No amb impunitat
* Alfons Esteve és Cap de Dinamització Lingüística
de la Universitat de València; Antoni Llabrés
és professor de Dret Penal de la mateixa universitat, i Mercè
Teodoro és advocada d´Acció Cultural del País
Valencià.
Vint anys després de l´aprovació de l´Estatut d´autonomia i
més de divuit de l´aprovació de la Llei d´ús i ensenyament
del valencià, el Consell s´ha dignat a introduir per primera
vegada l´anomenat requisit lingüístic en unes oposicions a l´ensenyament
públic. I ací caldria ja matisar: el que s´introdueix és el
requisit referit al valencià, perquè el requisit de castellà
mai no ha mancat en unes oposicions, no sols a l´ensenyament,
sinó a qualsevol parcelála de l´administració valenciana i
sovint oblidem aquest insignificant detall.
Es tracta d´una mesura que arriba escandalosament tard i ho fa,
a més, d´una manera molt deficient. Efectivament, l´acreditació
del coneixement de valencià no s´exigeix en els concursos de
trasllat, ni en les comissions de servei o en els actes d´adjudicació
de places (totes elles, per cert, qüestions negociades i
pactades amb els sindicats i després desaparegudes del decret
corresponent), sinó únicament i exclusiva en els procediments
selectius d´accés als cossos docents. I en aquest últim cas, a
més, de forma absolutament insatisfactòria, ja que algunes de
les titulacions admeses per a acreditar els coneixements de
valencià resulten del tot insuficients: així, per exemple, el
simple fet d´haver cursat l´assignatura de valencià en el
batxillerat o la formació professional.
Però el que més ha cridat l´atenció de tot el procés és
que, d´acord amb la llista provisional d´admesos i exclosos a
les oposicions, els llicenciats en filologia catalana no han
quedat exempts de realitzar la prova de valencià. El director
general de personal docent, el Sr. José Antonio Rovira, ha
considerat en la Resolució de 3 de juny que aquests filòlegs no
acrediten suficients coneixements de valencià com per a quedar
dispensats de realitzar-ne una prova específica. En canvi, sí
que n´han quedat exempts, com s´indicava més amunt, aquelles
persones que hagen cursat l´assignatura de valencià en el
batxillerat. Doncs bé, al marge d´un insult al sentit comú, la
decisió de Rovira és, com expliquem a continuació,
clamorosament ilálegal.
El Reial Decret 1497/1987, de 27 de novembre, crea el catàleg de
títols universitaris oficials amb validesa per a tot el
territori estatal i així mateix, el Reial Decret 1954/1994, de
30 de setembre, estableix en el seu annex la inclusió en l´apartat
IV («Humanidades») del catàleg esmentat el títol de Filologia
Catalana. Al seu torn, l´Ordre de 29 de novembre de 1995, del
Ministeri d´Educació i Ciència disposa que «se incluyan en el
anexo al Real Decreto 1954/1994 de 30 de septiembre, los títulos
de Licenciado en Filología, Sección Hispánica (Valenciana) y
de Filosofía y Letras, División Filología (Filología
Valenciana), como homologados o equivalentes al título de
Licenciado en Filología Catalana, que figura en el apartado IV
del Catálogo de Títulos Universitarios Oficiales del referido
anexo».
Equivalent significa, segons el diccionari de l´IEC, «que té
el mateix valor». Si amb això no n´hi ha prou (és cert, es
tracta d´un diccionari elaborat per filòlegs i en bona part Ðai
las!Ð catalans), homologar, d´acord amb el diccionari de la RAE
vol dir «equiparar, poner en relación de igualdad dos cosas» (tot
i que després de l´andanada del professor García de la Concha
de l´altre dia, no sabem si també aquest diccionari haurà
deixat de constituir argument d´autoritat per a la dreta local).
Per si això fora poc, en l´annex del Reial Decret 1888/1984, de
26 de setembre, s´aprova el catàleg d´àrees de coneixement
universitàries i es consagra la denominació de «Filologia
Catalana» per a una àrea en la qual s´inclouen els continguts
acadèmics de «lengua valenciana», «lengua y cultura
valencianas» y «lingüística valenciana» (i cal recordar que
en l´article 2.2 les àrees de coneixement són definides com «aquellos
campos del saber caracterizados por la homogeneidad de su objeto
de conocimiento, una común tradición histórica y la existencia
de comunidades de investigadores, nacionales o internacionales»).
Tinguem en compte que encara que de la llista de titulacions i
certificats que acrediten el coneixement de valencià (annexos
VII i X de les ordres de convocatòria d´oposicions) haja quedat
eliminat l´afegitó «i equivalents» que figurava en l´esment
a la llicenciatura de Filologia Valenciana en el text prèviament
pactat amb els sindicats, el decret ministerial homologador
resulta de forçosa observança. És indiferent que els annexos
continguen o no la clàusula d´equivalència: això únicament
constituiria una remissió del tot supèrflua a altres
disposicions. L´esment al títol de Filologia Valenciana obliga
a tenir necessàriament en compte als efectes prevists (d´exempció
de la realització d´una prova selectiva) totes aquelles altres
titulacions que se n´hagen declarat equivalents per part de l´administració
competent. Fins i tot, per tant, amb aquest redactat definitiu
dels annexos aláludits, tot i que no s´hi explicite l´eventual
existència d´equivalències, resulta ineludible aplicar el
decret ministerial i reconèixer la dispensa de la prova de
valencià d´aquell aspirant que presente la titulació en
Filologia Catalana.
