"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 29/06/2002

Remoguts-des

Aquesta llengua nostra, com totes les del món —no us heu de pensar ni hauríem de voler que fos de mel i sucre—, té unes paraules que s'expliquen com un llibre obert. El participi remogut, amb les seves variants de gènere i nombre, en seria un cas paradigmàtic. Perquè sota la candidesa del mot —ja sé que és una collonada parlar de mots càndids, forts, fluixos, esquerps, agres, punyents, dòcils, etc— s'hi amaga una càrrega de profunditat. Diria, només per donar-me a entendre, que és difícil materialitzar en paraules allò que realment vol dir. I és que el mot enganya. No es tracta, com a primera vista pot parèixer, d'un mot compost on el prefix «re» n'intensifica la càrrega semàntica, sinó que pressuposa retornar prèviament a una situació de normalitat, d'aparences tranquil·les. Així remoure una discussió vol dir tornar-la a moure quan ja aparentment s'havia calmat; remoure's una ferida, ho aplicam quan aquesta aparentment ja s'ha guarit i ens torna a fer mal. Tenir el cos remogut o una part d'aquest, vol dir que sota una aparent normalitat per dedins les coses no van tan bé. És un mot traïdor perquè indica que la cosa va malament en les interioritats, mentre que en superfície la cosa sembla que va bé.

Com el temps, aquesta basca intensa que ens ha governat aquesta setmana i que, com a mínim a mi, m'ha reduït a una situació no sé si lamentable però sí que poc envejable. Fa pocs dies, cosa de setmanes, havíem d'escrutar el cel per veure si plouria o no, perquè teníem fred i les previsions no eren optimistes i es començaven a fer actes a la fresca, ara el miram per veure si una mica de vent netejarà aquesta bascota molt més pròpia d'haver passat Santa Margalida que no de les calendes de Sant Joan. I tot plegat, potser convida una mica al pessimisme vital. El món aparentment rutlla tranquil, però les interioritats, no sé si dir-ne les vísceres més pudentes, van més que remogudes i, si no, basta mirar, com qui es mira la tensió sanguínia, l'evolució dels índexs de les borses per tenir una radiografia mínimament fiable de com va la cosa. Per si fos poc, aquest fantasma amb turbant, que ens el presenten com si fos un àngel del mal —tots els que teniu dos dits de xulla saïmosa de doctrina cristiana sabreu aquella dualitat angelical que ens governa les consciències, el del bé i el del mal— ens amenaça la nostra pau i la nostra tranquil·litat —podria dir que remoguda per les nostres pròpies misèries—. I què me'n direu de la vaga general, que no degué ser una vaga, perquè si atenem les dades del govern tothom va anar a treballar, sinó que degué ser una remoguda general perquè, més enllà de l'aparent tranquil·litat de la jornada, per alguns qualificada de dia festiu de platja, segur que hi va haver molta gent que no va anar a treballar conscient del que feia i del que protestava. Però ho tenen molt bo de fer, aquests del govern central i les seves televisions, donar a entendre que tot és calma i tot és tranquil·litat. Poden tapar que ningú no es mou, però no poden evitar la remoguda. Són uns funambulistes de la mentida, com la que ara ens encolomen amb l'IRPF, on diuen que les rendes del capital i les rendes del treball tributaran igual. Els beneficis d'aquest article —que no són tants— se'm computen, per la gran mare hisenda, com si fos una renda del treball regular, perquè el treball, encara que sigui a escarada és renda regular, i per tant, del seu rèdit, entre un trenta-cinc per cent i un trenta, se n'anirà a la hisenda pública; en canvi si ho guanyàs especulant a la borsa, podria ser una renda del capital irregular, només cotitzaria un quinze per cent. I el ministre del ram diu que tant una cosa com l'altra paguen el mateix. I llavors volen, des d'educació, fomentar la cultura de l'esforç, mentre que des d'hisenda fomenten la cultura de la instantaneïtat, de la fama escumosa, de l'«operación triumfo». Però em sembla que la cosa no només va remoguda dins les entranyes del PP, sinó que es comença a remoure dins el si de la societat i per ventura aquesta majoria absoluta, que ja és com aquesta basca que ens aclapara, comença a tenir les hores comptades.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: