El PSM opina. 09/10/2002

Un "Lobby" d'economia

Quan en determinats cercles econòmics i polítics es parla de productivitat, és freqüent que aquest concepte s'assimili només a baixos costos de mà d'obra. No obstant açò, en una economia desenvolupada, productivitat vol dir mètode, procediments, puntualitat, organització, qualitat, recerca… Llevat de poques excepcions, aquest no és el cas de les empreses de les illes Balears. Nosaltres som, ens diuen, una societat de serveis. Però quins són els serveis que oferim? Perquè mentre tothom parla, per exemple, de turisme de qualitat, la qualitat dels serveis sol tenir molt que desitjar. Què pot passar si, per fi, s'arriba a posar fre al cavall desbocat de la construcció en l'afectació territorial? Els límits hi són, malgrat que alguns radicals, que no són rars dins el món econòmic d'aquestes illes, empesos per la lògica depredadora del benefici immediat que no repara en costos, no els vulguin reconèixer. Llavors, no és que es refredi l'economia, sinó que el que es refreden són les eufòries estúpides que només analitzen el nivell de vida del nostre país en termes de PIB o de Renda. El creixement econòmic no és un objectiu per se —hi ha extremistes que sí que s'ho creuen i ja és sabut que per aquí tenim força talibans especialment entre la dreta política i econòmica—, sinó que està en funció del màxim benestar per al màxim de persones. Ens hi jugam —poca broma— la cohesió social, que es basa en una qualitat de vida generalitzada i que implica, entre altres factors, l'existència d'un sòlid capital humà, la relació equilibrada entre la qualificació i esforç en el treball, el nombre d'hores treballades i els salaris, la capacitat adquisitiva d'aquests, les prestacions socials corresponents, l'existència o no de salaris indirectes en forma de serveis públics que funcionin, etc. No és cap secret que a les nostres illes aquests indicadors no ens són gaire favorables. Més tost, estant situats en els primers llocs d'Espanya en renda i en aportació al PIB, caiem a llocs bastant baixos en termes de benestar.

La pregunta és si l'actual classe dirigent (polítics i empresaris, per aquest ordre) creu o no creu en el factor esforç i confia molt o poc en el ram del totxo i del sol i platja. La resposta, en atenció al que fins ara s'ha vist, no dóna gaire esperances i el futur presenta ombres de dubte i núvols negres, que res no tenen a veure amb l'ecotaxa. De fet, un país, en determinades coses, és com una gran empresa. Necessita una estratègia que els seus polítics (més encara que les pròpies forces econòmiques) han de dissenyar i tenir dins el cervell.

La contribució de les comunitats autònomes de l'antiga Corona d'Aragó a l'economia espanyola és la primera amb diferència: una tercera part del PIB espanyol (veure l'informe de les Caixes d'Estalvi). S'inclou dins l'Euroregió de l'Arc Mediterrani (EURAM), una de les dues més potents de la UE. Però qüestions determinants per al futur fan pensar que estam en situació d'alt risc. És el cas de les infrastructures ferroviàries (la política centralista del PP que imposa l'eix radial hipoteca el creixement euromediterrani ofegant el passadís Barcelona-Castelló-València-Alacant-Múrcia) ; dels dèficits d'inversió estatal; de l'incompliment del REB per part del govern d'Aznar per a les Illes o de les mancances en la visió dels condicionants que marcaran la competitivitat de les empreses. Són només exemples de tota la terrossada que prest ens pot caure damunt.

L'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa (IIVEE), que va ser presentat divendres passat al Consell de Menorca, és una associació sense ànim de lucre que agrupa empresaris, professionals i institucions de Catalunya, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord amb la intenció de fomentar la cooperació entre les regions del Mediterrani nord-occidental, a partir d'unes coincidències històriques, lingüístiques, socials, econòmiques i de mentalitat empresarial. És una mena de lobby que actua davant el Govern central i la Comissió Europea des de la consciència de la necessitat de recuperar el pes que econòmicament ens correspon. Faríem bo prestant més atenció a iniciatives com l'IIVEE, ja que si no es saben aprofitar les potencialitats i sinèrgies d'aquest gran territori estratègic, es perdrà el tren (i no és sols una metàfora) dels canvis econòmics i polítics que tenen lloc a Europa en l'actualitat.