Resulta més que evident a la vista de tot això que el fet de no
admetre la titulació de Filologia Catalana, com a equivalent a
la de «Filologia Valenciana», als efectes d´eximir l´aspirant
de la preceptiva prova de valencià constitueix una resolució
del tot arbitrària i comporta retorçar i violentar el dret de
tal manera que situa la decisió de Rovira no sols al marge sinó
enfront de l´ordenament jurídic vigent. És cert que es tracta,
les del 3 de juny, de les llistes provisionals d´admesos i
exclosos, que existeix un període de reclamacions fins el 18 de
juny i que abans de la publicació de les llistes definitives, el
director general de personal de la Conselleria d´Educació i
Cultura podria recobrar el trellat i desistir del seu propòsit
de burlar la llei. Però si persisteix en una decisió tan
barroerament ilálegal incorrerà en una infracció penal evident:
la prevaricació dolosa de funcionari públic.
I és que no pot ser admissible ni imaginable cap interpretació
alternativa de la normativa vigent. Ningú ha estat capaç d´adduir-la
fins ara ni ningú serà capaç de fer-ho en el futur. No hi ha
cap mètode d´interpretació racional de les disposicions
concorrents que permeta sostenir el criteri adoptat pel senyor
Rovira en la seua resolució. Fins i tot el braç polític del
secessionisme lingüístic, Unió Valenciana, reconeixia fa uns
dies que «por mucho que quiera disimular Tarancón, la única
legalidad vigente no es otra más que [sic] la homologación de títulos
de Filología valenciana y catalana», per la qual cosa «habrá
que aplicar la legalidad» (cometes del Levante-EMV de 7-6-2002).
I, certament, altra cosa no es pot fer. Amb la normativa vigent
en la mà, la Conselleria d´Educació no té una altra eixida
que aplicar el decret ministerial. Li agrade o no.
Però és que, a més, no es tracta sols d´una simple infracció
de la legalitat, innòcua per a tercers, sinó que amb aquesta
arbitrària decisió del director general es produeix un
perjudici efectiu gravíssim a uns determinats ciutadans amb noms
i cognoms, aspirants a mestres i professors, que es veuen
discriminats en les seues legítimes expectatives d´accedir a la
funció pública en condicions d´igualtat, un dret fonamental,
per cert, reconegut en l´article 23 de la Constitució.
I tot i que puga semblar innecessari, resulta molt i molt
convenient consignar que el director general de personal en tot
moment haurà estat conscient de la ilálicitud de la seua decisió.
Arribat el cas, doncs, caldrà concloure que haurà dictat una
resolució palesament arbitrària amb perfecte coneixement de
causa.
Que això és així i no d´altra manera ho demostra que, a
preguntes dels sindicats, el Sr. Rovira, afirmara, en la mesa
extraordinària celebrada dia 2 de maig que «aplicaremos la
legalidad vigente» (Levante-EMV de 3-5-2002). I ho feia, per
cert, el mateix dia que distribuïa als sindicats la llista de
titulacions acreditatives de coneixements de valencià en la
versió definitiva que havia d´aparèixer com a annexos de les
ordres de convocatòria de les oposicions.
En segon terme, es compta amb el testimoniatge dels assistents a
la reunió de la mesa sectorial del dimarts 4 de juny, en la qual
el Sr. Rovira informava que havien quedat exclosos de la prova de
valencià els titulats en Filologia Catalana. Això resulta, d´altra
banda, fàcilment comprovable, no sols perquè aquestes persones
figuren com a exemptes de la prova en les llistes provisionals d´admesos
i exclosos a les oposicions facilitada als sindicats aquell
mateix dia, sinó perquè fins a l´endemà de matí, dimecres 5,
aquesta informació es trobava també a disposició dels
interessats en la web de la Conselleria (i algunes persones lògicament
comprovaren la seua inclusió en les llistes i la seua exempció
de la prova de valencià). El que va passar després ja és prou
conegut i és ben segur que ocuparà en el futur un lloc
privilegiat en qualsevol antologia d´animalades de la molt
nostrada caverna. No sols no es publiquen en el DOGV les susdites
llistes el dia 5, tal i com havia estat anunciat, sinó que la
informació és temporalment retirada de la pàgina web de la
Conselleria. I amb una manera de fer les coses que faria
empegueir-se el més poca-vergonya, a plena llum del dia, el
dijous 6 publiquen finalment les llistes en el DOGV i tornen a
penjar la informació en la web corresponent, això sí, fent
marxa enrere i deixant fora de les exempcions els llicenciats en
Filologia Catalana. Hi ha millor manera de mostrar que han fet
les coses a consciència? En cas de no rectificar, poques vegades
es podrà afirmar que l´autor d´una prevaricació siga tan
coneixedor de la ilálegalitat de la seua actuació com en
aquesta ocasió.
És difícil de creure, en qualsevol cas, que la catalanofòbia
del director general de personal siga tan aguda que li impedisca
adonar-se que ell sol, sense ajut de ningú, s´està posant la
soga al coll: tan intens és el seu anhel d´entrar en el
martirologi de la irracionalitat blavera? I és que al senyor
Rovira no li queda altre remei que aplicar la legalitat vigent i
en les llistes definitives d´admesos i exclosos a les oposicions
eximir de la prova de valencià aquelles persones que concursen
estant en possessió de la titulació de Filologia Catalana. O
això o, en el cas de persistir en una resolució manifestament
ilálegal, delinquir. Som del convenciment que si opta finalment
per aquesta segona via no ho farà impunement.
|