"La fermesa d'un somriure" Sebasti脿 Serra, en la mem貌ria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 18/05/2002

Suggeriments per un Pla Territorial

Pensant en temes relacionats amb l'ordenaci贸 del territori, sovint hem tengut la sensaci贸 que hi havia una s猫rie de principis elementals molt clars, que s'haurien de respectar en qualsevol planificaci贸 urban铆stica i territorial. S贸n principis que s'han anat repetint a les diferents converses que hem tengut sobre aquests temes d'ordenaci贸 del territori i que tot i la seva simplicitat —o evid猫ncia— sovint s'han oblidat. Donat que a hores d'ara es comencen a publicar les primeres not铆cies sobre el que ser脿 el Pla Territorial de Mallorca, hem volgut fer una primera aportaci贸 al debat que se suposa s'obrir脿 i hem resumit les nostres propostes en un dec脿leg; ve a ser com una s铆ntesi d'aquells principis abans esmentats, que trobam que s'haurien d'incloure al Pla Territorial.

1- No t茅 sentit seguir ocupant el medi natural i el s貌l r煤stic amb edificacions no vinculades directament a l'explotaci贸 agr铆cola i ramadera.

Pensam que —tal com ha fet el Pla Territorial de Menorca— s'han de prohibir d'una vegada la construcci贸 a s貌l r煤stic d'edificacions estranyes a la seva explotaci贸. Des del nostre punt de vista continuar amb la permisivitat actual pot arribar a ser un error comparable al de permetre edificar sobre la costa als anys seixanta.

2- S'haurien d'evitar les conurbacions entre nuclis urbans existents.

Per mantenir el car脿cter d'espai natural o s貌l agr铆cola dels s貌ls no urbanitzables existents entre nuclis urbans pr貌xims i afavorir el manteniment dels espais naturals (boscos, voreres de costa...) integrats en el s貌l urb脿 s'han d'evitar les construccions que arriben a fer desapar猫ixer els espais rurals intersticials desfigurant la fesomia dels pobles.

3- S'hauria de prohibir l'edificiaci贸 a les carenes i llocs amb fort pendent.

S'evitaria aix铆 l'impacte que provoquen en aquests casos, tant la construcci贸 com les obres necess脿ries d'urbanitzaci贸, i tamb茅 el sobrecost desproporcionat que tenen aquest tipus d'edificacions.

4- 脡s necessari protegir les voreres de les carreteres.

D'una banda s贸n llocs que possibiliten la visi贸 conjunta del territori i per tant el seu entorn hauria de ser objecte de la m脿xima protecci贸 i 脿rea preferent per a la recuperaci贸 paisatg铆stica. Pareix esser que el Pla Territorial contempla la possibilitat de prendre mesures en aquest sentit, per貌 llavors 茅s necessari que aquestes siguin m茅s importantnts que les que ja marca la Llei de Carreteres. D'altra banda la proliferaci贸 de construcci贸ns a banda i banda que hi ha hagut aquests darrers anys no fa sin贸 pervertir el sentit d'una carretera —unir dos punts llunyans— i convertir-les en vies pseudo-comercials que aprofiten la possibilitat d'arribar-hi en cotxe, amb el perill afegit que suposa el seguit de creuaments que aquesta situaci贸 provoca.

5- El creixement s'hauria de produir afavorint les densitats mitjanes.

Pensam que el model urb脿 propi de l'脿rea mediterr脿nia —amb carrers i places com a lloc de relaci贸 i trobada— s'ha demostrat que 茅s el m茅s equilibrat pel que fa al consum de territori, i tamb茅 el de m茅s qualitat urbana, en front d'altres models basats en l'edificaci贸 extensiva (que suposa una gran ocupaci贸 de s貌l) o el bloc en altura (amb un impacte visual que afecta una gran superf铆cie). En el cas dels pobles el creixement hauria de seguir les pautes tipol貌giques (que no vol dir folcl貌riques) seguint el model de casa entre mitgeres de baixa al莽ada, formant carrer, tradicional.

6- S'ha d'evitar la construcci贸 de grans superf铆cies comercials i centres d'oci a茂llats al mig del camp.

Les seves conseq眉猫ncies tant pel que fa al tr脿nsit i servituds que generen com de transformaci贸 del territori no justifiquen la importaci贸 d'un model comercial estrany al propi de la cultura urbana mediterr脿nia.

7- No t茅 sentit que cada poble tengui un pol铆gon, ja sigui industrial o de serveis

Hi ha molts d'usos que de sempre han estat compatibles i perfectament integrats en el teixit urb脿 i m茅s quan —com 茅s el cas de Mallorca— en molts de casos no s贸n sin贸 pol铆gons de venda m茅s o menys especialitzats. En cas que aquestes 脿rees fossin necess脿ries s'haurien de plantejar de manera que es contempl脿s la seva qualitat urbana i integraci贸 paisatg铆stica: micropol铆cons dins el teixit urb脿, instal.lacions semienterrades, integraci贸 a zones de recuperaci贸 de pedreres...

8- S'ha de continuar amb la protecci贸 del patrimoni constru茂t.

Aquest no s贸n nom茅s les obres singulars, sin贸 tamb茅 les cases tradicionals que caracteritzen els pobles i les construccions disperses —marges, camins, molins...— que tantes vegades s贸n malmesos per reformes inadequades dels particulars o per intervencions de l'administraci贸 a les obres d'infraestructures, carreteres, aparcaments...

9- Evitar el foment de mimetismes falsos amb l'excusa de la integraci贸

Atendre al context no suposa imitar de mala manera la tradici贸. Cada 猫poca ha tengut la seva arquitectura, fruit de les seves necessitats, i ha estat capa莽 de generar el seu propi patrimoni.

10- 脡s hora de corregir els errors del passat.

Els Plans Generals o les Normes Subsidi脿ries haurien d'incorporar llistes d'elements que pel seu impacte paisatg铆stic o urb脿 siguin succeptibles d'esser demolits o corregits, amb propostes concretes de gesti贸 i termini d'execuci贸. Tamb茅 s'haurien d'establir els mecanismes que possibilitassin la creaci贸 d'脌rees de Rehabilitaci贸 a zones urbanes i tur铆stiques degradades.

Pensam que tenir en compte aquests deu punts i l'esperit que els inspira pot servir als redactors del Pla Territorial. En definitva es tracta d'aprofitar de veres aquesta iniciativa com una primera passa per aconseguir la definici贸 d'un model territorial —i a la vegada econ貌mic— que corregesqui el que una gran part de la poblaci贸 ja considera una situaci贸 insostenible: un model basat en el monocultiu i el creixement sense control, en el qual pareix que tot el s貌l 茅s susceptible de convertir-se en solar (edificable).





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: