"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 12/07/2002

Propostes ambientalistes (I)

* Antoni Martínez Taberner és professor d'Ecologia de la UIB i Maria Isabel Riera Piña és arquitecta i biòloga.


Probablement, en aquests moments, el 50% de la població del Planeta viu als nuclis urbans. A Palma hi viu el 50% de la població de Mallorca, sense comptabilitzar les conurbacions de Marratxí, Calvià i Llucmajor, amb un ritme de creixement d'una duplicació poblacional en 40 anys (de 157.131 l'any 60 a 333.925 habitants l'any 2000, sense comptabilitzar els no residents permanents). Aquest creixement de població urbana no s'ha vist acompanyat d'un creixement del verd urbà, ni de contraprestacions ambientals que evitin la sobrecàrrega d'infrastructures i edificacions dins uns plans d'ordenació urbana, sempre mal menats i incomplits per l'ataràxia de l'administració i les polítiques desenvolupistes i clientelistes. Si l'urbanisme no ha fracassat localment, ho ha fet i ho continua fent la seva aplicació i gestió.

L'edifici urbà, amb el taller o la tenda als baixos, a la primera planta el propietari, al pis un llogater i a les golfes l'estudiant o el nouvingut representava l'ideal de Calvet o de Cerdà, eren els eixamples d'escala humana. L'alçada dels edificis de 3-4 plantes i golfes és l'alçada de l'arbre i 100-200 anys la seva longevitat; justament la mesura de l'arbre és l'escala humana del paisatge urbà amb les seves alineacions d'insubmissos arbres, les places i les zones ajardinades. Si verticalitzem més l'estructura urbana haurem de pensar en la creació de parcs amplis seguint l'estil del d'Olmsted a Nova York (1857). A mesura que els carrers densifiquen el seu trànsit la resposta verda ens condueix al disseny de parcs lineals de connexió com els proposats també per Olmsted i Vaux cap el 1866. Finalment l'esponjament de les zones industrials periurbanes condueix als parcs periurbans, tan necessaris per a evitar la dispersió dominical arreu del territori.

Seria bo que el Pla Territorial de Mallorca inclogués totes les possibilitats esmentades en forma de Plans Verds de Millora Territorial (PMT). Actualment ja és del tot necessari equilibrar el creixement urbà en habitatges i infrastructures dures d'aquestes darreres dècades, el PT de Mallorca ha de contemplar decididament el sistema de compensació del creixement del sòl impermeabilitzat.

Proposaria com a exemple del que s'ha fet a altres llocs, la creació de tres anells de parcs per a la ciutat de Palma. Aquests parcs corresponen a la línia litoral, imprescindible per a la imatge turística, la línia interior, necessària per a esponjar el teixit urbà fortament densificat els darrers anys i la línia periurbana, òptima per a poder controlar la dispersió dominical actual que ocupa tots els espais naturals i rurals de l'Illa.

Entre els parcs litorals possibles, semblen evidents els: Parc de les Fontanelles, Parc Botànic del Carnatge, Parc de la Mar i almanco dos parcs litorals més a la zona de ponent de la Badia de Palma, cap el terme de Calvià, un podria ésser la zona militar d'Illetes i l'altre restaria pendent d'estudi.

Entre els parcs urbans interiors, el de Bellver, el futur parc de la Falca Verda de Sa Riera, l'ampliació com a vertadera falca del parc de les Estacions, Parc de Ribera del Torrent Gros i algun parc a la zona interior de la Platja de Palma, dins el terme de Llucmajor, seguint el model Lithica de les rehabilitades pedreres de marès de Menorca.

Fora de la Badia de Palma i a la zona densificada d'Alcúdia sembla necessària la reconversió com a parc periurbà de la zona de Maristany, l'antic llac gran de l'Albufera, el qual arribava fins el port de Pollentia.

