|
No ens sorprèn però ens ofèn
Imagini l'amable lector que existís una fundació que dugués
per nom el d'Adolf Hitler. Figuri's que aquesta organització es
dedicàs a difondre la legitimitat de les seves actuacions, a
exaltar la seva figura i a fer revisionisme històric sobre els
seus crims (per cert, a la majoria d'estats de la Unió Europea,
pràctiques com la de posar en dubte l'existència de l'Holocaust
jueu, són considerades constitutives de delicte). Si, a més a més,
aquest club de fans del menut nacionalista alemany nascut a Àustria
rebés profusos ajuts per part del govern l'estat alemany, l'escàndol
a nivell mundial seria majúscul.
Bé, doncs això, talment, és el que passa aquí a veïnat. La
carcamal Fundación Francisco Franco ha rebut enguany del
Ministeri de Cultura 18.000 euros en concepte de subvenció per a
equipaments informàtics i 23.000 euros en concepte de
contractació de personal.
Cal explicar que aquesta associació és la que rep més doblers
del ministeri que dirigeix Pilar (cada vegada més) del Caudillo.
El club de fanàtics del menut nacionalista espanyol nascut a Galícia
té per objectiu la «difusió i el coneixement de Francisco
Franco en la dimensió humana, política i militar, així com de
les fites i realitzacions del seu règim».
Però això no és tot. Un servidor ha tengut accés al darrer número
del butlletí de la fundació en honor del genocida responsable
de la mort d'un milió de persones, i la veritat és que el
pamflet no té desperdici. A la pàgina 5 hi trobam un article
del militar colpista, Ricardo Pardo Zancada, sobre la inseguretat
ciutadana, la impunitat dels delinqüents i la necessitat
d'agrenar d'aquesta gent els carrers d'Espanya. Ara ja sabem d'on
treu les «idees» el deixeble del caudillo. A la pàgina 13 hi
trobam un escarrufador testimoni de revisionisme històric a
l'espanyola, un escrit en el qual es nega que hi hagués esclaus
espanyols a l'Alemanya nazi, per bé que es parla de «presència
voluntària de treballadors espanyols». A la pàgina 22, a la
secció de llibres, hi ha la ressenya del títol «Gure bandera
Españaren», en el qual es defensa la tesi que la bandera dels
bascos és la rojigualda espanyola. Igualet que féu l'exetarra i
actual president de l'Institut Cervantes, Jon Juaristi, en una
recent conferència.
No ens sorprèn que el govern del PP doni suport econòmic a
aquesta organització profeixista, ni que el vicepresident Rajoy
ho justifiqui. Al cap i a la fi, són els mateixos que s'han
negat a condemnar el cop d'estat franquista i que a Palma s'han
negat reiteradament a canviar el nom a la plaça en honor del
caudillo.
No ens sorprèn, però ens ofèn que ho facin amb els nostres
doblers. No ens sorprèn, però ens ofèn que aquests siguin els
mateixos que després, pretenen donar-nos lliçons de democràcia.
Però, lògicament, hem deixat el millor per al final: la web de
l'esmentada fundació. Impagable. Aquesta versió virtual del
club de nostàlgics del franquisme té com a administrador el
coronel d'artilleria de l'exèrcit espanyol, Eduardo Fuentes Gómez
de Salazar, personatge també relacionat amb els fets del 23-F i
a qui certes fonts relacionen amb els GAL.
Aquesta web té diverses seccions dedicades a defensar paranoies
ultramundanes com la legitimitat de l'«Alzamiento nacional» o
el Valle de los Caidos.
Ara, allò que no té preu, allò que mereix una generosa
subvenció pel seu doble valor històric i d'actualitat, és
l'apartat dedicat a reproduir textualment el testament de Franco.
Un document històric d'una innegable vàlua i actualitat: en
quaranta línies explica moltes de les coses que estan passant.
I a més a més, hi nomena successor.
|
