Remoguts-des
Aquesta llengua nostra, com totes les del món no us heu
de pensar ni haurÃem de voler que fos de mel i sucre, té
unes paraules que s'expliquen com un llibre obert. El participi
remogut, amb les seves variants de gènere i nombre, en seria un
cas paradigmà tic. Perquè sota la candidesa del mot ja sé
que és una collonada parlar de mots cà ndids, forts, fluixos,
esquerps, agres, punyents, dòcils, etc s'hi amaga una cà rrega
de profunditat. Diria, només per donar-me a entendre, que és
difÃcil materialitzar en paraules allò que realment vol dir. I
és que el mot enganya. No es tracta, com a primera vista pot parèixer,
d'un mot compost on el prefix «re» n'intensifica la cà rrega
semà ntica, sinó que pressuposa retornar prèviament a una
situació de normalitat, d'aparences tranquil·les. Aixà remoure
una discussió vol dir tornar-la a moure quan ja aparentment
s'havia calmat; remoure's una ferida, ho aplicam quan aquesta
aparentment ja s'ha guarit i ens torna a fer mal. Tenir el cos
remogut o una part d'aquest, vol dir que sota una aparent
normalitat per dedins les coses no van tan bé. És un mot traïdor
perquè indica que la cosa va malament en les interioritats,
mentre que en superfÃcie la cosa sembla que va bé.
Com el temps, aquesta basca intensa que ens ha governat aquesta
setmana i que, com a mÃnim a mi, m'ha reduït a una situació no
sé si lamentable però sà que poc envejable. Fa pocs dies, cosa
de setmanes, havÃem d'escrutar el cel per veure si plouria o no,
perquè tenÃem fred i les previsions no eren optimistes i es
començaven a fer actes a la fresca, ara el miram per veure si
una mica de vent netejarà aquesta bascota molt més pròpia
d'haver passat Santa Margalida que no de les calendes de Sant
Joan. I tot plegat, potser convida una mica al pessimisme vital.
El món aparentment rutlla tranquil, però les interioritats, no
sé si dir-ne les vÃsceres més pudentes, van més que remogudes
i, si no, basta mirar, com qui es mira la tensió sanguÃnia,
l'evolució dels Ãndexs de les borses per tenir una radiografia
mÃnimament fiable de com va la cosa. Per si fos poc, aquest
fantasma amb turbant, que ens el presenten com si fos un à ngel
del mal tots els que teniu dos dits de xulla saïmosa de
doctrina cristiana sabreu aquella dualitat angelical que ens
governa les consciències, el del bé i el del mal ens
amenaça la nostra pau i la nostra tranquil·litat podria
dir que remoguda per les nostres pròpies misèries. I què
me'n direu de la vaga general, que no degué ser una vaga, perquè
si atenem les dades del govern tothom va anar a treballar, sinó
que degué ser una remoguda general perquè, més enllà de
l'aparent tranquil·litat de la jornada, per alguns qualificada
de dia festiu de platja, segur que hi va haver molta gent que no
va anar a treballar conscient del que feia i del que protestava.
Però ho tenen molt bo de fer, aquests del govern central i les
seves televisions, donar a entendre que tot és calma i tot és
tranquil·litat. Poden tapar que ningú no es mou, però no poden
evitar la remoguda. Són uns funambulistes de la mentida, com la
que ara ens encolomen amb l'IRPF, on diuen que les rendes del
capital i les rendes del treball tributaran igual. Els beneficis
d'aquest article que no són tants se'm computen, per
la gran mare hisenda, com si fos una renda del treball regular,
perquè el treball, encara que sigui a escarada és renda
regular, i per tant, del seu rèdit, entre un trenta-cinc per
cent i un trenta, se n'anirà a la hisenda pública; en canvi si
ho guanyàs especulant a la borsa, podria ser una renda del
capital irregular, només cotitzaria un quinze per cent. I el
ministre del ram diu que tant una cosa com l'altra paguen el
mateix. I llavors volen, des d'educació, fomentar la cultura de
l'esforç, mentre que des d'hisenda fomenten la cultura de la
instantaneïtat, de la fama escumosa, de l'«operación triumfo».
Però em sembla que la cosa no només va remoguda dins les
entranyes del PP, sinó que es comença a remoure dins el si de
la societat i per ventura aquesta majoria absoluta, que ja és
com aquesta basca que ens aclapara, comença a tenir les hores
comptades.
|