Entre els parcs periurbans, seria bo dissenyar la proposada Anella Verda de la badia de Palma, des de Cala Figuera fins Enderrocat, com a cinturó verd de compensació de les vies de cintura i aglutinador de la dispersió dominical: Parc de Cala Figuera, Parc de la Serra de Na Burguesa, Parc d'infiltració de Santa Maria-Marratxí (per a evitar la nova depuradora de Sant Jordi i la sobresaturació dels conreus del Prat), Parc de Xorrigo i Parc d'Enderrocat.

Els Plans de Millora Territorial o de Reconversió Urbana, a més dels estrictament arquitectònics, d'esponjament o de reciclatge d'edificis i zones industrials, haurien de contemplar la possibilitat d'utilitzar els torrents i les vies ferroviàries com a parcs lineals mitjançant unes rutes verdes de connexió entre els tres anells de parcs esmentats a la Badia de Palma i entre les zones turístiques de la costa i els pobles més propers. Com a mínim hi ha sis camins de ribera, que son Àrees de Prevenció de Risc, que podrien estudiar-se i materialitzar-se a molt baix cost per a la seva transformació com a parcs lineals.

1) Parc lineal de l'Àrea de Prevenció de Risc del Camí del Torrent de Sant Jordi: Des de Pollença fins a la platja pel costat de la Reserva de s'Albufereta.

2) Parc lineal de l'APR del Torrent de Sant Miquel: Des de Sa Pobla fins a la Platja d'Alcúdia pel costat de ponent de s'Albufera o amb la possibilitat de creuar el Parc Natural de s'Albufera.

3) Parc lineal de l'APR del Torrent de Muro: Des de Muro cap a la Platja de Can Picafort pel costat de llevant de s'Albufera o amb la possibilitat de creuar el Parc.

4) Parc lineal de la falca verda de Sa Riera. Des de del Passeig Mallorca de Palma per la Falca Verda de Sa Riera cap a Puigpunyent i Serra de Tramuntana.

5) Parc lineal del Tren de Sóller: des de l'estàtua del Rei Jaume de Palma, Falca verda de les Estacions, Camí del Tren fins al Parc d'infiltració de Santa Maria-Marratxí i Corredors del Pla.

6) Parc lineal de l'APR del Torrent Gros: Des de Ciutat Jardí pel Camí de Ribera del Torrent Gros fins el Parc de Llevant cap al Parc de Xorrigo-Puntiró de l'Anella Verda de Palma

Altres mesures de caràcter urbà necessàries per a donar un poc de qualitat ambiental i estètica podrien contemplar, per exemple:

1) Hauríem de potenciar, mitjançant mesures fiscals, o factors de correcció, el reciclatge del sòl urbà fins a fer-ho més rendible que el consum de sòl edificable. Una taxa finalista sobre el consum de sòl nou que anés directament a ajudes per a rehabilitar o reciclar els immobles actuals ens semblaria molt correcte.

2) Potenciar la personalització del lloc turístic recuperant els nuclis antics i els ambients de pescadors i estiuejants mitjançant uns plans de reconversió territorial PRT de les zones costaneres.

3) Potenciar l'arquitectura donant un valor artístic afegit o artialitzant (Roger 2001) els edificis administratius i turístics tal i com fan els empresaris bodeguers de la Península, els quals són un exemple a seguir pel cos empresarial turístic de les Balears.

4) Imposar una Inspecció Tècnica d'Habitatge sobre els edificis obsolets, particularment els turístics dels anys 60 i 70, de sobres amortitzats, per a obtenir un nivell de seguretat i una millor taxa de reconversió del teixit urbà, la qual cosa també servirà per a reciclar i donar sortida a un sector de la construcció que forçosament ha de minvar.

Amb un poc de sensibilitat i ganes i amb les eines legals existents, totes aquestes propostes podrien materialitzar-se sense massa problemes i probablement servirien per a returar aquest procés de vulgarització urbana tan accentuat que estem partint.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: