Una nova campanya contra el PSM
D'ençà el Govern l'ha fet màxim responsable de la famosa «Oficina
de Berlín», Josep Moll Marquès no descansa en la seva
autèntica feina (ja que a Alemanya només hi ha d'anar
ocasionalment, segon va declarar a la premsa) d'atacar i
demonitzar l'esquerra ecologista i nacionalista de les Illes. Si
ahir criminalitzava Els Verds i, més concretament, el diputat Joan
Buades dient que «treballava pel PP» després, quan vaig
sortir en defensa de l'honest ecologista, em va tocar a mi ser
insultat. L'especialista en els atacs contra la dissidència
progressista, xalest i panxacontent, sense recordar que en
aquesta illa tots ens coneixem i no hi ha ningú que ignori que
qui signa aquest article ha lluitat i lluita en defensa dels
valors de l'esquerra i del nacionalisme progressista d'ençà fa
més de trenta-cinc anys, m'encolomà l'acusació que jo també
«feia el joc a l'extrema-dreta». Però el munt de despropòsits
del senyor Moll no ha finit amb els atacs contra Els Verds i
contra els escriptors d'esquerra. Ara li toca rebre a Llorenç
Capellà, el qual, pel que diu Moll, és un betzol que encara
necessita li expliquin per quins motius el PSOE es presenta com a
nacionalista.
Per si encara mancàs alguna cosa el senyor Moll s'atreveix a dir
que ell és «nacionalista de tota la vida, concretament des
d'abans de néixer l'amic Llorenç Capellà». Si recordam que
aquest polític tan ben pagat per demonitzar l'esquerra,
l'ecologisme, i els escriptors mallorquins va néixer el 1934 i
en Llorenç l'any 1946, podem constatar que el militant del
zapaterisme ja era conscient del fet nacional (si l'hem de creure)
a l'edat de dotze anys. Ningú no nega que una persona es pugui
sentir «nacionalista» (malgrat militi tota la vida en una
organització d'obediència espanyola) i que pugui tenir el
sentiment subjectiu de ser una cosa o una altra. Ara bé, el que
demanaríem al senyor Moll és que si de veritat se sent tan «nacionalista»
que sigui, per favor, coherent amb el que diu defensar i entri a
militar o ajudi un partit que tengui per àmbit d'actuació els
Països Catalans. I això sense entrar en valorar el trist paper
del PSOE en la transició quan ens negaren el dret a
l'autodeterminació i a la possibilitat de poder federar
comunitats autònomes (en aquest cas els Països Catalans). Vaja,
quin «nacionalisme» el del partit del senyor Josep Moll Marquès!
No vull parlar ara ni de l'entrada a l'OTAN ni del terrorisme
d'Estat que el partit del senyor Moll practicà durant tants
d'anys. Ni tampoc li recordaré el front antinacionalista actual
amb el PP, a Euskadi.
Com explicava dia 8-VII-02 Miquel Àngel Maria Ballester
en un article titulat El nacionalisme del PSOE: «Pel cantó
nacionalista, el PSIB-PSOE és el responsable, per activa i per
passiva, del fet que, quan només queda un any per acabar la
legislatura, el compromís explicit escrit al document programàtic
del Pacte de Progrés d'incrementar l'autogovern per equiparar-nos
a les nacionalitats històriques, continuï sense haver-se
complert. El PSM, en el seu moment, va intentar introduir al
Parlament una iniciativa per reformar l'Estatut en aquest sentit,
i fou el PSOE qui ho aturà». On és en la pràctica el «nacionalisme»
del seu partit, senyor Moll?
Però el que sembla no conèixer a fons el militant zapaterista
és el que s'esdevé ara mateix, la setmana passada, en el seu
partit, al País Valencià. El diari Avui ens informa com
el PP i el PSPV-PSOE avalen franquistes per al Consell Valencià
de Cultura. La unitat d'acció PP-PSOE en contra el nacionalisme
no solament s'esdevé a Euskadi. Ara la vergonya és a València.
Qui fa feina amb el PP al País Valencià, senyor Moll? Sembla
ser que no són el diputat Joan Buades, ni els escriptors Miquel
López Crespí i Llorenç Capellà els que han consensuat
acords concrets amb el PP.
El president del Bloc Nacionalista Valencià, Pere Mayor,
ha qualificat de «greu pas enrere per al món de la cultura
valenciana» la renovació parcial del Consell Valencià de
Cultura aprovada a les Corts Valencianes amb els vots del Partit
Popular i del PSPV-PSOE. El consens PP-PSOE ha significat en la
pràctica que entre els membres triats, dels 21 en total que
conformen aquest màxim òrgan consultiu, figurin, a proposta (i
acceptat pel PSOE en les negociacions prèvies) l'escriptor Fernando
Vizcaíno Casas; el fundador d'Alianza Popular a Alacant, Juan
Antonio Montesinos; i el catedràtic emèrit de dret polític
que es va significar políticament en la Transició pel seu
protagonisme en el bàndol secessionista i reaccionari de
l'anomenada Batalla de València, Juan Ferrando Badía. El
consens entre PSOE-PP ha arribat fins a l'acceptació d'Eduardo
Primo Yúfera que va ocupar diversos càrrecs com a director
de diverses institucions de la dictadura franquista...
La prestesa «evolució nacionalista» del PSOE illenc és una
simple operació de cosmètica electoral enfocada a provar
d'anihilar el PSM. No és la primera vegada que ho prova
d'aconseguir ni serà la darrera. El futur creixement del PSOE a
pobles restà, d'ençà fa molts d'anys, condicionada a la
voladura programada del nacionalisme d'esquerres mallorquí. La
presentació de llibres pel president Antich només és un
acte de l'obra de teatre que es representa davant els nostres
ulls. Estam en campanya electoral i aquesta es presenta llarga,
bruta i complicada. Zapatero no té entre nosaltres cap
credibilitat en la defensa de les nacions sense dret a
l'autodeterminació. I, per això mateix, els equips de
propaganda electoral tenen molta feina. L'article de Llorenç
Capellà va molestar el PSOE per dir, amb unes altres paraules,
el que jo he escrit una mica més amunt. En Llorenç denunciava
de forma ben evident aquesta operació contra el PSM. I, com de
costum d'ençà fa uns mesos, el botxí oficial de la dissidència
progressista, el senyor Moll, aixecà la destral de guerra contra
aquell que havia gosat opinar.
Si el senyor Moll se sent «nacionalista» (i no volem discutir
que una persona senti de forma subjectiva un determinat sentiment),
per favor, sigui coherent amb les seves afirmacions i faci que el
seu partit no enlairi ultradretans en el màxim òrgan de cultura
de la Generalitat Valenciana. Seria una «prova» de «sentiment
nacionalista» ja que les afirmacions són només això:
paraules, fum que s'emporta el vent.
|