"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 27/07/2002

De la magnitud del juevert a la insignificĂ ncia de l'asteroide

Ha estat greu, la crisi del juevert. Tant que ha retardat vacances del mĂ©s alt senyoriu. Jo no conec, per ventura el meu redol Ă©s limitat, cap baralla casolana tan monumental per culpa de la possessiĂł viril del condiment. Qui ho havia de dir-li, a aquest illot perdut enmig del mar, que bescanviaria el canicular tedi estiuenc per una escaramussa, per un simulacre de batalla on ha estat arponejat, sense trobar-li les pessigolles, ara per una bandera, suara per l'altra. Ara ja s'ha acabat però un tros de roca, per anomenar d'alguna manera la matèria que conforma l'asteroide, una mica mĂ©s grossa que el juevert, insignificant però si es compara amb la superfĂ­cie de la Terra, com insignificant era el juevert respecte de la penĂ­nsula Ibèrica o del regne alauita, serĂ  fruit de les nostres preocupacions, com a mĂ­nim fins dia primer de febrer del 2019 en què, entre imprecisions d'òrbita i altres possibles errors de cĂ lcul, Ă©s possible que col·lisioni contra la Terra i, d'una tacada esborri un continent, que no Ă©s poca cosa —imaginin-se la vella europa amb tots els seus monuments, patrimonis de la humanitat, cales verges, centrals nuclears, princeses de cel·lofana, reines cadavèriques, jesulins, lligues de les estrelles, poesia, prosa, amb papes i Le Pens inclosos—, i a mĂ©s, generi un cataclisme d'impensables conseqüències.

De totes maneres encara Ă©s una mica d'hora per fer una anĂ lisi profunda de la situaciĂł; aixĂ­ i tot, apareguda la notĂ­cia que anunciava la catĂ strofe, simultĂ niament, ha sorgit des de les cervelleres americanes, l'antĂ­dot pretesament tranquil·litzador: Ă©s possible que hi hagi un error de cĂ lcul i que allò que es pronostica com una hecatombe sigui nomĂ©s una anècdota, que haurĂ  servit, això sĂ­, per a treure del poi algun articulista estiuenc com un servidor. D'entrada se m'acuden dos o tres interrogants majors que convindria esbrinar: haurĂ  avançat prou la ciència moderna per poder, en cas que es produĂ­s la fatalitat, triar el lloc exacte on el cos celestial s'entaferrarĂ  la sobirana nata. Vull dir que aixĂ­ com som capaços de clonar vedellets i ovelletes, o com som capaços d'inventar avions i naus espacials que es manegen per control remot, d'aquesta mateixa manera sabrem inventar —hi ha temps encara— una mena de filats electromagnètics per capturar i desactivar la potència destructora de l'asteroide? O en el seu defecte li podrem posar una mena de profilĂ ctic que li faci minvar la seva fortor trepanadora? O sabrem, talment com si fos un encantador de serps, enviar-lo dòcilment enmig del mar perquè li cantin les absoltes dins una fosa marina? Qualsevol cosa que suposi una capacitat manipuladora de l'artefacte i que no sigui d'aquesta mena em preocupa perquè, com semprem anirĂ  a petar sobre els mĂ©s febles tot fent universals aquells axiomes casolans de «la mar com mĂ©s tĂ©, mĂ©s brama» o «l'aigua va allĂ  on n'hi ha molta». Vull dir que triaran algun indret terrestre o marĂ­ del tercer mĂłn per a la feresta besada. I la resta ens ho mirarem amb ulls badocs de la CNN de la mateixa manera que veim menjar-se de mosques cares de nens famèlics del Sudan o de qualsevol arruga del continent negre mentre devoram un martini i unes olives dins la canĂ­cula estiuenca.

D'altra banda hi ha una altra qĂĽestiĂł de fons que em preocupa. És cert que d'aquĂ­ al dos mil denou encara falten desset anys i que som molts els que tenim esperances d'arribar-hi. D'altra banda, no Ă©s el mateix per a l'economia mundial, i fins i tot per a la mĂ©s casolana —hom pot hipotecar-se fins al moll de l'os i gaudir d'una solemne mansiĂł tot sent conscient que tanmateix aquesta hipoteca mai no li arribarĂ  el dia del venciment—, saber que la cosa s'acaba d'aquĂ­ a 17 anys, que creure, com hem cregut fins ara, que la nostra subsistència damunt la terra, com a mĂ­nim com a espècie col·lectiva, sembla garantida in secula seculòrum. Per això em preocupa que aquesta notĂ­cia, esperançadora, sobre el possible error de cĂ lcul no sigui altra cosa que un subterfugi, unes cucales que ens posen al davant perquè ens facem a la idea que tot seguirĂ  igual: immutable. I no ens peguin aquelles calrades que sacsejaren la humanitat devers l'any 1000 i que durĂ  fins ben entrada la baixa edat mitjana. No Ă©s aquesta notĂ­cia, la de l'error de cĂ lcul, una mica de grum per evitar que entrem dins el caos mĂ©s desbocat? Tendrem temps de parlar d'altres conseqüències mĂ©s casolanes que aquesta fatal hipòtesi ens pot comportar. A tall d'anticipaciĂł us dirĂ© que, si pren cos, hi ha una cosa que em molestarĂ  com els venedors de cursos d'idiomes o com la timbrada dominical abans de les 10 dels testimonis de JehovĂ , aquesta cosa no serĂ  altra que els predicadors apocalĂ­ptics que, com Ă©s diu en l'argot, faran l'agost.

ť




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: