"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 28/06/2002

No amb impunitat

* Alfons Esteve és Cap de Dinamització Lingüística de la Universitat de València; Antoni Llabrés és professor de Dret Penal de la mateixa universitat, i Mercè Teodoro és advocada d´Acció Cultural del País Valencià.

Vint anys després de l´aprovació de l´Estatut d´autonomia i més de divuit de l´aprovació de la Llei d´ús i ensenyament del valencià, el Consell s´ha dignat a introduir per primera vegada l´anomenat requisit lingüístic en unes oposicions a l´ensenyament públic. I ací caldria ja matisar: el que s´introdueix és el requisit referit al valencià, perquè el requisit de castellà mai no ha mancat en unes oposicions, no sols a l´ensenyament, sinó a qualsevol parcelála de l´administració valenciana i sovint oblidem aquest insignificant detall.

Es tracta d´una mesura que arriba escandalosament tard i ho fa, a més, d´una manera molt deficient. Efectivament, l´acreditació del coneixement de valencià no s´exigeix en els concursos de trasllat, ni en les comissions de servei o en els actes d´adjudicació de places (totes elles, per cert, qüestions negociades i pactades amb els sindicats i després desaparegudes del decret corresponent), sinó únicament i exclusiva en els procediments selectius d´accés als cossos docents. I en aquest últim cas, a més, de forma absolutament insatisfactòria, ja que algunes de les titulacions admeses per a acreditar els coneixements de valencià resulten del tot insuficients: així, per exemple, el simple fet d´haver cursat l´assignatura de valencià en el batxillerat o la formació professional.

Però el que més ha cridat l´atenció de tot el procés és que, d´acord amb la llista provisional d´admesos i exclosos a les oposicions, els llicenciats en filologia catalana no han quedat exempts de realitzar la prova de valencià. El director general de personal docent, el Sr. José Antonio Rovira, ha considerat en la Resolució de 3 de juny que aquests filòlegs no acrediten suficients coneixements de valencià com per a quedar dispensats de realitzar-ne una prova específica. En canvi, sí que n´han quedat exempts, com s´indicava més amunt, aquelles persones que hagen cursat l´assignatura de valencià en el batxillerat. Doncs bé, al marge d´un insult al sentit comú, la decisió de Rovira és, com expliquem a continuació, clamorosament ilálegal.

El Reial Decret 1497/1987, de 27 de novembre, crea el catàleg de títols universitaris oficials amb validesa per a tot el territori estatal i així mateix, el Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre, estableix en el seu annex la inclusió en l´apartat IV («Humanidades») del catàleg esmentat el títol de Filologia Catalana. Al seu torn, l´Ordre de 29 de novembre de 1995, del Ministeri d´Educació i Ciència disposa que «se incluyan en el anexo al Real Decreto 1954/1994 de 30 de septiembre, los títulos de Licenciado en Filología, Sección Hispánica (Valenciana) y de Filosofía y Letras, División Filología (Filología Valenciana), como homologados o equivalentes al título de Licenciado en Filología Catalana, que figura en el apartado IV del Catálogo de Títulos Universitarios Oficiales del referido anexo».

Equivalent significa, segons el diccionari de l´IEC, «que té el mateix valor». Si amb això no n´hi ha prou (és cert, es tracta d´un diccionari elaborat per filòlegs i en bona part Ðai las!Ð catalans), homologar, d´acord amb el diccionari de la RAE vol dir «equiparar, poner en relación de igualdad dos cosas» (tot i que després de l´andanada del professor García de la Concha de l´altre dia, no sabem si també aquest diccionari haurà deixat de constituir argument d´autoritat per a la dreta local).

Per si això fora poc, en l´annex del Reial Decret 1888/1984, de 26 de setembre, s´aprova el catàleg d´àrees de coneixement universitàries i es consagra la denominació de «Filologia Catalana» per a una àrea en la qual s´inclouen els continguts acadèmics de «lengua valenciana», «lengua y cultura valencianas» y «lingüística valenciana» (i cal recordar que en l´article 2.2 les àrees de coneixement són definides com «aquellos campos del saber caracterizados por la homogeneidad de su objeto de conocimiento, una común tradición histórica y la existencia de comunidades de investigadores, nacionales o internacionales»).

Tinguem en compte que encara que de la llista de titulacions i certificats que acrediten el coneixement de valencià (annexos VII i X de les ordres de convocatòria d´oposicions) haja quedat eliminat l´afegitó «i equivalents» que figurava en l´esment a la llicenciatura de Filologia Valenciana en el text prèviament pactat amb els sindicats, el decret ministerial homologador resulta de forçosa observança. És indiferent que els annexos continguen o no la clàusula d´equivalència: això únicament constituiria una remissió del tot supèrflua a altres disposicions. L´esment al títol de Filologia Valenciana obliga a tenir necessàriament en compte als efectes prevists (d´exempció de la realització d´una prova selectiva) totes aquelles altres titulacions que se n´hagen declarat equivalents per part de l´administració competent. Fins i tot, per tant, amb aquest redactat definitiu dels annexos aláludits, tot i que no s´hi explicite l´eventual existència d´equivalències, resulta ineludible aplicar el decret ministerial i reconèixer la dispensa de la prova de valencià d´aquell aspirant que presente la titulació en Filologia Catalana.

