"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 15/07/2002

Una nova campanya contra el PSM

D'ençà el Govern l'ha fet màxim responsable de la famosa «Oficina de Berlín», Josep Moll Marquès no descansa en la seva autèntica feina (ja que a Alemanya només hi ha d'anar ocasionalment, segon va declarar a la premsa) d'atacar i demonitzar l'esquerra ecologista i nacionalista de les Illes. Si ahir criminalitzava Els Verds i, més concretament, el diputat Joan Buades dient que «treballava pel PP» després, quan vaig sortir en defensa de l'honest ecologista, em va tocar a mi ser insultat. L'especialista en els atacs contra la dissidència progressista, xalest i panxacontent, sense recordar que en aquesta illa tots ens coneixem i no hi ha ningú que ignori que qui signa aquest article ha lluitat i lluita en defensa dels valors de l'esquerra i del nacionalisme progressista d'ençà fa més de trenta-cinc anys, m'encolomà l'acusació que jo també «feia el joc a l'extrema-dreta». Però el munt de despropòsits del senyor Moll no ha finit amb els atacs contra Els Verds i contra els escriptors d'esquerra. Ara li toca rebre a Llorenç Capellà, el qual, pel que diu Moll, és un betzol que encara necessita li expliquin per quins motius el PSOE es presenta com a nacionalista.

Per si encara mancàs alguna cosa el senyor Moll s'atreveix a dir que ell és «nacionalista de tota la vida, concretament des d'abans de néixer l'amic Llorenç Capellà». Si recordam que aquest polític tan ben pagat per demonitzar l'esquerra, l'ecologisme, i els escriptors mallorquins va néixer el 1934 i en Llorenç l'any 1946, podem constatar que el militant del zapaterisme ja era conscient del fet nacional (si l'hem de creure) a l'edat de dotze anys. Ningú no nega que una persona es pugui sentir «nacionalista» (malgrat militi tota la vida en una organització d'obediència espanyola) i que pugui tenir el sentiment subjectiu de ser una cosa o una altra. Ara bé, el que demanaríem al senyor Moll és que si de veritat se sent tan «nacionalista» que sigui, per favor, coherent amb el que diu defensar i entri a militar o ajudi un partit que tengui per àmbit d'actuació els Països Catalans. I això sense entrar en valorar el trist paper del PSOE en la transició quan ens negaren el dret a l'autodeterminació i a la possibilitat de poder federar comunitats autònomes (en aquest cas els Països Catalans). Vaja, quin «nacionalisme» el del partit del senyor Josep Moll Marquès! No vull parlar ara ni de l'entrada a l'OTAN ni del terrorisme d'Estat que el partit del senyor Moll practicà durant tants d'anys. Ni tampoc li recordaré el front antinacionalista actual amb el PP, a Euskadi.

Com explicava dia 8-VII-02 Miquel Àngel Maria Ballester en un article titulat El nacionalisme del PSOE: «Pel cantó nacionalista, el PSIB-PSOE és el responsable, per activa i per passiva, del fet que, quan només queda un any per acabar la legislatura, el compromís explicit escrit al document programàtic del Pacte de Progrés d'incrementar l'autogovern per equiparar-nos a les nacionalitats històriques, continuï sense haver-se complert. El PSM, en el seu moment, va intentar introduir al Parlament una iniciativa per reformar l'Estatut en aquest sentit, i fou el PSOE qui ho aturà». On és en la pràctica el «nacionalisme» del seu partit, senyor Moll?

Però el que sembla no conèixer a fons el militant zapaterista és el que s'esdevé ara mateix, la setmana passada, en el seu partit, al País Valencià. El diari Avui ens informa com el PP i el PSPV-PSOE avalen franquistes per al Consell Valencià de Cultura. La unitat d'acció PP-PSOE en contra el nacionalisme no solament s'esdevé a Euskadi. Ara la vergonya és a València. Qui fa feina amb el PP al País Valencià, senyor Moll? Sembla ser que no són el diputat Joan Buades, ni els escriptors Miquel López Crespí i Llorenç Capellà els que han consensuat acords concrets amb el PP.

El president del Bloc Nacionalista Valencià, Pere Mayor, ha qualificat de «greu pas enrere per al món de la cultura valenciana» la renovació parcial del Consell Valencià de Cultura aprovada a les Corts Valencianes amb els vots del Partit Popular i del PSPV-PSOE. El consens PP-PSOE ha significat en la pràctica que entre els membres triats, dels 21 en total que conformen aquest màxim òrgan consultiu, figurin, a proposta (i acceptat pel PSOE en les negociacions prèvies) l'escriptor Fernando Vizcaíno Casas; el fundador d'Alianza Popular a Alacant, Juan Antonio Montesinos; i el catedràtic emèrit de dret polític que es va significar políticament en la Transició pel seu protagonisme en el bàndol secessionista i reaccionari de l'anomenada Batalla de València, Juan Ferrando Badía. El consens entre PSOE-PP ha arribat fins a l'acceptació d'Eduardo Primo Yúfera que va ocupar diversos càrrecs com a director de diverses institucions de la dictadura franquista...

La prestesa «evolució nacionalista» del PSOE illenc és una simple operació de cosmètica electoral enfocada a provar d'anihilar el PSM. No és la primera vegada que ho prova d'aconseguir ni serà la darrera. El futur creixement del PSOE a pobles restà, d'ençà fa molts d'anys, condicionada a la voladura programada del nacionalisme d'esquerres mallorquí. La presentació de llibres pel president Antich només és un acte de l'obra de teatre que es representa davant els nostres ulls. Estam en campanya electoral i aquesta es presenta llarga, bruta i complicada. Zapatero no té entre nosaltres cap credibilitat en la defensa de les nacions sense dret a l'autodeterminació. I, per això mateix, els equips de propaganda electoral tenen molta feina. L'article de Llorenç Capellà va molestar el PSOE per dir, amb unes altres paraules, el que jo he escrit una mica més amunt. En Llorenç denunciava de forma ben evident aquesta operació contra el PSM. I, com de costum d'ençà fa uns mesos, el botxí oficial de la dissidència progressista, el senyor Moll, aixecà la destral de guerra contra aquell que havia gosat opinar.

Si el senyor Moll se sent «nacionalista» (i no volem discutir que una persona senti de forma subjectiva un determinat sentiment), per favor, sigui coherent amb les seves afirmacions i faci que el seu partit no enlairi ultradretans en el màxim òrgan de cultura de la Generalitat Valenciana. Seria una «prova» de «sentiment nacionalista» ja que les afirmacions són només això: paraules, fum que s'emporta el vent.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: