Democràcia als mitjans
Quan algú decideix dedicar una data a alguna causa,
normalment sol ser perquè la veu, com a mínim, mancada de salut.
Ahir divendres, col·lectius i publicacions d'arreu del món,
celebraren una jornada dedicada a reivindicar uns mitjans de
comunicació més democràtics, plurals i oberts.
La diada batiada amb diversos noms com «dia per la democràcia
als mitjans», «dia per la llibertat als mitjans», «reclamem
els mitjans»... tenia tres eixos bàsics: —Comprendre com
els mitjans de comunicació de masses construeixen el nostre món.
—Lluitar contra un sistema mediàtic basat en la
comercialitat i l'exclusivitat.
—Llançar una crida a la introducció de reformes que
promoguin la diversitat i assegurin la representació de tots els
sectors socials als mitjans de comunicació de masses.
Amb motiu d'aquesta diada es feren actes a vint-i-cinc ciutats
del món, entre les quals hi havia la capital del nostre país,
Barcelona, on s'hi féu una bicicletada amb visita a diversos
mitjans de comunicació de masses i una trobada de resistències.
Independentment de la utilitat que puguin tenir aquest tipus
d'accions i del nivell de ressò que aconsegueixin les convocatòries
i les reivindicacions, allò que és cert és que hem arribat a
un punt en què el debat sobre el paper dels grans mitjans de
comunicació és inajornable.
És cert que els mitjans de comunicació han estat, en molts
casos, un contrapoder al servei de la societat, a través dels
quals s'han vehiculat moltes queixes, protestes i inquietuds i
que han posat llum a molts casos enfosquits per la corrupció
dels poderosos. Històricament, han tingut un paper fonamental en
diverses lluites en favor dels Drets Humans i dels drets col·lectius.
Però no és menys cert que la ràpida concentració de la
propietat i la comercialització dels mass media els està
deixant cada vegada menys espai per oferir un accés lliure a la
informació, i que els està convertint en un canal de difusió
del discurs de les elits polítiques i econòmiques. Els mitjans
depenen de la publicitat, amb la qual cosa és gairebé
impossible que un mitjà critiqui o informi negativament d'algun
dels seus clients.
Cada vegada ens trobam més amb uns mitjans incapaços de
transmetre i comunicar la pluralitat ideològica i social. Cada
dia, aquells que tenim la sort de comptar amb algunes de les
claus que ens permeten poder llegir els mitjans de comunicació
entre línies, ens trobam amb més i més contundents exemples de
tractament de la informació en un sentit homogeneïtzador, al
mateix temps que silenciador-criminalitzador de persones i
moviments que qüestionen el sistema.
El panorama és greu, i per això ens sembla interessant la
mobilització social que avui comentam. Ens trobam amb uns
mitjans de comunicació de masses cada vegada concentrats en
menys mans. Condicionats per la publicitat de les institucions i
de les grans corporacions. Una influència creixent dels gabinets
de premsa (qui se'ls pot «permetre»?) i de les agències de notícies
(en mans de qui són?).
I com que la realitat que ja no és com és, sinó com surt
per la televisió, el vertader perill ja no és tant que, com diu
el lema de la campanya de Barcelona, «se'ns pixen a sobre i la
seva premsa ens diu que plou».
El perill és que ens beguem els seus orins com si d'aigua
celestial es tractàs.
|