Resulta més que evident a la vista de tot això que el fet de no admetre la titulació de Filologia Catalana, com a equivalent a la de «Filologia Valenciana», als efectes d´eximir l´aspirant de la preceptiva prova de valencià constitueix una resolució del tot arbitrària i comporta retorçar i violentar el dret de tal manera que situa la decisió de Rovira no sols al marge sinó enfront de l´ordenament jurídic vigent. És cert que es tracta, les del 3 de juny, de les llistes provisionals d´admesos i exclosos, que existeix un període de reclamacions fins el 18 de juny i que abans de la publicació de les llistes definitives, el director general de personal de la Conselleria d´Educació i Cultura podria recobrar el trellat i desistir del seu propòsit de burlar la llei. Però si persisteix en una decisió tan barroerament ilálegal incorrerà en una infracció penal evident: la prevaricació dolosa de funcionari públic.

I és que no pot ser admissible ni imaginable cap interpretació alternativa de la normativa vigent. Ningú ha estat capaç d´adduir-la fins ara ni ningú serà capaç de fer-ho en el futur. No hi ha cap mètode d´interpretació racional de les disposicions concorrents que permeta sostenir el criteri adoptat pel senyor Rovira en la seua resolució. Fins i tot el braç polític del secessionisme lingüístic, Unió Valenciana, reconeixia fa uns dies que «por mucho que quiera disimular Tarancón, la única legalidad vigente no es otra más que [sic] la homologación de títulos de Filología valenciana y catalana», per la qual cosa «habrá que aplicar la legalidad» (cometes del Levante-EMV de 7-6-2002). I, certament, altra cosa no es pot fer. Amb la normativa vigent en la mà, la Conselleria d´Educació no té una altra eixida que aplicar el decret ministerial. Li agrade o no.

Però és que, a més, no es tracta sols d´una simple infracció de la legalitat, innòcua per a tercers, sinó que amb aquesta arbitrària decisió del director general es produeix un perjudici efectiu gravíssim a uns determinats ciutadans amb noms i cognoms, aspirants a mestres i professors, que es veuen discriminats en les seues legítimes expectatives d´accedir a la funció pública en condicions d´igualtat, un dret fonamental, per cert, reconegut en l´article 23 de la Constitució.

I tot i que puga semblar innecessari, resulta molt i molt convenient consignar que el director general de personal en tot moment haurà estat conscient de la ilálicitud de la seua decisió. Arribat el cas, doncs, caldrà concloure que haurà dictat una resolució palesament arbitrària amb perfecte coneixement de causa.

Que això és així i no d´altra manera ho demostra que, a preguntes dels sindicats, el Sr. Rovira, afirmara, en la mesa extraordinària celebrada dia 2 de maig que «aplicaremos la legalidad vigente» (Levante-EMV de 3-5-2002). I ho feia, per cert, el mateix dia que distribuïa als sindicats la llista de titulacions acreditatives de coneixements de valencià en la versió definitiva que havia d´aparèixer com a annexos de les ordres de convocatòria de les oposicions.

En segon terme, es compta amb el testimoniatge dels assistents a la reunió de la mesa sectorial del dimarts 4 de juny, en la qual el Sr. Rovira informava que havien quedat exclosos de la prova de valencià els titulats en Filologia Catalana. Això resulta, d´altra banda, fàcilment comprovable, no sols perquè aquestes persones figuren com a exemptes de la prova en les llistes provisionals d´admesos i exclosos a les oposicions facilitada als sindicats aquell mateix dia, sinó perquè fins a l´endemà de matí, dimecres 5, aquesta informació es trobava també a disposició dels interessats en la web de la Conselleria (i algunes persones lògicament comprovaren la seua inclusió en les llistes i la seua exempció de la prova de valencià). El que va passar després ja és prou conegut i és ben segur que ocuparà en el futur un lloc privilegiat en qualsevol antologia d´animalades de la molt nostrada caverna. No sols no es publiquen en el DOGV les susdites llistes el dia 5, tal i com havia estat anunciat, sinó que la informació és temporalment retirada de la pàgina web de la Conselleria. I amb una manera de fer les coses que faria empegueir-se el més poca-vergonya, a plena llum del dia, el dijous 6 publiquen finalment les llistes en el DOGV i tornen a penjar la informació en la web corresponent, això sí, fent marxa enrere i deixant fora de les exempcions els llicenciats en Filologia Catalana. Hi ha millor manera de mostrar que han fet les coses a consciència? En cas de no rectificar, poques vegades es podrà afirmar que l´autor d´una prevaricació siga tan coneixedor de la ilálegalitat de la seua actuació com en aquesta ocasió.

És difícil de creure, en qualsevol cas, que la catalanofòbia del director general de personal siga tan aguda que li impedisca adonar-se que ell sol, sense ajut de ningú, s´està posant la soga al coll: tan intens és el seu anhel d´entrar en el martirologi de la irracionalitat blavera? I és que al senyor Rovira no li queda altre remei que aplicar la legalitat vigent i en les llistes definitives d´admesos i exclosos a les oposicions eximir de la prova de valencià aquelles persones que concursen estant en possessió de la titulació de Filologia Catalana. O això o, en el cas de persistir en una resolució manifestament ilálegal, delinquir. Som del convenciment que si opta finalment per aquesta segona via no ho farà impunement.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: