El PSM opina. 17/07/2002

Bones notícies

Aquest estiu ha començat amb uns quants disgusts notables, informativament parlant. La continuïtat contra tota lògica de la des/aforada carrera madrilenya del senyor Matas, n’és un, per descomptat. L’altre, la tristor d’una dama, Manacor, a qui alguns volen veure sense perles ni camèlies.

Així i tot, qualque alegria inusual ha guaitat entre les pàgines dels diaris. La més destacada, una ofensiva nacionalista polifònica que ha evidenciat una carrera entre els polítics mallorquins per demostrar qui és més nacionalista i amb quin partit queda millor garantida la continuïtat de la tradició del nacionalisme polític a la nostra terra.

A part de les declaracions més polítiques, els millors articulistes hi ha ficat cullerada i tot arran de la presentació de dos llibres, els primers de la col·lecció La qüestió nacional que pretén recollir tot el pensament nacionalista i a qui, des d’aquí, desitjam bon vent i llarga vida.

La presentació dels volums, que tenen el suport de la Conselleria de Presidència i que varen ser presentats per Francesc Antich, és el colofó -per ara- d’una trajectòria decidida i sistemàtica d’alguns membres destacats del PSIB-PSOE cap a tesis marcadament nacionalistes. Com veis, una bona notícia.

La qüestió, entenc, no hauria d’aixecar ni gelosies ni susceptibilitats en el panorama polític, ni tan sols en el PSM, l’opció nacionalista més clara de l’espectre des de fa més de vint-i-cinc anys. Ben contràriament, els esperits nacionalistes -ortodoxos, bohemis o intermitents- s’haurien de congratular de tan alta victòria.

I és que, més enllà de les legítims expectatives de poder i de sumar escons i percentatges per a les sigles dels teus somnis, també és encoratjador veure com part del teu missatge ha anat calant en altres formacions polítiques i com podem compartir ara, amb una base social més àmplia i al marge dels colors, els ideals que semblaven inabastables.

Segurament no cal recordar que, fins fa poc, la principal dificultat política del PSM era mantenir un missatge difícil -nacionalista, ecologista i progressista- en un context més aviat conservador, espanyolista i depredador i que ara, en canvi, sembla que té dificultats per conservar el liderat perquè altres esprinten decidits. Com deia, bones notícies.

Bones notícies que, per altra banda, no deixen de comportar qualque agra contradicció com la valenta i significada lluita del PSM per la protecció d’un arxipèlag, el de Cabrera, que ara gestiona Jaume Matas dins la xarxa de Parques Nacionales Españoles. Històricament, però, i al marge del perill real que el ministre ho acabi enrajolant tot, és alliçonador i positiu que els conservadors hagin de protegir i gestionar en nom de tots nosaltres uns espais que haurien volgut veure esborrats del mapa.

Tornant, però, a la cursa nacionalista, hi ha hagut altres elements interessants. Miquel Payeras, per exemple, explica en un article d’opinió, que la trajectòria del PSIB-PSOE no representa en realitat un avanç cap al nacionalisme polític, sinó una qüestió d’imatge i una estratègia per guanyar prestigi. Millors notícies, encara.

O sigui, que a Mallorca ha quedat definitivament liquidat el prejudici antinacionalista que l’equiparava al terrorisme o la dissolució social fins a tal punt que els partits que no són nacionalistes necessiten semblar-ho per qüestions d’imatge, és a dir per raons de sintonia social i de rèdit electoral. I segurament deu ser encertada la percepció dels socialistes perquè els polèmics sondeigs electorals publicats recentment pel Govern els auguren un gran èxit per al 2003, a pesar o, precisament, gràcies als seu gir nacionalista.

I aquest ja no seria un tema menor o una filigrana intel·lectual per a iniciats. Aquí el canvi és substancial, perquè ja no implica l’estratègia d’un partit o els encertats moviments d’una elit política o la proposta de qualque hàbil personatge de cort, sinó que demostra un canvi de sensibilitat social i l’assumpció d’uns mínims nacionals comuns i d’unes reivindicacions bàsiques que ja són irrenunciables per a la majoria dels ciutadans. Les notícies no poden ser, per tant, millors.

Després d’anys de disputes pel concorregut centre polític, ara sembla que el nacionalisme engresca els ciutadans i tempta els presidents, mentre que els altres partits del Pacte atorguen en silenci. Segurament és un bon escenari per fer una passa més. Segurament hi ha el consens necessari per traçar nous objectius i per alçar una mica la veu. Segurament ara no faltaran voluntaris per liderar la recuperació nacional de país. Segurament ara es prioritzarà com mai la política lingüística i cultural. Segurament els socialistes no suportaran acabar la legislatura sense una televisió autonòmica o sense denunciar l’espoli fiscal de l’Estat cap a les Balears. Segurament el PSIB-PSOE pressionarà a la fi per la reforma de l’Estatut i de cap manera voldrà faltar a la seva paraula i complirà l’acord de Pacte d’aprofundiment en l’autogovern. Segurament el president Antich, avesat a capitalitzar iniciatives estel·lars com l’ecotaxa o la Llei de paritat, ens obsequiarà abans d’acabar la legislatura amb atractives propostes sobre la policia autonòmica, el concert econòmic, o un tractament adequat de la insularitat. M’agradaria molt, perquè m’encanten les bones notícies.