El PSM opina. 03/05/2002

Crisi en el Consell de Mallorca

Algú s'estranya de la postura adoptada per Antoni Alorda del PSM i per EU-Els Verds quan l'altre dia no acceptaren el diktat de Maria Antònia Munar. El PSM havia comès recentment alguns errors prou evidents —cas de la votació amb el PP a favor dels camps de golf— que no es podien repetir. Les eleccions del 2003 es van apropant i els sectors que donam un suport crític al Pacte de Progrés volem les coses clares i fora embulls. Aquesta vegada el portaveu del PSM en el Consell de Mallorca ha estat ràpid en la seva reacció i no s'ha deixat enredar per la xerrameca de la intel·ligent presidenta del «vertader govern de Mallorca».

Maria Antònia Munar sap a la perfecció que, quan el mes de juliol de l'any passat portà endavant, de forma valenta, el seu projecte de moratòria urbanística, qui signa aquest article —juntament amb Miquel Àngel March del GOB i determinats sectors dels Verds— vàrem ser els primers en lloar la seva iniciativa. Record que vaig escriure nombrosos articles felicitant UM per haver estat capaç de donar la primera passa, tot deixant en evidència la covardia, quan a la protecció del nostre territori, dels partits de l'esquerra oficial. Posteriorment tot varen ser corregudes —de PSOE, PSM i EU— per no quedar en la rereguarda, nus davant l'electorat progressista. El PSOE provà de tirar endavant una moratòria alternativa que pogués compensar l'efecte de la brillant jugada de Munar.

Però això era l'any passat. Últimament no em satisfan gens ni mica els entrebancs, les excuses contradictòria d'UM i De Lacy davant la necessària urgència de protegir el nostre sòl rústic. Maria Antònia Munar hauria de ser coherent amb els seus inicials plantejaments. No valen, davant les raonades exigències d'EU-Verds i PSM de compliment dels acords, justificar-se amb quatre ximpleries. Tampoc no serveix dir que la que reacció d'Alorda i d'EU-Verds és «una potadeta infantil» o «una cursa per veure qui és més d'esquerres, més verd i més proteccionista». Absurd igualment el pontificar, en clara referència a aqueixos partits que: «governar significa prendre decisions i assumir responsabilitats». En efecte, senyora Munar: prendre i portar endavant les decisions acordades i assumir les responsabilitats derivades de les declaracions proteccionistes de l'any passat. La realitat, com denuncia el GOB en un comunicat, és que ara mateix es poden construir unes 20.000 cases noves. Això significa un augment de població de més de 80.000 habitants. Sense un control estricte del sòl rústic el ritme actual de desenvolupament il·limitat ens pot portar a la definitiva destrucció de la qualitat de vida a les Illes i, fins i tot, els nostres visitants poden optar per escollir indrets menys contaminats que el que els oferim. Alorda i el PSM havien de despertar del seu somni dels justs. Ja era el moment de deixar sentir la seva veu. El nacionalisme d'esquerres no podia restar més temps entabanat, en mans dels encanteris i jocs de mans de Maria Antònia Munar.

Restar callats i adormits davant les iniciatives en favor del desenvolupament accelerat i l'especulació urbanística (cas del polígon industrial a Manacor) només podia portar a la pèrdua de vots i de poder polític al nacionalisme d'esquerres. El vicepresident del Govern, Pere Sampol, va haver de denunciar públicament determinades maniobres especulatives que en res podien afavorir la comarca de Manacor. Els amics i companys de Manacor potser no han estat prou ràpids en la denúncia d'algunes malifetes especulatives i de destrucció del nostre territori. Els votants de la comarca volien —i volen!— una actitud més decidida i un aprofitament més coherent del poder real que representa tenir cinc regidors a l'Ajuntament.

Una recent enquesta realitzada per l'empresa Encuforma SL a més de 600 habitants del municipi evidenciava amb números clars i llampants una possible desfeta electoral del nacionalisme d'esquerres a conseqüència de totes aquestes contradiccions i silencis. L'enquesta ens informava de com PP i PSOE augmentaven el seu nombre de vots alhora que el PSM perdia el 40% del seu electoral. Una derrota històrica que podria posar en perill fins i tot el poder assolit pel nacionalisme d'esquerres a nivell del Govern i del Consell.

Va ser en aquest moment quan Pere Sampol, Mateu Morro i segurament Sebastià Serra decidiren que era hora d'actuar. Aquesta pèrdua del 40% del seu electorat, la possibilitat que el PSM davallàs de cinc regidors a dos va significar un terratrèmol intern de grans conseqüències. Es constatava de forma palpable que l'aliança i les desmesurades concessions fetes al batle de Manacor Miquel Riera i a ALM-UM (el partit de Maria Antònia Munar) només havien servit per a enfonsar-se i davallar, des d'una posició òptima, a límits de quasi desaparició política.

Era qüestió de redreçar, sense perdre un instant, el rumb d'un vaixell que feia aigua. El que s'esdevé aquests dies és la reacció del PSM davant una crisi soterrada. Els fets de Manacor, l'error de votar amb el PP en el tema dels camps de golf davant la riallada de Munar, la manca de defensa del sòl rústic per part d'UM... anaven congriant una resposta que, sortosament, no s'ha fet esperar. Primer va ser l'encertada rectificació d'Antoni Alorda en el que feia referència als camps de golf: el portaveu del PSM va fer autocrítica del seu error i definí una autèntica postura proteccionista i ecologista. Posteriorment Pere Sampol sortí al pas de les maniobres especulatives a Manacor i va prometre aturar tot tipus de jugada amb els terrenys del Polígon Industrial. Ara ha estat Antoni Alorda qui ha denunciat les maniobres d'UM per fer acceptar el doble —o més!— de llicències en sòl rústic que les aprovades pel gener. Antoni Alorda ha coincidit amb Eberhard Grosske quan aquest darrer ha denunciat la manca de seriositat d'UM. Ambdós polítics han destacat la maniobra de Lacy per encolomar als altres membres del Pacte prop de 600 habitatges de contraban. En constatar la revolta dels seus socis en el govern (concretament la del PSM) i en preveure que segurament no podrà aprovar el seu Pla Territorial per Mallorca, Maria Antònia Munar ha declarat a la premsa que «En política tot pot esperar i de no poder aprovar el Pla en aquesta legislatura ho farem en la propera».

Jo no sé què pretén la presidenta d'UM quan fa aquestes declaracions. No sóc endeví. Els més mal pensats diuen que és una forma d'explicar que l'any 2003 no hi haurà reedició dels Pactes amb l'esquerra oficial i que UM governarà, si treu els diputats necessaris, amb el PP. Aleshores, en un govern sense «marxistes ni ecologistes», sí que es podrà aprovar un «autèntic Pla Territorial de Mallorca». Davant aquesta possibilitat esperem que el PSM i EU-Verds no afluixin en les seves reivindicacions proteccionistes.