|
Perón, aunque sea ladrón
Aquest és el pensament que ha mogut les masses de votants de
la veïna França, i aquest és el mateix pensament que, tantes
de vegades, ha mogut a tants d'altres votants, en d'altres
comicis al llarg i ample d'aquest capitalista món que ens
envolta. L'esquerra d'aquell país ha pagat el preu del desencís
de milions de votants, votants que han vist com una vegada i
l'altre, els seus il·lustres representants duien a terme, una
vegada instal·lats als còmodes seients de les seves
respectives, i novament obtingudes, responsabilitats públiques,
polítiques poc o gens coincidents amb el seu ideari. Però no
s'enganyin, no ha estat únicament l'esquerra qui n'ha pagat el
preu; si ens fixem als resultats de la primera volta, resulta que
haurien d'haver presentat la seva dimissió tots els caps de
llista de totes les formacions. Ells són els que han permès amb
la seva actuació que un individu titllat d'energumen com Le Pen,
obtingués un resultat que el permetés passar a la segona volta.
I no oblidem que molts i molts han votat diumenge a Chirac per la
raó que encapçala aquest article, és a dir, dels mals el menor.
Però una cosa encara més escandalosa ens arriba si mirem quin
ha estat l'índex de participació d'aquestes eleccions a la
segona volta. En un dia on França es jugava el seu prestigi
internacional i la seva estabilitat interna, resulta que només
aconsegueixen mobilitzar un 80 i escaig per cent del total de
l'electorat, un dia en el qual l'hipotètic allau de votants
contraris a Le Pen hauria d'haver provocat un noranta i molt per
cent de participació.
Els estrategues polítics del país veí ja deuen estar fent les
seves càbales per veure d'explicar el que ha passat. Però hi ha
vàries coses certes; una d'elles és que a Europa hi ha milions
de descontents amb els seus representants i el nombre va
cresquent dia a dia, i l'altra és que hi ha molts de
representants públics que els convindria anar posant la seva
barba en remull. I a qui Déu li doni, Sant Pere li beneeixi. El
seny, amics, el seny.
|
