El PSM opina. 15/06/2002

Les raons d'una vaga general

Si encara hi ha qualcú que, després de sentir les declaracions del president espanyol, José María Aznar López, sobre la vaga general convocada pels sindicats per al proper dia 20 a l'Estat espanyol (tret d'Euskadi, que com que són quasi bé independents, la fan dia 19), dubta de si secundar o no la convocatòria, aquí van una sèrie de raons més per no treballar el 20-J: – L'anomenada «Reforma de la protecció per atur i de la Llei bàsica d'ocupació», imposada pel Govern espanyol del PP, és un atac directe i sense pal·liatius cap als sectors més desfavorits de la societat, els desocupats. Aquesta reforma els obliga a acceptar qualsevol lloc de treball, sota l'amenaça de perdre les prestacions que cobren, coincideixi o no amb la seva formació i els agradin o no les condicions del mateix. Aquesta reforma també augmenta la mobilitat geogràfica de les persones desocupades, les quals es veuran obligades a acceptar llocs de feina fins a 30 quilòmetres de distància o a 2 hores del seu domicili. No sabem com s'ha d'interpretar això a les Illes Balears. En canvi a Palma, d'anar d'un punt a un altre del centre ja estàs més estona. Aquesta reforma, a més a més, posa les bases per avançar en l'acomiadament gratuït, acaba amb el subsidi agrari i potencia les fórmules més precàries de contractació temporal.

– Però la reforma de la protecció per atur, que ha estat el principal detonant per convocar aquesta vaga general, s'afegeix a tota una sèrie d'agressions als treballadors i treballadores per part del gabinet Aznar, que han quedat impunes com són les reformes laborals (abaratiment de l'acomiadament, augment de l'eventualitat a l'administració pública, flexibilitat del contracte a temps parcial...); acord de pensions, que comptà també amb el beneplàcit de CCOO i que amplia els anys de cotització mínima i elimina la jubilació forçosa als 65 anys; Llei d'estrangeria, que nega drets elementals i condemna a una situació de màxima explotació i marginació els treballadors extracomunitaris; privatitzacions i desmantellament de serveis públics (Renfe, Correus...); deteriorament de l'ensenyament (LOU, Llei de qualitat i Llei de formació professional); retallada de les llibertats públiques i un llarg etcètera de mesures que han generat un deteriorament general de la qualitat de vida de la immensa majoria de treballadors i treballadores.

– Cal no oblidar que el context en el qual estan ocorrent totes aquestes coses anteriorment assenyalades és el d'un estat on l'índex de desocupació és el més elevat de la Unió Europea, hi ha la major taxa de treball eventual, i es produeix una pèrdua constant de poder adquisitiu per part dels treballadors, a causa de l'argúcia governamental de negociar els convenis segons l'IPC previst i no en base al real.

Per tot això i perquè cal aconseguir avenços per als treballadors i, sobretot per a les treballadores (lluny d'aconseguir l'equiparació real), cal participar d'aquesta protesta pacífica, legal i legítima que és la vaga de dia 20, perquè és hora de reclamar les 35 hores setmanals per llei, la desaparició de les ETT. Perquè cal lluitar per aconseguir uns serveis públics i prestacions socials suficients, una sanitat i un ensenyament públics i de qualitat, unes garanties de futur per al sistema de pensions i un salari social individual, incondicional i suficient.

Però a més a més, la vaga de dia 20 de juny ha de ser un exercici de democràcia, on els ciutadans i ciutadanes i això sí que tots, treballadors i empresaris, hem de demostrar que no estam disposats que ens continuïn retallant els nostres drets fonamentals. És una vaga de tothom.