El PSM opina. 08/07/2002

El PSOE i el nacionalisme

La setmana passada es va presentar a Palma una nova col·lecció de llibres: La Qüestió Nacional (Editorial Perifèrics). En principi em va alegrar aquesta notícia perquè, com a nacionalista, em satisfan totes les iniciatives que contribueixin a divulgar les idees polítiques amb les quals m'identific. Però fixau-vos en els detalls de la publicitat d'aquesta nova col·lecció de llibres: a) té la col·laboració de la Conselleria de Presidència del Govern (PSOE); b) el seu lema és «tot el pensament nacionalista en una col·lecció»; b) l'autor d'un dels dos primers llibres presentats és el Sr. Jaume Armengol, secretari general de l'agrupació del PSOE d'Inca; c) entre els presentadors de l'acte hi havia el President Antich i el Sr. Andreu Manresa, corresponsal d'El País a les Balears, conegut precisament per la seva furibunda vena antinacionalista.

Ho trobau curiós? Us sorprèn que de moment en aquesta col·lecció no hi hagi cap nom d'un representant del partit nacionalista majoritari a les Illes Balears, el PSM, que a més és soci del mateix Govern? A mi no m'ha sorprès gens. Es tracta, simplement, del darrer ardit d'això que periodistes i opinadors han anomenat «Operació Antich», «socialisme autoctonitzat», etc., per descriure el gir pressumptament nacionalista que el nou PSIB-PSOE ve impulsant d'ençà de 1999 i, sobretot, les escenificacions d'aquesta operació.

Des de fa temps, l'enorme esforç que està invertint el PSIB-PSOE en aquesta empresa provoca irritació en nombrosos militants dels partits nacionalistes, sobretot del PSM. Jo, francament, mai no m'he enfadat gaire. Tot allò que serveixi per estendre i fer pedagogia del fet diferencial de les Balears, de la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre dret a incrementar l'autogovern, etc., benvingut sigui. Sempre he pensat que, a la llarga, el beneficiari d'aquesta operació serà qualsevol altre menys el PSOE. A curt termini, potser sí li reporti alguns rèdits electorals, però estic convençut que a mig i llarg termini no podran mantenir la coherència.

L'actual estratègia del PSIB-PSOE és bastant evident: intenta capitalitzar el Pacte de Progrés en benefici propi (Impulsam el progrés), a fi d'arreplegar vots que en anteriors eleccions han anat a les altres forces polítiques que conformen el Pacte. Això explica moltes coses: l'intent continuat d'ocupar l'espai tangencial amb el PSM, l'autoatribució de l'Ecotaxa com el gran èxit del PSIB-PSOE (han editat uns fulletons on això és explícit), el recent «gir social» -una altra escenificació mediàtica protagonitzada pel President Antich-... En definitiva, el PSIB-PSOE intenta presentar-se com el més nacionalista, el més ecologista i el més d'esquerres. Davant aquesta ofensiva, la reacció de les altres forces polítiques que comparteixen govern amb aquest partit és absolutament comprensible, però moltes vegades la lectura que se'n fa és a la inversa: s'acusa els altres partits de provocar tensions en el si del Pacte, quan és el PSOE qui, amb la seva tàctica d'ocupació de l'espai polític de les altres formacions, les obliga a treure el cap. L'estratègia del PSIB-PSOE em sembla equivocada. Si en aquestes illes hi ha una mar de vots on s'ha de pescar per fer avançar el conjunt del Pacte de Progrés i consolidar la seva majoria és, òbviament, el PP. Si el PP no retrocedeix, els equilibrismes continuaran essent difícils. Altrament, si el PSIB-PSOE continua amb la seva actitud avassalladora cap a les altres formacions que necessita tenir com aliades, contribueix a debilitar les relacions, atia susceptibilitats i fractura la confiança mútua, absolutament necessària per governar plegats amb garanties d'èxit.

He insistit a bastament en la paraula escenificació, perquè tot plegat fa olor de no ser gaire cosa més. Quan aterram a les iniciatives polítiques reals i concretes, el castell de cartes s'esbuca. Vegem-ne alguns exemples, només per il·lustrar l'argumentació. Pel cantó nacionalista, el PSIB-PSOE és el responsable, per activa i per passiva, del fet que, quan només queda un any per acabar la legislatura, el compromís explícit escrit al document programàtic del Pacte de Progrés d'incrementar l'autogovern per equiparar-nos a les nacionalitats històriques, continuï sense haver-se complert. El PSM, en el seu moment, va intentar introduir al Parlament una iniciativa per reformar l'Estatut en aquest sentit, i fou el PSOE qui ho aturà. Pel cantó ecologista, la sòlida aliança del PSOE amb UM ha provocat que encara no s'hagi aprovat un paquet definitiu i prou sòlid de mesures per contenir l'excés de construcció, quan aquesta és una de les columnes vertebrals de les expectatives que el Pacte de Progrés suscita entre els ciutadans. El PSOE ha renunciat a modificar les DOT, i encara esperam la llei de quotes. I de moment, quan els responsables polítics d'ordenació territorial del Govern (PSOE) han insinuat els continguts d'aquest projecte, les limitacions que estableixen són absolutament insuficients per frenar la voracitat urbanística i acabar amb el paisatge de grues que inunda les nostres illes. Finalment, pel cantó esquerrà, no dubt que el «gir social» anunciat pel President Antich acabarà concretant-se en mesures interessants (de moment s'han establert ajudes per a l'habitatge), però això contrasta amb la reivindicació de la Consellera de Benestar Social, Fernanda Caro, que duu tres anys reclamant més pressupost per a les polítiques socials.

Tornant al gir nacionalista, he dit i mantenc que, a la llarga, el PSIB-PSOE no podrà mantenir la coherència. Bé, de fet ja ara és contradictori amb la seva política estatal, còmplice de l'ofensiva antinacionalista del PP, i especialment de la barroera utilització del terrorisme per vexar i humiliar el nacionalisme democràtic. El PSOE de les Illes Balears és el mateix partit que a Madrid ha pactat la funesta llei de partits, el mateix que ha donat suport al nou model de finançament autonòmic que continua deixant sense solució el gravíssim dèficit fiscal de les Illes Balears, el mateix que empara i manté dirigents com Rodríguez Ibarra, President d'Extremadura, o Francisco Vázquez, batle d'A Coruña, autèntics exponents el nacionalisme espanyol més ranci.

Tanmateix, mentre el PSOE no torni a ocupar el govern de l'estat, el PSIB-PSOE no té massa dificultats per imprimir una línia pseudonacionalista al seu discurs a les Balears. Les paraules són fàcils de lligar. Mentrestant, qualsevol té dret a pensar que quan el PSOE torni a comandar a Madrid farà unes polítiques distintes de les que va fer en l'època de Felipe González. Jo, sincerament, no ho crec. Vaja, estic convençut que, quan això passi, el PSIB-PSOE, governi o no a les Illes Balears, tindrà tremendes dificultats per justificar-se, per mantenir la credibilitat entorn a la qüestió nacional, per fer aquí un discurs tan sols moderadament autonomista i simultàniament avalar les polítiques espanyolistes que el seu propi partit impulsi des de Madrid. Per això he dit al principi que l'actual estratègia del PSIB-PSOE no em fa cap por: perquè està alimentant unes expectatives, unes esperances i una sensibilitat que, quan es vegin defraudades aniran a parar, si els altres juguen bé les cartes, cap als partits veritablement nacionalistes. Temps al temps.