El PSM opina. 21/10/2002

El 16è Congrés del PSM

Després de llegir amb molta d'atenció la ponència política del 16è Congrés del PSM hom s'adona que s'han fet crítiques o s'han escrit determinades acusacions sense gaire fonament. L'afer del Palau de l'Almudaina no deixa de ser una anècdota en el marc de tot el material i proposicions fetes per l'equip que ha coordinat Miquel Àngel Maria Ballester.

La ponència, després d'analitzar els quatre anys de pactes progressistes i nacionalistes, s'endinsa en les propostes programàtiques del PSM i en alguns elements que haurien d'ajudar a conformar un nou programa de govern en cas de victòria electoral de l'esquerra en les properes eleccions.

La valoració que fa el PSM d'aquests anys de Pacte de Progrés és positiva però sense escatimar algunes crítiques a com han anat les coses. Entre els aspectes positius del Pacte es destaca haver ajudat a posar els fonaments d'una major descentralització interna, ampliant les competències i consolidant els consells insulars.

Entre les mancances a destacar el PSM destaca sobretot les degudes a la insuficiència competencial i financera de les nostres institucions d'autogovern que dificulten sempre la posada en pràctica de les iniciatives polítiques més eficaces. En la ponència es destaca com el PSM ha defugit (cosa que no han fet altres partits del Pacte) qualsevol intent d'aprofitar-se de forma sectària dels ressorts institucionals que ha gestionat per a fer partidisme.

Però és en l'apartat Model econòmic i territorial on el nacionalisme d'esquerres insinua les seves queixes en referència al funcionament del Pacte. El PSM afirma de forma contundent que, malgrat els avenços que s'han fet» les fites assolides són encara tèbies i fràgils» i afegeix: «Resulta evident que avui, tres anys després de l'inici dels pactes progressistes i nacionalistes, les coordenades que continuen definint el marc econòmic i territorial de Mallorca estan molt allunyades del model al qual aspira el PSM».

En constatar el panorama de desequilibri i insostenibilitat al qual estam sotmesos, el nacionalisme d'esquerres afirma que poca cosa s'ha fet en referència a diversificar el sistema de monocultiu turístic que domina la nostra economia. Un model que «es fonamenta en un consum constant i massiu del territori, tant urbà com rústic, provocant l'encariment del preu del sòl i l'habitatge, l'especulació urbanística i la sobreedificació, especialment greu en el litoral». Davant aquest model —conegut amb el nom de balearització— el PSM proposa pluralitzar i diversificar l'economia mallorquina, potenciant l'activitat d'altres sectors no tan dependents del turisme.

El nacionalisme d'esquerres diu també que les noves polítiques econòmiques i territorials, interessants i positives, no han anat a la rel del problema: «El paisatge de grues, la forta pressió constructora o l'especulació urbanística no s'han aturat, i els seus executors, conscients de la possibilitat d'un canvi, han intensificat la pressió». El PSM creu que s'ha d'avançar en tot el que fa referència a la diversificació del model productiu i protecció de recursos i territori. Políticament —afirmen els redactors d'aquest document— s'ha d'evitar la frustració de les expectatives de contenció del creixement que la societat ha posat en els pactes progressistes.

La conclusió final de l'apartat titulat Model econòmic i territorial és prou clar: «Si aquests pactes es demostren incapaços de satisfer la legítima confiança que hi han depositat milers de ciutadans, ens podríem trobar amb un escenari social de desengany i desencís que, en cas de manifestar-se electoralment, impossibilitaria la reedició d'aquests pactes i la continuïtat de les polítiques progressistes».