El PSM opina. 13/07/2002

La globalització i l'ametla de Mallorca

Ara sona molt i com nou, això de la globalització, tot i que els seus efectes a Balears vénen d'enrere. Em limitaré al petit redol de les nostres ametles i encara que sembli cofoi, és un bon exemple. Filòsofs, pensadors i predicadors diversos faran les síntesis pertinents, damunt les trones adequades.

Obviaré allò del conreu més important en extensió, més de 35.000 hectàries d'ametlerars; l'època de l'apogeu del conreu, més de 7 milions i mig d'arbres (d'aquells dels quals s'havien de penjar els qui s'arriscaven en el negoci turístic si un dia no anava bé) ; la crisi actual, agreujada per la manca de subvencions europees a la fruita seca (a Balears les subvencions representaven la meitat dels ingressos pels pagesos); allò de la postal dels ametlers en flor, inevitable a les guies i fulletons d'atracció turística (qui ho paga això, els hotelers?). Tot plegat un panorama de crisi dins el sotrac permanent de l'espai rural mallorquí, que ara se gira cap al turisme i para la mà, tot empassolant-se l'orgull.

Però la cosa anava de la globalització. Un dels seus primers efectes fou la competència brutal de les ametles californianes sobre l'ametla de Mallorca. La nostra ametla, una petitíssima part de la producció mundial, és produïda per ametlers vells, de moltes de castes diferents, poc mecanitzat el seu conreu i la recollida. L'ametla americana és regada, mecanitzada, seleccionada, de bessons uniformes, ben comercialitzada, produint un 82% del total mundial. El símil de David i Goliath queda petit. El bessó d'ametla americana, per la seva producció i per les seves fluctuacions de preus condiciona el nostre ametlerar. A major producció als Estats Units, s'hi correspon menor preu mundial de l'ametla. El preu real de la nostra, perquè vegin la dimensió o la magnitud de la tragèdia, ha baixat un 300%, en vint anys. Mentrestant, a Califòrnia s'estén la superfície conreada (i subvencionada!) d'ametlerar i, segons el Departament d'Agricultura d'USA, la producció és de quasi 1.500 quilos/hectàrea de bessó. A Mallorca, amb prou feines, en treim 100 quilos. Hem de tenir esment que el rendiment de les seves ametles es de més del 60% i, en canvi, les nostres castes d'ametles, reten entorn del 20%, en bessó, quan són encetades. La producció, per unitat de superfície, pot arribar a ser entre deu i quinze vegades superior a Amèrica que a ca nostra, i no en parlem dels seus menors costos de producció. Fa mal competir amb aquestes evidències. I, per afegitó, el president George BUSH aprovà el mes passat la «Bill Farm», la nova llei agrícola nord-americana: mil milions d'euros diaris de subvencions agràries. Però, els americans amb la seva gran producció, fan tant com saben per exportar i també, intensificar el consum habitual. Un dels costats amables de les nostres varietats autòctones, d'altíssimes qualitats organolèptiques (són molt més gustoses que les nord-americanes, per a un servidor la «Verdereta» és el súmmum) és que són de closca més dura que les californianes, que són de closca molt blana. La closca dura és un desavantatge relatiu, ja que les fa més resistents a les plagues i malalties, redueix la necessitat d'aplicar tractaments i, en canvi, les de closca blana n'han de rebre molts i més agressius. La papallona Amyelois transitelia, la plaga més important dels ametlerars americans, ataca les ametles de closca blana en les seves tres generacions anuals, la qual cosa implica accions químiques molt fortes en èpoques properes a la recol·lecció (Methyl-azinphos, Clorpyrifos, Phosmet...), a més dels tractaments acaricides i insecticides i els fosfur d'alumini post-cuita.

L'ametla mallorquina és més gustosa i ecològica que l'americana i cal aprofitar aquesta encletxa. Bordejant l'agit-prop i una certa demagògia, si fa falta. L'ametla mallorquina és més sana que l'americana. I aquesta veritat cobra més valor quan una de les solucions de la nostra ametla passa per augmentar la ingesta de fruita seca en les dietes habituals, remarcant, com ho fa sistemàticament la propaganda americana, les seves característiques saludables. Després de visitar, a través d'INTERNET, nombroses pàgines WEB, hom arriba a la conclusió que el marketing dels grans productors nordamericans està depositat en el binomi AMETLA-SALUT. I en tres factors predominants: els seus efectes beneficiosos sobre el cor de les persones, la regulació del colesterol i els seus efectes antioxidants en el cos humà. En el darrer número del Physicinan's Health Study es publica un estudi d'un grup de la Universitat de Harvard: un seguiment epidemiològic de més de vint mil metges nord-americans, d'aquests, els qui prenien fruita seca habitualment, tenien menys probabilitats de mort súbita cardíaca.

De l'anàlasi dels components energètics, en fibra, en proteïnes, en greixos saludables, en sucres, vitamines i minerals, es desprèn que el bessó d'ametlla, sense additius, ni de sal ni de sucre —amb clares evidències epidemiològiques i clíniques experimentals—, és un aliment completíssim. Un super-aliment. Cal demostrar, és pràcticament un fet, que l'ametla mallorqina ho és encara més que l'americana. Una bona campanya en aquest sentit és recomanable a la Conselleria d'Agricultura: «Ametla mallorquina : molt més fina», «Ametla mallorquina: més sana que l'americana...», són alguns dels eslògans ideats pel «Col·lectiu Bessó de Mallorca» que, a part del «chauvinisme» relatiu que duen implícit, ajuden a reblanir determinats efectes perversos de la globalització. Només cal anar a un hipermercat per perdre de nou l'esperança. I en aquest cas la desesperació no és ni una llicència poètica, ni una metàfora, d'aquelles que agradaven tant al carter d'en Pablo Neruda. Vagi, per contrarestar el mal gust de boca, el poema d'en Miquel Bauçà: «M'he perdut manta vegada/dins el blanc cor del bessó / de l'ametla que estrenyia/ amagada a la butxaca».