativa en què els ha tocat viure, no se li pot demanar res més del que fa. Fins i tot, s'ha donat la culpa, d'aquella manera que se li podia donar, a les enquestes pel fet d'haver presentat un mapa polític immutable —Chirac vs Jospin, cosa que ha fet que molts de francesos, en la primera volta, hagin fet un vot visceral, tot pensant que serien a temps a votar Jospin a la segona i ara s'han de resignar amb un «si ho hagués sabut...».

D'altra banda m'agradaria treure'n una lectura més casolana. Segurament per a molts progressites, en aquests moments que en Matas està amb un peu damunt la barra de la justícia i amb l'altre dins la mollor del PHN, deuen pensar que és impossible que el PP torni a guanyar les eleccions aquí i que tot, com apunten les enquestes, quedarà si fa no fa com està ara. Jo crec que se n'ha d'aprendre una mica, de la qüestió francesa i tenir ben en compte que allò que no havia de succeir mai, ara ha succeït i la progressia francesa es veu abocada a haver de votar en la segona volta al seu més polit enemic. D'altra banda, i potser era aquí on volia anar, hi ha sovint la idea, en jutjar les actuacions del Pacte de Progrés, que per ventura no s'ha arribat tan al fons com s'hauria d'haver arribat en algunes matèries, vaja, que s'ha actuat de forma flàccida, teba, tímida, poruga i un enfilall d'adjectius més. I com que les coses no han canviat de dalt a baix més valdria que governàs el PP. Aquesta línia de discurs, que pot generar un corrent abstencionista, crec que ni tan sols hauríem de tenir la feblesa de pensar–la. Per moltes raons, la primera perquè no és cert; en educació, que és el ram que jo conec més d'aprop, si aquests quatre anys hagués governat el PP podeu comptar en quina situació es trobaria l'escola pública, la situació lingüística a les escoles, etc. (El decret de mínims el feren, com la llei de normalització lingüística, per no complir–los mai); en segon lloc, perquè difícilment les actuacions polítiques es poden donar dins una proveta de laboratori sinó que són molt més complexes i certes inèrcies, certes llacunes, són difícils de capgirar. Per tant convé que anem tots una mica alerta i que no generem certs estats d'opinió. I també que la immutabilitat de les enquestes que ciruclen per aquí no ens faci perdre el nord de les urnes. Per diverses raons, una perquè menys d'un milenar de vots pot, a Mallorca, decantar un diputat vers un cantó o l'altre; una altra raó seria que la dreta no serà abstencionista, ells, evidentment no creuen —contràriament a alguns sectors de la progresia— que les coses vagin igual amb ells o amb el Pacte i tendran un cert esperit no sé si de revenja o de reconquesta. Idò ja ho sabem tots: vius i orelles dretes no fos cosa que haguéssim d'entonar la frase d'aquest dies a França: «Si ho hagués sabut....».