|
A Tortosa no l'estimen gens Sr. Matas
Ni a Amposta, ni als Reguers, ni a Roquetes, ni a Bitem, ni a
Pimpí, ni al Raval de la Llet, ni al Raval de Sant Llàtzer, ni
a Vinallop, ni a Campredó, ni a La Carrova, ni a l'Aldea, ni a
Camarles, ni a El Ligallo del Gànguil, ni a Mata Redona, ni a
Freginals, ni a Deltebre, ni a Sant Carles de la Ràpita, ni a
Sant Jaume d'Enveja, ni al Poble Nou del Delta, ni a Riumar, ni a
Alcanar, ni a Les Cases, ni a Ulldecona, ni a Masdenverge, ni a l'Ampolla,
ni a Els Muntells, ni...
Ho sé ben cert, perquè, aquesta darrera setmana m'hi he
passejat per aquelles terretes humides, i seguint el meu costum
inveterat, he parlat amb la gent i he menjat arròs i he begut vi
de Gandesa. I hi he pogut trobar un personal lluitador fins a la
darrera conseqüència, apassionat, obert i més clar i net que l'estel
de l'alba. Li podria recomanar, senyor Matas, encara que em
sembla que vostè no és home que admeti recomanacions, sols
ordres del que les hi pot donar, deia, jo li aconsell que no vagi
per allà perquè podria prendre mal, li ben assegur. Hi ha qui té
la seva fotografia penjada amb una xinxeta cap per avall, cosa
que consider és de molt mèrit, perquè, que jo conegui, això
sols ho aconseguí un Borbó de nom Felip, el segle devuit, vostè
ja sap per què. O ho hauria de saber, que aquesta és una altra
qüestió. Don Jaume, això són coses del vudú casolà dels
catalans, el mal-bocí i històries d'aqueixes. No se'n rigui,
però.
Vaig trobar pobles més calents que altres, per dir-ho de
qualque manera i ens entenguem, però, tebis, cap ni un, em
cregui. Allà on em succeí l'anècdota més sucosa va ser al
mercat central de Tortosa, que la meva companya i jo ens hi acostàrem
a curiosejar. Mentre na Neus rondinejava per les parades de
fruita, a mi em vengué de gust beure una cervesa fresca a un
baret que hi havia sullà, a un xamfrà. Quan paladejava el
primer glop em vaig fixar en una fotografia grossa, una bona
ampliació, que representava una manifestació dels de la
plataforma TRANSVASAMENT NO. Una mica després vaig afinar a la
foto una església gran i maca que em resultava molt familiar,
ostres, com no m'ho havia de semblar familiar si era exactament
la Seu d'aquí, de Ciutat! Li ho vaig dir a la madona del bar:
que nosaltres, l'Associació de Veïnats del Coll d'en Rabassa,
els de la Plataforma: GASODUCTE AQUÍ NO, CENTRAL FORA, també hi
havíem assistit a la manifestació del mes de maig passat.
En uns minuts ens envoltaren unes quantes madones, la de la
xarcuteria, la d'un lloc de verdures, una altra que tenia una
paradeta de venda de camisetes, gorres, clauers amb el logotip
del tub amb un nuu, totes amollant pestes en contra del mallorquí
ministre de medi ambient. Amollaren algunes malediccions molt
agres en contra de vostè, senyor Matas, que no reproduiré aquí
perquè tenen molt ferro, molta ràbia continguda, molta mala
lletrada. Amb motiu sobrat. Ha de saber vostè, senyor ministre,
que diuen ells i jo he pogut observar contrastant fotografies, el
cabal del riu minva d'any en any, i com a conseqüència primera
l'aigua del mar envaeix el riu fins molt amunt. A Tortosa mateix,
una trentena de quilòmetres riu endins, s'hi poden pescar
llobarros, cosa que no s'havia vist mai fins ara, l'ecosistema es
deteriora a les totes. LO RIU ÉS VIDA publiciten les parcartes,
grosses, petites, pertot arreu. I les placeres ens ensenyen
fotografies d'on ha d'anar l'aigua del transvasament: Benidorm i
edificis gegantins, el Ejido i la costa del plàstic..., amb una
paraula, no estan gens ni mica d'acord que, perquè convé als
votants del Zaplana i altres, es desvestesqui un sant per vestir-ne
un altre. Defensen que no és lícit rompre el Delta, sistema de
cultius de molts segles, perquè es puguin regar camps de golf
devers Alacant.
Em cregui, don Jaume, abans de retirar el projecte aquest, que
ho hauria de fer, millor que no hi vagi al Delta. Podria prendre
malament, la cosa, ja ho he dit abans.
|
