|
Invertir en ètica
Si vostè, amic lector, és un dels milers de ciutadans que va
optar per rendibilitzar els seus estalvis entrant al joc de la
Borsa, la ja llarga etapa de pèrdues, agreujada al llarg de l'última
setmana pel clima internacional prebèl·lic i per noves notícies
econòmiques negatives, li deu haver deixat la moral més avall
que la sola de les sabates. La punxada de la bimbolla
especulativa ha arrossegat les accions de les grans corporacions
i empreses a mínims històrics. I el desconsol deu ser encara
major quan s'assabenta que la majoria d'analistes vaticinen que
els parquets borsaris encara no han tocat fons.
Si alguna sensació en aquests moments domina els mercats
financers és, més que mai, la incertesa, la fragilitat, la
desconfiança. Però... què volen que els digui? Qualsevol
persona que hagi invertit en borsa hauria d'haver previst la
possibilitat de perdre. Tota la vida ha estat així en qualsevol
joc amb diners. Entenc la frustració. Compartesc la crítica a
alguns gegants financers, especialment nordamericans que, amb
l'anomenada «comptabilitat creativa» —artilugis comptables
per maquillar pèrdues en forma de beneficis— i pràctiques
fraudulentes, han provocat l'actual daltabaix borsari. I comprenc
que ara molts petits inversors acusin els qui manegen els fils de
l'especulació financera d'haver actuat sense ètica.
Però he de confessar que, en el fons, no sent una llàstima
gaire exagerada per aquells que, lliurement, van decidir jugar
fort. En tenien tot el dret, i no pos en dubte la seva
honorabilitat i decència. Però... es van demanar aleshores per
l'ètica de les empreses de les quals adquirien accions? Posem un
parell d'exemples, ben reals: els qui van comprar accions
d'Endesa, ¿eren conscients que aquesta multinacional espanyola
està construint a Xile centrals hidroelèctriques amb un
terrible impacte ambiental i social, destruint les terres i la
cultura del poble maputxe? Els qui van comprar accions de Repsol,
¿coneixien l'agressivitat d'aquesta companyia a la selva amazònica
equatoriana, la seva contribució a la contaminació dels rius
que donen vida a milers d'indígenes? Els qui van comprar accions
de Telefónica, ¿es van demanar per la seva contribució a
l'especulació financera a Argentina —afavorida, no hi ha
dubte, per la corrupció i la nefasta política econòmica dels
seus governants—, que ha arrossegat aquest país a l'actual
catàstrofe econòmica i social?
La resposta a totes aquestes preguntes és, amb tota seguretat,
que no. Ningú no va pensar en l'ús —o l'abús— que
les empreses en les quals un invertia donava als seus doblers.
Mentre la caixa s'omplia, tot anava rodat. Ara que la caixa es
buida, no sé si són massa coherents les crides a l'ètica
empresarial. A no ser que algú consideri que les empreses sols
han d'aplicar criteris ètics en el tracte donat als seus
accionistes...
En qualsevol cas, abans i ara existeixen possibilitats de cercar
una rendibilitat als nostres estalvis amb criteris ètics. I no
hem d'inventar res. El producte financer ètic ja està inventat,
i no l'hem d'anar a cercar a l'altra punta del món. El trobam,
precisament, a les Illes Balears. L'any 2000, Colonya-Caixa
Pollença va treure al mercat un nou producte anomenat,
justament, L'estalvi ètic, que lentament però de manera
sostiguda va rebent noves adhesions. Es tracta d'un producte únic
a Europa, com recordava el passat 25 de setembre Laura Foschi,
responsable de l'àrea d'investigació del Grup de Banca Ètica
italià, desplaçada a Palma per pronunciar una conferència
sobre aquest tema. L'Estalvi Ètic de Colonya consisteix
en una clàssica lliberta d'estalvi a la vista, amb la diferència
que ofereix un interès superior a les altres llibretes, i que
estableix un compromís de col·laboració per al titular: el 50%
dels interessos obtinguts seran donats pel titular perquè siguin
utilitzats en donacions i finançament de projectes de caràcter
social, ecològic, assistencial, d'inserció, de conservació,
etc. D'altra banda, Colonya es compromet a la utilització dels
fons obtinguts amb aquestes llibretes en activitats i empreses
que compleixin uns requisits ètics, determinats per un Comitè
específicament creat per aquesta funció, i que integren
representants de la Fundació Guillem Cifre de Colonya, Cáritas
i la Fundació Deixalles.
En aquesta època de daltabaixos financers i de reivindicació de
l'ètica empresarial, no estaria de més fer un cop de cap i
canviar els criteris que regeixen les nostres inversions. No
estaria de més plantejar-nos la possibilitat d'invertir en ètica,
de cercar als nostres diners, legítimament guanyats, una
rendibilitat no sols econòmica, sinó també social i
mediambiental. Tenim les eines per fer-ho, ara i aquí. Sols hi
manca la decisió.
|
